Els estranys, de Raül Garrigasait (Edicions del 1984) ha aconseguit imposar-se al Premi Òmnium a la millor Novel·la en Llengua Catalana de l'Any, que enguany s'atorgava per primera vegada. Aquest premi es lliura a la millor novel·la publicada en català el darrer any i té una dotació de 20.000 euros per a l'autor i 5.000 euros per a l'editor, perquè els empri per millorar la promoció del llibre. Els estranys havia estat una de les tres obres que el comitè de selecció d'Òmnium Cultural havia triat com a finalistes del procés. Les altres dues eren Els fills de Llacuna Park de Maria Guasch, i Robinson de Vicenç Pagès Jordà. El jurat l'han composat Maria Dasca, Rosa Cabré, Carme Gregori, Xavier Pla i Oriol Izquierdo. En l'acte de presentació del guanyador, no hi ha pogut estar present Jordi Cuixart, president d'Òmnium i pare de la idea, perquè està empresonat justament per presidir la entitat. El vicepresident d'Òmnium, en nom de l'organització, han volgut fer una crítica a les restriccions de les llibertats a l'Estat espanyol, però ha assegurat que Òmnium, a desgrat dels atacs, continuaria fent la tasca per a la que havia estat creat.

El dolor de la modernitat

La trama d'Els estranys se situa a la Catalunya de 1837, en plenes guerres carlines, en un món on les lògiques de la racionalitat i de la modernitat no funcionen. El protagonista és un jove prussià, Rudolf von Wielemann, que va a Catalunya a donar suport al pretendent carlí, Carles Maria Isidre, però que acabarà aïllat durant un any a Solsona. Segons el seu autor, gira en torn a "la mirada perplexa d'un estranger" sobre una realitat que no arriba a comprendre. Afirma que en bona part s'ha inspirat en les històries orals que s'expliquen a la seva terra, a Solsona. I reivindica als carlins com a individus que "es retorcen de dolor davant l'avenç de la modernitat", com tants d'altres.

Un premi per consolidar la literatura catalana

Òmnium Cultural ha promogut aquest premi en l'intent de fer alguna iniciativa que facilités la promoció de la literatura catalana, de la mateixa forma que a França hi ha el premi Goncourt o a Anglaterra el premi Booker. Esperen que amb aquest premi una novel·la catalana de qualitat pugui enfilar-se als rànquings de vendes i, alhora, obtenir visibilitat a nivell internacional i promoure la seva traducció a d'altres llengües. El premi s'atorga al febrer per intentar potenciar les vendes del títol guanyador de cara a les festes de Sant Jordi. Marcel Mauri, vicepresident de l'entitat, ha afirmat que amb aquesta iniciativa es vol recuperar l'esperit dels fundadors de l'entitat, de col·locar la cultura catalana al nivell de les grans cultures de l'entorn.

Doble honor per a Garrigasait

Garrigasait ha volgut deixar clar que "aquest premi és un honor literari" i "ja ho era ser finalista amb dues novel·les de tanta qualitat". Però, a més a més, ha afirmat que és un "honor cívic" per a ell perquè en un moment de risc per als drets civils és un honor rebre un premi per part d'una entitat que defensa la cultura i les llibertats. Sobre la tria del període en què se situa l'acció d'Els estranys, Garrigasait ha argumentat que aquesta no és una novel·la sobre el passat: "Vull pensar que és una novel·la que també parla sobre els nostres dilemes d'avui".

El premiat

Hi ha qui ha definit Raül Garrigasait com "un savi jove". De fet, és un reputat helenista, que des del 2007 dirigeix la col·lecció Bernat Metge, on es publiquen edicions molt acurades de la literatura, la filosofia i la història gregues i llatines. Però a més a més, ha traduït nombroses obres al català, habitualment d'autors molt selectes: Zygmunt Bauman, Goethe, Rilke... I òbviament, també ha traduït algun clàssic, com Plató. La primera obra de ficció de Garrigasait, el poemari La tendra mà de cada arrel (2004), ja havia aconseguit cridar l'atenció d'alguns crítics, i va obtenir el premi Octavio Paz de Poesia. El seu segon llibre, El gos cosmopolita i dos espècimens més, és una obra a cavall entre l'assaig i la novel·la on s'analitza el cosmopolitisme a través dels personatges de Ramon Mercader (l'assassí de Trotsky) i Diògenes i mitjançant la figura de l'holandès errant, el vaixell que vaga fantasmagòric pels oceans perquè està condemnat a no poder tornar mai a port. Va merèixer alguns elogis però es va mantenir en cercles molt minoritaris. Ara, des de la publicació d'Els estranys, el seu nom ha començat a sonar molt més. L'any passat Els estranys va guanyar el Premi Llibreter, un dels més prestigiosos del país. Sens dubte, el premi Òmnium contribuirà a consolidar el seu paper en el món de les lletres catalanes.

Editor en ratxa

Josep Cots, l'editor de 1984, té fama de ser un home tranquil i tenaç. La seva editorial, tot i que no sol situar els seus títols entre els grans èxits de vendes, té molt prestigi per la qualitat dels títols que ha editat, tant d'autors catalans com estrangers. Tot i això, Cots afirma que la seva editorial, com tantes de les editorials independents, és sempre "a la frontera de la supervivència". L'any passat, l'editor de 1984 va ser reconegut amb un dels Premis Nacionals de Cultura que atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Quan li van atorgar aquest premi estava exultant, perquè afirmava que era "el primer premi que li han donat a la seva vida i probablement el darrer". Però el premi Llibreter i el premi Òmnium a una novel·la que era una de les grans apostes de la seva editorial, en certa mesura, també són un premi per a l'editor. És simptomàtic que dues de les tres obres finalistes a aquest premi haguessin estat publicades per petits editors.

Els finalistes

Els fills de Llacuna Park de Maria Guasch, i Robinson de Vicenç Pagès Jordà han estat les altres dues obres fina. La novel·la de Maria Guasch (Begues, 1983) presenta l'univers d'una dona de la trentena en què el seu univers es trenca i opta per deixar-se endur pel corrent. La novel·la té un dels seus escenaris a la presó, perquè Guasch havia treballat com a professora a Can Brians. El darrer dels candidats era un veterà escriptor, Vicenç Pagès Jordà, una de les principals obres del qual és El món d'Horaci, del 1995. Robinson enllaça amb la novel·la de Daniel Defoe, però amb un univers molt menys exòtic. H., el protagonista de Robinson, es llança a l'Operació Comando, tot colant-se a la casa del veí que és de vacances. Un llibre que té múltiples lectures i que, en certa mesura, entronca amb El món d'Horaci.

Raül Garrigasait
Premi Òmnium Cultural

Raül Garrigasait es fa l'estrany

Adrià Pujol