"Ahir pastor, avui senyor" diu l'escut nobiliari d'Eusebi Güell Bacigalupi, primer comte de Güell, dibuixat pel seu amic i arquitecte Antoni Gaudí. El magnat, que estrenaria títol el 1908, sabia quins eren els seus orígens i què havia fet la seva família, originària de Torredembarra, per arribar a esdevenir ell un dels homes més influents de Catalunya i, per extensió, de tot l'estat espanyol. L'exposició titulada Eusebi Güell i Bacigalupi. Patrici de la Renaixença al que va ser el seu palau, Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1984, recorda la seva vida i obra en l'any del centenari de la seva mort, comissariada per la historiadora de l'art Raquel Lacuesta i el periodista Xavier González Toran. L’exposició s’organitza en sis grans àmbits: la nissaga dels Güell; Eusebi Güell, empresari i economista; Eusebi Güell, polític; Eusebi Güell, humanista i mecenes; la Belle Époque d’Eusebi Güell i Eusebi Güell, client del Modernisme.

Eusebi Güell Bacigalupi/Palau Güell

El fill d'indià educat en una escola d'elit

Així com l'avi i, especialment, el pare havien fet les Amèriques i una gran fortuna amb negocis no sempre ètics a ulls d'avui -l'ombra del tràfic d'esclaus sempre va perseguir la família i, especialment, el sogre d'Eusebi, el navilier Antonio López, avui defenestrat del pedestal de la seva plaça barcelonina-, el petit Eusebi -que havia perdut la mare, Francesca Bagicalupi, de resultes del part- va néixer ric i no va haver d'embarcar-se cap al Nou Continent. Els viatges que va fer arreu d'Europa van ser per formar-se i sadollar la seva enorme curiositat.

Abans, però, havia estudiat a l'actual Col·legi Valldemia de Mataró, fundat l'any 1855 com a "Colegio de Cataluña", per, tal com han explicat els comissaris -que han recuperat retrats de l'estudiant i cartes al pare-, educar-hi els fills dels indians, la futura èlit del país. Allà hi havia aprés llengües, però també classes d'equitació, pintura o música, aficions que cultivaria durant la seva llarga vida. Després d'estudiar Dret, Ciències Socials, Ciències Físiques i Químiques, Economia Política i Matemàtica, es va fer càrrec dels negocis familiars i va casar-se amb Isabel López, la filla del propietari de la Compañia Transatlántica, a la capella del Palau Moja. Amb aquell casament, els de Torredembarra feien un pas més en la política d'aliances familiars que teixirien i que els vincularien amb els Ferrer-Vidal, amb els Villavecchia o els Girona, cognoms imprescindibles de la burgesia catalana.

SignaturaEusebiGÅell1872

Empresari i polític a l'ombra

Hereu dels negocis tèxtils i agrícoles familiars, Eusebi Güell els va engrandir amb la fundació de la cementera Asland, introductora a l'estat del ciment Porland, i la participació en el holding Comillas, que incloïen des de la naviliera i Tabacos de Filipinas fins a quadres de cavalls. Políticament, el patrici -com havia fet el seu pare- va ser un ferm defensor del proteccionisme, un monàrquic destacat fidel a la restauració borbònica -dinastia que el va ennoblir-  i un plançó ideal de la generació de la Renaixença. Protector dels Jocs Florals -que va presidir-, va formar part del Centre Català, fins que la crisi desfermada entre partidaris i detractors de l'Exposició Internacional de 1888, el va portar a la fundació de la Lliga de Catalunya, germen de la futura Lliga Regionalista, al voltant de la qual va moure's políticament, sense tenir altres càrrecs que regidor a l'Ajuntament de Barcelona al primer consistori nomenat per Alfons XII i un escó de diputat provincial. L'any 1899 va rebujar ser alcalde de Barcelona, un càrrec que sí que ocuparia el seu fill i hereu, Joan Antoni Güell i López.

Tot i moure's entre bambolines al voltant de la política, l'any 1905 arran dels Fets del ¡Cu-cut! va protagonitzar una terrible disputa familiar que el va portar a ser detingut per la força pública, acusat pel seu cunyat Ferrer- Vidal d'haver insultat l'exèrcit. Alhora, socialment, va ser el paradigma del patró paternalista, tal com es pot veure als seus dos projectes més destacats, la colònia adreçada als obrers de la seva fàbrica i el Park Güell, la ciutat-jardí inspirada per teòrics com William Morris. Amb tot, un episodi que va estar a punt de malmetre el seu prestigi social: La captació de l'anarquista Joan Rull com a confident del Governador Civil, un personatge fosc que acabaria essent condemnat a mort i executat en un procés que portaria el patrici a declarar.

PGUELL 0654

L'humanista i client dels principals arquitectes

Coincidint amb l'Exposició Universal de 1888, els Güell van estrenar la seva nova casa al carrer Nou de la Rambla. Encara no estava acabada del tot i era obra d'un dels principals arquitectes del país, Antoni Gaudí i Cornet, a qui l'empresari havia descobert deu anys abans tot visitant l'Exposició Universal de París. Escriptor, autor d'una sorprenent monografia mèdica, amant de la música -va impulsar l'òpera Garraf de Ramon Picó i Campamar i Josep Garcia Robles, que es planteja recuperar en motiu de l'exposició, la seva filla va ser una notable compositora i pianista i ell mateix un notabilíssim wagnerià-, col·leccionista i mecenes dels principals artistes, els comissaris han volgut deixar clar que va ser client, però no mecenes dels millors noms de l'arquitectura catalana. En aquest sentit, a la mostra, el seu gran amic Antoni Gaudí és "només" un dels arquitectes i mestres d'obres que van treballar per Güell -és responsable del Palau, del Park, de la cripta de l'església de la colònia, dels pavellons de la finca, del celler del Garraf, etcètera- tant a Barcelona com a Comillas, població càntabra d'on provenia la família López i on estiuejava la família.

Una biografia per tancar l'Any Güell 

L'exposició, que es podrà visitar fins al 30 d'abril de 2019, i que es complementa amb diverses activitats complementàries al voltant de la mostra havia de ser el tancament oficial de l'Any Güell, que es clourà definitivament amb la publicació l'any vinent d'una completa biografia d'Eusebi Güell i Bacigalupi que han preparat Lacuesta i González Toran, fruit de les seves recerques en arxius familiars, així com públics i privats d'arreu del país. En l'acte de presentació, la comissària de l'exposició no ha volgut deixar passar la polèmica, fent referència a la reticència del consistori barceloní a participar en les commemoracions, després de la retirada del monument al sogre d'Eusebi Güell -un dels catalans il·lustres a la galeria homònima de l'Ajuntament-, que ha jutjat negativament.

Imatge de portada: Monument a Eusebi Güell a la Colònia Güell.