En èpoques de crisi cal reivindicar la cultura com a eina d’enteniment, connexió i diàleg. El cinema europeu actual és un bon exemple que avui dia caldria reivindicar més, un antídot per a la barbàrie. Amb aquest esperit es presenta a Barcelona el vuitè cicle de cinema alemany actual del 17 d’octubre al 3 de novembre, on la Filmoteca de Catalunya i el Goethe Institut de Barcelona mostraran bona part del bo i el millor del cinema alemany amb un clar compromís polític i social. El cicle vol il·lustrar temes tan latents en la societat europea com la precarització del treball, la violència masclista, els desnonaments, els moviments ecologistes i la crisi dels migrants.

‘Styx’, arriscar la vida al mar per tenir futur

És precisament aquest darrer aspecte del qual vol fer ressò la pel·lícula del director austríac Wolfgang Fischer, Styx, una història que comença a Gibraltar i narra la història d’una dona europea forta que decideix actuar per trencar els seus estigmes per fer front a un dels grans drames actuals: el dels migrants que arrisquen les seves vides en un intent desesperat de creuar el mar. Per al director, que ha estat treballant 9 anys en la pel·lícula, era important il·lustrar com a societat occidental el que som, el que fem i el que volem ser a més de fer ressò del drama de la migració. “No busco donar cap mena de resposta sinó formular la pregunta adequada: què faria jo en aquesta situació?”, ha expressat Fischer. No és casualitat que el director sigui l’encarregat d’encetar el cicle amb aquest film, per a ell ha sigut important venir a Espanya i a les costes mediterrànies que viuen de primera mà les pressions migratòries.

El repartiment del film també ha representat un repte per a Fischer, especialment en el cas de la protagonista. Susanne Wolff dóna vida a una metgessa d’emergències alemanya que decideix creuar l’oceà sola en un veler. La pel·lícula té la no fàcil peculiaritat d’haver estat gravada gairebé íntegrament en alta mar i va caler ensenyar a l’actriu a navegar un veler dins les tempestes oceàniques, fet que requereixen una força física i psicològica gairebé impecables. Gedion Oduor Wekesa interpreta el coprotagonista d’aquesta història. La direcció de la pel·lícula es va traslladar a Nairobi per organitzar un càsting amb una associació que fomenta la creativitat entre els joves dels suburbis de la ciutat. Allà van conèixer el seu futur actor qui ha treballat amb valor i passió dins la pel·lícula, admet el director. “No volia caure en els tòpics de la migració, vaig haver de fer una recerca profunda i exhaustiva abans de plantejar-nos el contingut i el format de la pel·lícula”, ha volgut remarcar Fischer. En total la pel·lícula es va rodar en 14 dies en un vaixell d’11 metres de llarg i amb un equip de 10 persones a alta mar, tot un repte cinematogràfic digne de veure.

Dels grans temes actuals als grans aniversaris

A part d’aquesta primera pel·lícula, el cicle oferirà projeccions de 9 films més. Das schönste Paar/The most beautiful thing, dirigida per Sven Taddicken, narra la història dels traumes d’una parella arran d’una violació i la reobertura de les ferides causades per aquests dos anys després. Wackersdorf, d’Oliver Haffner, fa un retrat de la lluita ecologista a l’Alemanya dels anys 80 arran de la història real de resistència contra la construcció d’una planta de processament nuclear a Baviera.

El cicle de Cinema Alemany Actual també es vol fer ressò d’aniversaris importants com la creació de la Bauhaus, una de les escoles d’arquitectura i disseny més influents en la creació contemporània, i la caiguda del mur de Berlín. Vom Bauen der Zukunft – 100 Jahre Bauhaus/De l’edificació del futur – 100 anys de la Bauhaus, és un documental dirigit per Niels Bolbrinker i Thomas Tielsch que presenta la utopia artística que l’escola va crear a la ciutat de Weimar. Amb la Bauhaus l’art, el disseny i l’arquitectura es van fusionar per convertir-se en quelcom polític. Partint de la Bauhaus com a utopia, el documental indaga sobre la seva evolució, transformació i la seva força d’inspiració durant els últims cent anys.

L’aniversari de la caiguda del mur de Berlín es commemorarà al cicle amb Gundermann, d’Andreas Dresen. El film mostra la vida del cantautor Gerhard Gundermann conegut vocalista de la RDA que va rellançar la seva carrera després de la reunificació d’Alemanya. Paral·lelament sortia a la llum que Gundermann havia sigut espia dels serveis secrets de l’antiga RDA al mateix temps que persones properes l’havien espiat. Una pel·lícula sobre la culpa i la pressió psicològica del procés d’assumir responsabilitats. La pel·lícula va ser guanyadora de sis premis del Cinema Alemany, entre ells a la millor pel·lícula i millor direcció. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat