Imatge superior: Presoners argentins durant la Guerra de les Malvines / Wikimèdia

Existeixen guerres menors? És a dir, es poden valorar de forma qualitativa els conflictes armats? Bé és veritat que hi ha xifres de morts, de desplaçats, de víctimes, d’estralls i fins i tot dels beneficis que pot reportar la victòria que permeten una valoració quantitativa, però igualment, la pregunta inicial persisteix, hi ha guerres menors més enllà de les xifres de baixes?

La pregunta ve a tomb de la recent publicació del llibre Todas las banderas (Pasado & Presente, 2018), publicat per l’historiador Juan Carlos Losada Málvarez (Santiago de Compostela, 1957), doctor en Història Contemporània i premi extraordinari de la Universitat de Barcelona, i autor, entre d’altres, dels llibres Ideología del Ejército franquista, Batallas decisivas de la historia de España, De la honda a los drones. La guerra como motor de la historia i Historia de las guerras de España.

Un criteri discutible

El llibre, subtitulat com Las guerras ocultas del siglo XX fa un repàs, a mode de manual bèl·lic d’algunes de les guerres del segle passat més enllà de les bàsiques, és a dir la Primera i Segona Guerra Mundial. La tria, amb tot, és personal, i sota el criteri d’evitar les guerres civils passa per alt la Guerra Civil Espanyola -una elecció en certa manera lògica en tractar-se d’un autor espanyol, que pot considerar que es tracta d’un conflicte prou conegut per als seus lectors- i la Guerra de l’ex Iugoslàvia -i això que al mercat hi ha poques obres que expliquin el conflicte més important a Europa posterior a la Segona Guerra Mundial des d’un punt de vista militar-.

Artilleria italiana guerra italo etiop wikipedia

Artilleria italiana durant la guerra italo-etiop / Wikipèdia

Més enllà del fet que el mateix concepte de guerra civil pot ser interpretable, perquè si més no per a una part dels contendents això mateix era la Guerra d’Algèria, que sí que apareix al llibre i que es troben a faltar també alguns conflictes postcolonials, com la guerra de Biafra o els conflictes recents al Congo/Zaire, a Ruanda i Burundi, la qüestió és que el llibre aborda resumits relats de moltes guerres desconegudes pel gran públic, des de la Segona anglo-boer -la primera no pertany al segle XX- fins a les de les Malvines, passant per altres com la greco-turca, la polaco-soviètica, l’ítalo-etiop o la del chaco entre Bolívia i Paraguai, i també d’altres molt més conegudes com les de Corea, Vietnam i Afganistan, les recurrents intervencions dels Estats Units a Centreamèrica (Nicaragua, Haití, Panamà, Granada...) i les araboisraelianes. També inclou pinzellades de dues guerres del segle XXI, la invasió d’Afganistan de 2001 i la d’Irak del 2003.

Tancs israelians als Alts del Golan Guerra dels Sis dies wikipèdia

Tancs israelians als Alts del golan durant la Guerra dels Sis Dies / Wikimèdia

De la seva lectura se n’extreu que, conegut o no, el conflicte bèl·lic suposa sempre una catàstrofe, més enllà dels avantatges per la part guanyadora -quan hi ha clarament un vencedor, que això tampoc és norma general-. A això cal afegir-hi que en les guerres del segle XX, la població civil és qui rep més. Els sistemes de concentració de la població rural, ‘patentats’ pel general mallorquí Valerià Weyler a Cuba a finals del segle XIX, van ser profusament utilitzats al llarg del següent segle, principalment per ofegar els guerrillers que defugien el combat de cara. Els nous armaments, inclosos el poder de l’aviació i la guerra química també van trobar en la població civil la seva víctima principal.

No, no existeixen guerres menors, encara que pugui haver-hi guerres oblidades. Aquest llibre, en tot cas, serveix per conèixer-les.