Dos-cents anys després de la publicació de Frankenstein, o el modern prometeu, el Teatre Nacional de Catalunya porta a la Sala Gran la novel·la de Mary Shelley, en una adaptació de Guillem Morales -director i guionista de Los ojos de Julia- que dirigeix Carme Portacelli. Xavier Albertí, director artístic del TNC, ha destacat durant la presentació de l'obra -fruït de la col·laboració entre el TNC i Factòria Escènica Internacional-, la reflexió ètica de l'adaptació de Morales d'aquesta novel·la sobre els avenços de la ciència i les pors atàviques de l'home. "És un conte metafísic profundíssim, on ressona la gran literatura, on es fa una lectura política potentíssima". Frankenstein s'estrena el proper 15 de febrer i estarà dalt de l'escenari del TNC fins el 25 de març. A partir de llavors començarà la gira per diferents teatres de Catalunya.

Portacelli ha recordat que Frankenstein és un projecte de llarg recorregut, fruït de l'amistat amb el director Guillem Morales, que viu a Londres, i del seu interès per la novel·la romàntica anglesa, que va donar lloc a l'adaptació anterior de Jane Eyre. "Shelley parla del bé i del mal, de l'amor i la mort, dels grans temes de l'ésser humà que aquest no entén" ha reflexionat la directora, que ha estat treballant durant més d'un any a quatre mans amb Morales. Morales ha destacat que el tema principal de l'obra és l'abandó, i que calia explicar la història dels dos protagonistes, a qui pertany l'obra: El científic creador i la criatura que crea. "Encara que no es suportin, no poden oblidar el vincle que els uneix i aquí es troba la tragèdia: la responsabilitat de crear vida, encara que sigui un monstre" ha assegurat l'autor de l'adaptació, que intenta reproduir l'atmosfera de Shelley. Una adaptació dramatitzada de la novel·la que, traint-la i reescrivint-la, és el més fidel possible a l'obra de l'escriptora anglesa, segons asseguren els responsables de l'obra, que situa a inicis del segle XIX, l'època que va viure l'autora i es va publicar l'obra, en que es desenvolupa la ciència i la indústria.

Frankenstein - TNC

Frankenstein/David Ruano

L'adaptació de Frankenstein que ha fet Morales requereix un ampli repartiment, encapçalat per Àngel Làcer i Joel Joan, el doctor Frankenstein i el monstre. "A l'obra hi dues vides en paral·lel, oposades, la del creador i la seva criatura, i mentre el primer fa un viatge de llum a la foscor, el segon el fa de la foscor" ha explicat Portacelli. Víctor Frankenstein és un home de ciència que comet el més gran pecat, crear la vida i abandonar-la i a partir d'aquí la seva vida no farà més que anar cap a les tenebres, mentre que el monstre és una criatura monstruosa que descobrirà la humanitat i la saviesa.

Per aconseguir aquestes dues vides paral·leles, Portacelli i Morales han creat dos mons oposats, en que actors com el veterà intèrpret Lluís Marco fa dos papers paral·lels, el pare de Frankenstein i l'home que ensenya a llegir al mostre i la diferència entre el bé i el mal". Ha definit l'obra com una reflexió preciosa sobre l'home i "un tret directe al cor". Albert Triola, Magda Puig, Pere Vallribera i Alba de la Cruz completen el repartiment. 

Frankenstein - TNC

Frankenstein/David Ruano

Joel Joan i Àngel Llàcer han fet broma sobre les relacions dels seus personatges. Joan ha assegurat que creia que Portacelli li oferiria el paper del científic, el personatge que més l'interessava més a priori -influït per l'arquetip cinematogràfic del personatge del monstre -, però després de llegir la novel·la va descobrir un personatge que en el seu viatge a la llum esdevé un intel·lectual, un savi, l'home més humà de tots, malgrat no haver nascut d'una mare, sinó dels experiments del seu creador i dels cossos morts. "M'he identificat amb la seva recerca de la humanitat, i he fet una catarsi alliberadora molt interessant dalt l'escenari gràcies a una criatura sense prejudicis que ho vol aprendre tot i que ens fa de mirall a tots, i ha reblat "el monstre és Víctor Frankenstein i la víctima és la seva criatura". Llàcer ha assegurat que ha hagut de treballar un personatge que fa mal a la gent més propera, i que això l'ha trasbalsat profundament.