Coincidint amb els 200 anys de l'obra més famosa de Mary Shelley, Comanegra ha presentat els primers llibres de la sèrie Matar el monstre, que apropen la figura de Frankenstein al lector a través de llenguatges i estils completament diversos. Amb els tres llibres publicats, aquest projecte vol convertir-se en un diàleg entre escriptors, estils i històries diferents enllaçades mitjançant la figura del Prometeu modern i la ciutat de Barcelona a diferents moments de la nostra història. 

Ada Castells

L'escriptora Ada Castells/Editorial Comanegra

Lluny dels herois convencionals

El primer treball de la sèrie va ser presentat el 14 de febrer, a càrrec d'Ada Castells. La primavera pendent és una novel·la breu amb un llenguatge arcaïtzant que no obstant resulta extremadament familiar i proper al lector. Coincidint amb la publicació en llengua anglesa del treball més rellevant de Mary Shelley i de la literatura universal, un científic aïllat i obsessionat amb els seus foscos i macabres projectes, troba el seu reflex a la figura del Doctor Frankenstain. El treball d'aquest científic no s'escau a transcendir en cap moment del relat, Ada Castells decideix centrar-se en la Carme, la seva jove dona, que plany la desatenció del seu marit i la incapacitat d'aquest de convertir-la en mare. El que seguint la lògica de la literatura occidental, podria ser la història sobre la figura de l'home mascle com a antiheroi, diferent de l'heroi popular però que no obstant segueix tenint com a centre de la narració un mascle, es revela a l'actor mitjançant la figura femenina. Un exercici que reflecteix els importants canvis en la construcció dels nous ideals socials i la lluita feminista. L'autora opta, com a dona, presentar la seva història a través dels ulls femenins. La Carme no és l'heroïna d'aquest llibre, on els personatges viuen lligats a les seves inseguretats i el pes de les tradicions, sinó que és el motor que encén la guspira del relat. Ella és una lluitadora que es fa càrrec de l'empresa familiar davant l'absència i incompetència del seu marit. No obstant la ràbia que la Carme arriba a expressar cap a la figura del seu marit Francesc, l'Ada ens deixa endevinar el romanticisme de la figura d'aquest. En Francesc és un ésser, com el doctor Frankenstein, perdut en el seu somni romàntic per aconseguir l'immortalitat només que aquí la bèstia no apareix tangible durant el relat.

Susanna Rafart

Susanna Rafart/Editorial Comanegra

La fotografia i la immortalitat de l'ànima

L'escriptora ripollenca Susanna Rafart és l'autora de la segona novel·la de la sèrie. La fugida d'Urània s'ambienta a la Barcelona de 1888, coincidint amb la primera Exposició Universal celebrada a Barcelona. La ciutat s'obria aleshores a la indústria i als nous temps moderns que aquesta comportava. Eugeni Bellavista és un pintor de poca reputació que acaba dedicant-se a la fotografia, nova tècnica arrelada als avenços tècnics. A través de les instantànies del fotògraf i els relats que amaguen, l'escriptora descriu la vida i els personatges de la Barcelona del segle XIX. La tècnica de la fotografia resta lligada amb la màgia, al ser capaç de capturar eternament la imatge sobre el paper i, per tant, obrint portes a la immortalitat. La mateixa recerca de la vida infinita que realitzà el doctor Frankenstein i que aconsegueix amb la creació de la seva bèstia. Eugeni Bellavista es relaciona amb el misteriós Francis Stain, qui proposa reordenar la ciutat de Barcelona per entrar a la nova era capaços d'aconseguir realitzar el mite del Prometeu modern. Igual que el tità robà el foc dels déus per regalar-lo als homes, Niépce, Daguerre i els seus companys robaren de la memòria la immortalitat de la imatge.

Julià de Jòdar (2)

L'escriptor badaloní Julià de Jòdar/Editorial Comanegra

El superhome de metall

El tercer llibre, i l'últim publicat fins ara, és obra de Julià de Jòdar. Els Vulnerables transcorre el 1929, coincidint aquest cop amb la segona Exposició Universal celebrada a Barcelona, mirall de les democràcies europees i mundials que estaven a punt de caure sota la guerra i el feixisme. De Jòdar esmenta la pel·lícula alemanya El gabinet del Dr. Caligari, la pel·lícula de Robert Weine que el 1920 i que anticipà els fets ocorreguts al temps de la Segona Guerra Mundial. En aquest cas el nou Prometeu ve lligat a la velocitat del progrès, similar al film Metropolis de Fritz Lang, el superhome metàl·lic podrà ser creat per la indústria, i serà aleshores quan esdevingui la mort de Déu. A aquesta tasca entrega la seva vida el desconegut i lúgubre Frank Goldstein qui rapta habitants dels baixos fons barcelonins per realitzar experiments en busca d'aquest Superhome. Poder els llassos entre la història de l'autor i l'obra de Shelley siguin més directes en aquesta última novel·la, però les grans obres de la filosofia moderna es veuen reflectides en el minuciós treball de l'escriptor badaloní; qui sap reflectir els seus coneixements, la seva recerca històrica i el seu estudi en Frankenstein en una novel·la capaç de transportar-nos a la vida dels marginats barcelonins de principis del segle XX.

1 La primavera pendent

Portada de La primavera pendent/Editorial Comanegra

Encara queden quatre títols per publicar i completar la sèrie: Els ulls dels homes mentiders, escrit per Jordi Coca, es presentarà el pròxim 17 de maig; Secundaris de Núria CadenesVindràs amb mi després del diluvi de Mar Bosch es publicaran coincidint amb La Setmana del Llibre en Català aquest setembre, i, finalment, Angèlica i Rafel de Miquel de Palol, arribarà per Nadal.

2 La fugida d'Urània

Portada de La fugida d'Urània/Editorial Comanegra

3 Els vulnerables

Portada de Els vulnerables/Editorial Comanegra