Mercè Sampietro ha obtingut carta blanca per elaborar un cicle al seu gust a la Filmoteca de Catalunya, tal i com l’equipament ha ofert anteriorment a actors com Sergi López o escriptors com Juan Marsé. Convidada a confegir un programa amb títols del seu gust i les pel·lícules amb les seves interpretacions més estimades, l’actriu confessa que va optar per escollir “les primeres” que li van venir al cap. De la cinematografia universal, Sampietro ha escollit entre altres ‘Dublineses’ (John Houston, 1987), ‘Sense perdó’ (Clint Eastwood, 1992) o ‘El cuarto mandamiento’ (Orson Welles, 1942). I de la seva pròpia collita, l’actriu ha inclòs títols com ‘Silencio roto’ (Montxo Armendáriz, 2001), ‘Lugares comunes’ (A.Aristarain, 2002) o ‘Gary Cooper que estàs en los cielos’ (Pilar Miró, 1980). 

Mercè Sampietro/ACN

Gaudí d’Honor el 2018 i amb una trajectòria al teatre, la televisió i el cinema, l’actriu Mercè Sampietro ja va ser objecte d’un homenatge a la Filmoteca de Catalunya l’any 2006. Ara, però, ha tingut carta blanca per elaborar un cicle a la seva mida que inclou els seus gustos com a espectadora, que van d’Orson Welles o Carlos Saura a Ozu, John Huston o Clint Eastwood, i les seves interpretacions més estimades, com ‘Lugares comunes’, ‘Silencio roto’ o ‘Gary Cooper que estás en los cielos’. 

L’actriu inaugura el seu cicle aquest dimarts amb una conversa amb el director adjunt de la Filmoteca, Octavi Martí, seguida de la projecció en la primera sessió del cicle de ‘Cuando vuelvas a mi lado’, que l’actriu va rodar a les ordres de Gracia Querejeta, el 1999.

El cicle es composa en total d’una dotzena de títols que dibuixen alhora el perfil de l’actriu i el de la Sampietro espectadora de cinema. La selecció de la Sampietro cinèfila mostra el gust per grans directors com Clint Eastwood, Orson Welles, Carlos Saura, John Houston. “La meva passió pel cine va començar al barri, perquè em va embogir el cinema, no vaig trobar un refugi meravellós on trobava coses que no creia que existissin en la fosca postguerra”, explicava l’actriu aquest matí. 

Sampietro ha confessat que en rebre la invitació de la Filmoteca va optar per proposar les pel·lícules que va pensar en aquell mateix instant (“Si començava a donar-hi voltes podia estar dos mesos per fer la tria”), i per tant és una aproximació no molt meditada del cinema que més li agrada. Lluny, doncs, de voler ser un tractat sobre el seu cinema de capçalera, Sampietro sí que ha mostrat la seva particular admiració per títols com ‘Dublineses’, de John Houston i ‘Al Este del Edén’, de Elia Kazán, tots dos escollits per formar part del cicle. 

Els responsables de la Filmoteca han lamentat no poder projectar un dels títols proposats per Sampietro, ‘Extramuros’ (1985), de Miguel Picazo, amb la qual l’actriu va guanyar el premi a la millor actriu en aquella edició del Festival de Sant Sebastià. La raó, que no existeix cap còpia del film amb qualitat per ser projectada, segons ha explicat el director de la Filmoteca, Esteve Riambau. 

Sí que hi és, en canvi, ‘Lugares comunes’ (2002), que a més del premi a Sant Sebastià també li va valer a Sampietro el Goya a la millor actriu. L’actriu ha parlat avui de la seva estima per aquesta pel·lícula d’Adolfo Aristarain rodada al costat de Federio Luppi, “un abans i un després” en la seva carrera, ha dit. Dels títols propis que ha escollit, Sampietro també ha remarcat el film de Pilar Miró ‘Gary Cooper que estàs en los cielos’, la seva primera pel·lícula i amb un personatge protagonista recordat i que segons l’actriu ha marcat la seva trajectòria posterior.

Gary Cooper que estás en los cielos
“No he fet masses grans protagonistes, però vaig començar amb una que es va fer en el moment exacte. I que era una protagonista absoluta, de gran èxit, que va enganxar molt la gent i que encara avui es recorda, i això vol dir que va passar alguna cosa”, ha exposat al respecte

Sampietro també ha parlat de ‘Silencio roto’, el film de l’any 2001 de Montxo Armendáriz, “pel què va significar” en el terreny de les conviccions personals, ha recalcat. Amb humilitat, Sampietro ha assegurat que no ha fet “tantes pel·lícules importants” i que la tria recull els títols “més significatius”. Amb tot, ha apuntat que potser hauria pogut incloure ‘Inconscientes’, de Joaquim Oristrell, una de les seves poques pel·lícules de comèdia malgrat ella mateixa. També ‘Nosotras’, de Judith Colell, serà un dels títols absents a la selecció final.

L’elecció no ha estat fàcil per una Sampietro que mai es “troba bé” quan es veu interpretant. “No em suporto!”, ha confessat vehement. Preguntada per quina de les pel·lícules en què ha participat se “suporta més”, l’actriu ha concedit que potser és ‘Lugares comunes’. 

I preguntada per les moltes participacions en films dirigits per dones (Pilar Miró, Gracia Querejeta, Judith Colell, etc.), Sampietro ha declinat que aquesta hagi estat la clau del seu grau d’èxit. “La clau és que són pel·lícules que han estat bé, no faig molta diferència entre projectes dirigits per dones o per homes”, ha manifestat. ​

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat