Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas enceten la temporada amb tres exposicions simultànies que es podran visitar del 26 de setembre fins al 15 de desembre.

La primera duu el nom de Maillol Horvat, és una proposta expositiva comissariada per Àlex Susanna. En ella es busca un diàleg entre les terracotes femenines de l’escultor Aristides Maillol i les fotografies que Frank Horvat va fer a cada una d’elles. Es tracte doncs de dues exposicions en una amb un total de 18 terracotes de petit format i 59 fotografies. La segona mostra es titula Una manera de veure, on es creen nexes d’unió entre les obres pertanyents a la Col·lecció Ars Citerior del País Valencià. El comissari i col·leccionista Javier Martín ha volgut dividir la mostra en 5 temàtiques que mostren una visió extensa de la pintura espanyola durant les darreres set dècades. Finalment, l’artista Lídia Masllorens ens presenta els seus darrers projectes a Prova d’artista. L’exposició, dirigida per Glòria Bosch, reuneix un total de vint obres de gran format realitzades entre el 2014 i el 2019 on es mostra la tècnica que l’artista ha utilitzat per plasmar rostres extrets de fotografies.

03 Dis Berlin. Paisaje para Glenn Gould. Fundació Vila Casas

Maillol Horvat i el diàleg entre l’escultura i la fotografia

Les petites terracotes de l'artista nordcatalà Aristides Maillol adquireixen tota la seva monumentalitat sota la mirada del fotògraf croat resident a França Frank Horvat. Segons el comissari Àlex Susanna, es tracta d'un exercici d'interpretació de l'obra de Maillol similar a la música. No són poques les vegades que l'obra de l'artista va ser retratada pels objectius de les càmeres, però pocs ho van fer tan bé com Horvat. Maillol va buscar en les seves terracotes desfer-se dels referents literaris i mitològics per presentar una escultura pura per convertir-se en un propulsor de l'abstracció. No es tracta d'un artista neoclàssic sinó d'un punt de connexió entre l'Expressionisme de Rodin i l'abstracció de Brancussi, una obra que en el seu moment va mirar cap al futur. La mostra engloba peces tant de la seva primera època cap a l'any 1900 com els seus darrers treballs dels anys 30 amb la jove model Dina Vierny. En ella queda plasmada la importància que l'artista va atorgar a la figura femenina, que sovint es veu convertida en al·legories a paisatges, personatges o sentiments.

MAILLOL HORVAT.Fundació Vila Casas

Per altra banda, cal contextualitzar les imatges que el fotògraf Frank Horvat va fer al seu estudi de cadascuna de les peces. En elles, després de conviure entre un o dos mesos amb cada terracota, es mostren diferents punts de vista i detalls de les peces, atorgant-los una dimensió monumental malgrat la seva mida reduïda. Per a Susanna, Hovart llegeix a Maillol i l’interpreta a través de l’estudi de la morfologia de les peces per crear un diàleg entre l’escultura i la fotografia.

Una manera de veure, la pintura espanyola durant les últimes set dècades

Des dels anys 60 fins avui dia han canviat molts aspectes dins el món de l’art. Per això, la mostra busca la connexió entre diferents obres de la Col·lecció Ars Citerior per donar una ullada a l’evolució de la pintura espanyola sota la mirada del comissari Javier Martín. La mostra s’estructura en cinc àmbits amb peces de mitjans del segle XX fins a l’actualitat. Alguns dels artistes que s’hi mostren són Albano, Marlon de Azambuja, Dis Berlin, Monika Bich, Francisco Farreras, Robert Ferrer i Martorell, Joan Hernández Pijuan, Guillermo Lledó, Águeda de la Pisa, Rafa Macarrón, Jaume Rocamora, Gerardo Rueda, Eusebio Sempere, Salvador Victoria i José María Yturralde.

00 Manuel Barbadillo. Estudio. Särie Composicions modulars. Fundació Vila Casas

La primera secció de la mostra és aquella dedicada a la línia, amb pintura dedicada a la geometria i el constructivisme. El treball de Kazimir Malèvitx i el Suprematisme van arribar a Espanya a partir de la gran eclosió de l’art geomètric al París dels anys cinquanta, on alguns artistes espanyols havien emigrat. Durant les dècades dels seixanta i els setanta es va produir una gran eclosió de la tendència geomètrica i constructiva que va fer que la línia i el pla esdevinguessin els elements fonamentals per a la creació de molts pintors.

La segona part, titulada De Tombuctú a Folquer, és una visió del paisatge a través de la mirada de tres artistes diferents: Dis Berlin, Hernàndez Pijuan i Josep Guinovart.  El primer treballa a partir de la memòria literària sobre indrets mai visitats, el segon sobre la memòria de paisatges viscuts en nombroses ocasions i, finalment, Guinovart explora la natura dins de l’art.

04 Joan Hern†ndez Pijuan. Caminan. Fundació Vila Casas

A Cercadors de bellesa s’agrupa obra de diversos autors amb una tradició més reflexiva i silenciosa, on s’aconsegueixen l’equilibri i la concentració de la composició. Els autors busquen, com a les obres de Mark Rothko, el despertar de les emocions per part de l’espectador.

La quarta secció de la mostra es titula Gest i matèria, on s’explora la gestualitat de l’artista amb obres de pintors com Rafael Canogar, Francisco Farreras, Antoni Miró o Salvador Victoria entre d’altres.

La darrera part de la mostra, titulada Art últim, inclou obra de la darrera generació de pintors representats entre d’altres per Maya Saravia, José Carlos Naranjo o Rafa Macarrón. En ella s’inclouen exemples de les tendències vigents dins de la producció dels pintors més joves

Prova d’artista, el treball de Lídia Masllorens

L’artista Lídia Masllorens, guanyadora del Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas l’any 2013, presenta en una mostra comissariada per Glòria Bosch una vintena d’obres realitzades entre els anys 2014 i 2019 on a partir de la tècnica del monotip evoluciona cap a nous camins.

Lídia Massllorens

A la mostra es reuneixen un seguit de retrats i no retrats que representen tant personatges femenins com masculins en primer pla en obres de grans dimensions. L’artista presenta cares extretes tant de muntatges fotogràfics de revistes, com de xarxes socials o fotografies de familiars. Mosllorens cerca la bellesa, especialment femenina, a través dels rostres contemporanis. L’obra de l’artista es basa en la tècnica de la monotípia, on la impressió planogràfica crea estampacions úniques anomenades monotips. L’artista dibuixa les seves cares sobre una superfície plàstica per invertir-les després sobre el paper. Les textures aconseguides a partir d’aquesta tècnica sovint poden evocar imatges conegudes que es poden observar a la sèrie zoom, un seguit de fotografies de diferents detalls de les seves obres de gran format on s’observen detalls microscòpics normalment desapercebuts a ull nu.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat