Els cristians coptes, actualment víctima d'atemptats, representen al voltant del 10% de la població egípcia. Son entre 7 i 10 milions de persones, si bé no hi ha un cens oficial. La església copta és la més antiga d'Egipte. Abans d'arabitzar-se els cristians coptes parlaven la llengua copta, que és filla directe de l'egipci demòtic de l'època faraònica. Però el copte va quedar relegat de mica en mica als usos litúrgics, especialment des del segle XVIII.

La presència del cristianisme a Egipté és molt primerenca, i per això l'església copta es tan antiga, més de 500 anys anterior a l'islam. El cristianisme el va portar l'evangelista Marc, quan va arribar l'any 41 a Alexandria, i va ser la religió majoritària fins a la conquesta àrab del segle VII. Es diu que el símbol cristià de la creu el van popularitzar els coptes en aquests primers segles.

Els coptes d'Egipte tenen una història dramàtica plena de màrtirs. En van tenir tants sota el mandat de l'emperador romà Dioclecià al segle III, que fan començar el seu calendari al 284, quan aquest va iniciar el regnat. Acompanyen els anys amb l'expressió "A.M." (Annus Martyrum), en referència a les massacres de Dioclecià. Avui en dia segueixen patint no només atacs físics, sinó una discriminació permanent en la societat egípcia, que han delmat la comunitat i l'han situada en els estrats més empobrits.

 

coptes

Incripció en copte i en àrab en una església del Caire

Un dels pitjors atacs que han patit els coptes va tenir lloc el 2011, la nit de Sant Silvestre - just abans de la primavera àrab. Després van lluitar al costat de la resta d'egipcis per treure Hosni Mubàrak del poder. Però amb el nou règim els islamistes de Germans Musulmans va guanyar les eleccions, i els coptes van ser perseguits amb duresa pel nou govern. Van contribuir per això en gran mesura a la caiguda de Mohamed Mursi -el president islamista- el 2013.

Els coptes van posar tota l'esperança en l'arribada d'Abdelfatah Al-Sisi al poder, confiant que restauraria l'ordre als barris, i que podrien accedir a responsabilitats de l'administració pública o la justícia. També esperaven que es promulgués una llei  -que està pendent des de fa dècades- que faciliti la construcció d'esglésies a Egipte. Però res d'això ha succeït. Durant les celebracions de Pasqua van patir dos atemptats amb bomba. I va tornar a aparèixer la certesa que, com a cristians i hereus de l'època faraònica, cada cop pateixen més persecució al seu país.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat