L'Arts Santa Mònica presenta l'exposició l'Esclat dels Còmics. Una mostra que explica els contrastos i les influències dels grans mestres de la historieta nord-americana dels anys 1895-1950. L'exposició s'estructura en tres blocs cronològics que ens permeten fer un recorregut visual  i alhora tècnic de personatges i autors, posant així en relleu similituds i diferències. La mostra pretén ensenyar i explicar el naixement dels còmics nord americans i el seu gran èxit a nivell internacional amb personatges mundialment coneguts com el Gato Fèlix, Tarzan o Mickey Mouse, i relatar també la influència arreu del món d'aquests en especial a Espanya.

El còmic com a expressió artística i definida així als Estats Units, té el seus inicis al finals del segle XIX. Al començament els còmics tenien un caràcter humorístic fins que amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial van passar a tenir un contingut seriós i realista sense deixar el caràcter reivindicatiu que tenien d'origen. Cap al 1895 neix als Estats Units el YelowKid un tira de premsa ilustrada per Richard F. Outcault  que il·lustrava la vida de la gent pobre als barris humils de Nova York i que va ser publicada per el New York Journal de Joseph Pulitzer.

El YelowKid és considera la mare dels còmics, ja que va incloure per primer cop entre les vinyetes il·lustrades núvols de diàleg. El còmic modern havia nascut. Al cap de poc temps el còmic va incloure altres continguts com l'aventura. Es volia arribar al públic adult. Així personatges com Tarzan, Buck Rogers o els Gansters de Dick Tracy van néixer. El còmic era un art industrial per això es van introduir tècniques artístiques com combinar la ploma amb la taca del pinzell per després acabar combinant el pinzell sec amb traces i degradats. L'objectiu era abaratir costos i augmentar la producció en un mercat encara en constant creixement i amb forta demanda de contingut d'entreteniment.

Per aquesta raó es fa necessari l'obertura de tallers d'il·lustradors que treballaven directament pels principals diaris i revistes setmanals. Fins i tot aquests tallers contractaven a 'negres' per entintar i acolorir les vinyetes a llapis. Per tant, el còmic va néixer tenint un peu a la indústria i un altre a l'art. L'esclat dels còmics als EUA i la creació d'històries amb personatges amb vida pròpia van travessar l'Atlàntic per arribar a Europa. El vell continent va distribuir en un primer moment les vinyetes dels còmics nord americans fins que empresaris de revistes infantils i juvenils van seguir el mateix model i van començar a crear la indústria del còmic.

Va ser en aquest moment que personatges de Disney com Fèlix el Gat, Popeye o Mickey Mouse i d'altres van aterrar a Europa. Fins i tot alguns personatges es van plagiar. Tot començava a girar de forma frenètica i la indústria del còmic comença a tenir un pes important a dins de la economia americana i europea. Empreses editorials com Vecchi a Italia o l'Hispano Americana de Ediciones a Espanya van començar a distribuir i a donar a conèixer tots aquest personatges del còmic provinents del nou continent, i la rebuda que van tenir els lectors va ser un èxit rotund. Només a Espanya durant els anys 1934 i 1936 van sorgir tres revistes, Yumbo, Aventurero i Tim Tyler. A Barcelona l'editorial Molino va comprar els drets de publicació d'aquells herois del còmic que no apareixien normalment publicats, i això va ser la clau del èxit de la revista Mickey del 1935 que incorporava nous personatges de Disney i que va conèixer un èxit important a la península Ibèrica.

TBO o Tebeo va ser la revista de còmic autòctona d'Espanya i una de les més antigues i conegudes de la historia recent espanyola. Tebeo és va resistir a incorporar aquest nou estil il·lustratiu innovador dels globus de diàleg, però finalment va acabar cedint. La Guerra Civil va suposar un alentiment de la producció dels còmics a Espanya i de les relacions entre les diferents indústries del còmic de països estrangers. Tant va ser així, que personatges fantàstics vinculats directament a la figura dels Estats Units com Flash Gordon van conèixer la censura. Per evitar-la, Flash Gordon va passar a nomenar-se Flas. Aquest era una tècnica que van utilitzar molts autors com Manuel Gago o Jesus Blasco per evitar ser censurats i perseguits per el regim franquista. Tot i aquest context hostil, es segueixen produint vinyetes amb criatures nord-americanes i algunes re inventades i adaptades al públic espanyol per il·lustradors com Emili Boix o Josep Sanchís.

El còmic nord-americà de la primera mitat del segle XX va tenir una influència indiscutible a Europa i especialment a Espanya, on ningú posa en dubte el caràcter hispà de Mickey Mouse tant o més que el mateix Capitán Trueno. Cal reivindicar l'esforç que van fer aquest primers il·lustradors de principis del segle passat per poder viure només del dibuix, cosa difícil abans i avui en dia. És cert que el fenomen del còmic també va tenir una pes molt important al Japó amb el Manga però l'exposició L'esclat del Còmics vol rebre homenatge a aquests artistes, alguns no tant coneguts com d'altres.

El comissariat de l'exposició és a càrrec d'Enric Trilles i la redacció per Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya i també d'Enric Trillers. La mostra L'Esclat dels Còmics està organitzada i produïda per Arts Santa Mònica i es podrà veure fins el 20 de gener de 2019. 

Portada JoeShuster
Còmic Dibuixants dibuixats Xavier Roca