El CosmoCaixa commemora els 50 anys de l'arribada de l'home a la Lluna de la mà de Tintín, el personatge de còmic creat per Hergé, a l'exposició Tintín i la Lluna. Cinquanta anys de la primera expedició tripulada.

Còmics de Tintín. Pere Francesc ACN

Còmics de Tintín. Pere Francesc/ACN

La mostra permet remuntar-se al 20 de juliol de 1969, quan per primera vegada l’home va arribar a la Lluna a bord de la nau 'Apollo 11'. Gairebé 20 anys abans però Hergé havia preparat el viatge a la Lluna publicant entre 1950 i 1953 Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna

El famós coet dels còmics de Tintín a l'entrada de l'exposició. Pere Francesc ACN

El famós coet dels còmics de Tintín a l'entrada de l'exposició. Pere Francesc ACN

Tintín i els seus amics tenen un paper protagonista en l'exposició. El CosmoCaixa ha recordat que les primeres paraules que el personatge va pronunciar a l'arribar a la Lluna van ser: "Ja hi soc! He fet uns quants passos! Segurament, per primera vegada en la història de la humanitat, s’ha caminat damunt la Lluna". Tintín va trepitjar la Lluna el 1953 i es va avançar gairebé 20 anys a l’astronauta Neil Armstrong, que va fer els primers passos sobre la superfície lunar. En aquest sentit, l'exposició recrea l’espai on treballava Hergé, les eines que feia servir per dibuixar les vinyetes, la idea de base que li va permetre crear un còmic, la documentació que llegia i l’inspirava. 

L'exposició mostra tot el que sabem del nostre satèl·lit natural, i com es prepara un viatge espacial avui i també mig segle enrere, en aquella missió històrica que va culminar amb l'arribada a la Lluna el 16 de juliol de 1969. Partint de les estacions de seguiment espacial involucrades en aquesta missió, es podrà refer el viatge que en el seu dia va fer la nau tripulada Apollo 11, observant les diferents fases del Saturn V, el coet de la NASA que va impulsar la càpsula en la qual viatjaven els tres astronautes: Neil Armstrong, Edwin Eugene “Buzz” Aldrin i Michael Collins.  

Els visitants podran entrar a l'interior del mòdul lunar per comprovar com era la vida dels astronautes a bord i simular un ingràvid passeig lunar. A més, es descobriran quins experiments van fer en aquest viatge, el que hi van deixar i el que van portar a la Terra, i per descomptat, com va ser el viatge de tornada fins al nostre planeta.

Entre les peces destacades de la mostra hi ha la rèplica del primer telescopi de Galileu; la reproducció de la secció de comandaments del mòdul lunar, mòdul interactiu en el que es pot simular caminar sobre la superfície de la Lluna; la rèplica de l’escafandre d’Emilio Herrera; aliments utilitzats en viatges espacials, com diferents objectes reals com productes d’higiene i de primera necessitat, i documents, diaris i revistes que narren aquest moment històric. Les peces que es poden veure sobre Tintín amb pàgines dels còmics i els personatges en miniatura, entre d'altres, provenen del Museu d'Hergé de Bèlgica i estaran al CosmoCaixa fins el 26 de maig del 2019.  

Pla general de la mostra 'Tintín i la Lluna'. Pere Francesc ACN

Pla general de la mostra 'Tintín i la Lluna'. Pere Francesc ACN

L'exposició planteja diferents qüestions com: Quines altres missions hi ha hagut després de l’Apollo 11?, quins seran els següents reptes?, viurem algun dia a la Lluna? Després de la fita que ens va dur a trepitjar la superfície del nostre satèl·lit natural, han sorgit aquestes i moltes altres preguntes al respecte d’un tema molt rellevant en l’exploració espacial: la colonització d’altres cossos celestes. No sembla tan llunyà el dia en què la humanitat aconsegueixi establir-se a la Lluna. Però com serà la nostra vida allà, i com seran les nostres cases? L’exposició tracta de respondre a totes aquestes qüestions d’una manera amena i interactiva, relatant, en definitiva, la història d’un somni llargament anhelat que va acabar per fer-se realitat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat