Estem vivint una espècie de redescobriment de Virginie Despentes. Fa més de deu anys que Teoria King Kong circula pel nostre país. Cert que el 2018 l'obra ha arribat per primer cop traduïda al català de la mà de l'Altra Editorial (i d'una reedició al castellà de Literatura Random House), i que a més coincideix amb el tancament de la seva trilogia Vernon Subutex.

Però tot plegat no és simple casualitat. D'entrada, cal agrair-li a Despentes que assumís el risc d'enfrontar-se a determinats tabús sobre agressions de gènere l'any 2006, quan encara faltava més d'una dècada perquè arribés el moviment Metoo. Li hauríem de reconèixer el valor de parlar sense ornaments sobre la cruesa de la seva pròpia violació i sobre l'intent de continuar amb la seva vida sense delectar-se en el victimisme. Cal notar el coratge de demanar respecte pel dret legítim a exercir la prostitució, i fins i tot a criticar la pornografia que necessàriament passa per la mirada masculina.

 Quan Despentes transita per l'experiència de la seva violació als 17 anys és inevitable pensar i establir paral·lelismes amb el cas de la manada.

Malgrat fa 11 anys de la publicació de Teoria King Kong, a dia d'avui continuen vigents algunes de les seves tesis (o més aviat acusacions) sobre el gènere masculí. Quan Despentes transita per l'experiència de la seva violació als 17 anys és inevitable pensar i establir paral·lelismes amb el cas de la manada. "D'una manera o una altra, els agressors s'ho maneguen per creure's que a les noies que els hi passa això, en la mesura en què surten vives, és que no els desagradava tant". L'autora confessa que es veu obligada a viure uns anys en silenci i foscor. Fins que, a través de la lectura de Camille Paglia, arriba a desembarassar-se del sentiment de culpa: "Ja no es tractava de negar, ni de sucumbir, es tractava de conviure-hi i tirar endavant". Ser dona lliure implica un risc i Despentes va optar aleshores per assumir-lo.

Podria fer l'efecte que el relat és tan sols un manifest trash contra el patriarcat, però s'hi troben reflexions imprescindibles, especialment a l'actualitat, en què el discurs feminista ha revifat, al mateix temps que també han renascut les contradiccions entre el propi moviment. Aquest és un dels aspectes que resulten més brillants de Teoria King Kong: la crida a una revolució que realment ens alliberi a totes, dones i homes, dels estereotips de gènere. La crítica que fa a les dones que censuren altres dones "via la família, les revistes femenines o el discurs imperant". Ens pertoca desfer-nos de la cerca recorrent d'aprovació masculina, perquè ha arribat l'hora, assenyala, "d'exercir el poder de manera frontal, sense fer escarafalls ni demanar perdó, perquè hi haurà molt pocs competidors que us felicitaran si els guanyeu".

Imaginem-nos que deixés de veure's com a dèbil l'home que plora, el que no amaga les seves pors, el que demostra la seva sensibilitat.

Igualment encertada és la seva reivindicació del paper del pare en l'educació dels nens per acabar amb la mutilació de les emocions masculines. Com canviaria el món si els nens, igual que les nenes, es traguessin del damunt el pes de les obligacions que se'ls atorguen només néixer! Imaginem-nos que deixés de veure's com a dèbil l'home que plora, el que no amaga les seves pors, el que demostra la seva sensibilitat.

Tanmateix, entre dones seguim discutint sovint sobre el que hauria de ser la reivindicació del feminisme. I en aquest sentit també tinc un apunt a fer-li a Despentes. I és que malgrat comença el llibre afirmant que troba fantàstic que "hi hagi dones que els agradi seduir, que sàpiguen seduir i unes altres que sàpiguen trobar marit", la meva impressió és que en tot el seu discurs s'hi amaga un retret latent a la feminitat. De fet, més endavant l'autora resol que la seducció és inherent al sentiment d'inferioritat d'una dona. Assegura que "la feminitat és la hipocresia. L'art de la servilitat. (...) En general, es tracta d'acostumar-se a comportar-se com un inferior".

El cert és que desitjaria que la lluita per la igualtat d'oportunitats no acabés en posicions categòriques i excloents. Cal insistir en matisos i deixar espai per les diferències. Hi ha dones a les que els agrada seduir i això no és sinònim de fragilitat ni d'adoptar un rol de submissió. Perquè no cal que una dona es converteixi en un home per refermar la seva intel·ligència ni per demostrar el seu coratge.

En tot cas, gràcies Virginie per donar-nos l’empenta final, la que ens desperta tot d’una. Tant de bo d'aquí deu anys més rellegim Teoria King Kong i trobem que és un llibre que ha envellit malament. Voldrà dir que haurem evolucionat i que haurà deixat de ser tan necessari.

Dàlia R. bonet
Com som Ens volen dòcils Dàlia R. Bonet
Dàlia R. bonet
Com som Silencis trampa Dàlia R. Bonet