Vint ballarins de diverses generacions ballaran aquest cap de setmana entre obres d’art a les sales de la Col·lecció del Macba. Són els artistes escollits pel coreògraf Boris Charmatz per protagonitzar la peça 20 ballarins pel segle XX, que ja s’ha representat a diversos museus del món i arriba a Barcelona en el context del cicle (de tres obres) que el Mercat de les Flors dedica al ballarí francès.

20 danseurs   marc domage 3 1200  3eebb

L'artista Ashley interpretant ’20 ballarins pel segle XX`al Museu d’Art Contemporani del Val-de-Marne / © Marc Domage

Les coreografies individuals que sorprendran els visitants del museu evoquen i “s’apropien” de referents de la dansa i el moviment del XX, clàssics i postmoderns, però també s’inspiren en el moviment del segle en un sentit ampli, per exemple, en la gestualitat de Chaplin. Charmatz, que dóna llibertat total als ballarins i que participa amb un petit solo, explica el seu interès pe fer entrar la dansa al museu amb la idea que “el cos del ballarí és un arxiu vivent”. De fet, el coreògraf ha convertit el Centre coreogràfic nacional de Rennes i Bretanya, que dirigeix, en el Museu de la Dansa. 

‘20 ballarins pel segle XX’ és “un arxiu viu”, explica Boris Charmatz. El coreògraf va demanar a 20 artistes què coneixien de la gestualitat i les coreografies en solo del segle XX, i a partir d’aquí es va composar l’“exposició” en moviment sobre el segle que és aquest projecte. La proposta no té la voluntat de fer una síntesi de la història de la dansa del segle passat, i ha donat llibertat als ballarins perquè escollissin el coreògraf i/o l’element d’inspiració per construir la seva aportació al retrat col·lectiu. 

La creació s’ha vist ja a diversos museus del món, i aquest cap de setmana aterra al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba). Els ballarins de Charmatz es desplegaran per les sales de la nova presentació de la Col·lecció del museu, que abasta precisament l’art del segle XX. Cada un d’ells interpretarà entre un i cinc peces breus, que s’aniran repetint durant la tarda de dissabte i el matí de diumenge. Les coreografies no dialoguen estrictament amb l’obra exposada (la proposta no pretén ser un reflex en moviment de l’art del segle, sinó reivindicar l’entrada de la dansa al museu). 

“Els solos s’interpreten allà on els artistes creuen que són rellevants. No hi ha escenari, no hi ha un programa que calgui seguir, i ningú no sap exactament quan ni què s’interpretarà ni qui ho farà. Tanmateix, tothom està convidat a intercanviar, parlar, preguntar o comentar”, explica Charmatz sobre la idiosincràsia d’aquest espectacle. En molts casos el desplegament pel museu inclou un element musical per acompanyar les coreografies, un altre element que sorprendrà els visitants d’un espai, el museu, acostumat al silenci. 

Pel cap de programes públics i educació del museu, Pablo Martínez, la col·laboració entre el Macba i el Mercat de les Flors s’ha d’entendre de manera “natural” en la mesura que les dues institucions treballen en el terreny de les “pràctiques artístiques”, i en ple segle XXI, la dansa, les arts visuals i la performance “tenen una naturalesa similar”. 

És més, Martínez ha assegurat que integrar 20 ballarins a les sales de la col·lecció del museu és “fonamental” i complementa una col·lecció que “d’altra manera seria incomplerta”. “La història de l’art i la història de la dansa no poden entendre’s com dues històries diferents sinó entrecreuades des de la dècada dels 50”, ha afirmat. 

20 danseurs chaignaud tate  humphrys  1 1200  e1bc1

François Chaignaud interpretant a la Tate Modern de Londres ’20 ballarins pel segle XX` / © Joe Humphrys, Tate 2015.

Constel·lació Charmatz

La intervenció de Boris Charmatz al Macba forma part de la invitació que el Mercat de les Flors ha fet al coreògraf perquè protagonitzi una de les ‘Constel·lacions’ que organitza la institució; cicles dedicats a un artista del qual es representen diverses propostes durant la temporada.

La ‘Constel·lació’ de Charmatz va arrencar dimecres i dijous amb la representació al Mercat de les Flors de la seva creació ‘Flip Book’, un espectacle que s’inspira en la coreògrafa Merce Cunningham i, concretament, en el seu llibre ‘Merce Cunningham, Fifty Years’, una col·lecció de fotografiers que recull la trajectòria de la icona de la història de la dansa.  

El cicle dedicat al coreògraf francès culminarà els dies 9 i 10 de març de l’any vinent amb l’obra ’10.000 gestos’, un “bosc coreogràfic en què cap ballarí no repetirà mai cap gest”, segons ha avançat Charmatz. En la línia d’altres projectes del seu Museu de la Dansa (en què ha reconvertit el Centre coreogràfic nacional de Rennes i Bretanya), ’10.000 gestos’ és una “oda a la no permanència de l’art de la dansa”.

Foto de portada: Boris Charmatz al davant del MoMa de Nova York interpretant ’20 ballarins pel segle XX` 2013 / © César Vayssié

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat