A cavall del vent és el títol del darrer llibre de la catedràtica de Comunicació i exrectora de la UOC Imma Tubella (La Bisbal, 1953). Una novel·la històrica que relata la vida d'una princesa asteca, Xipahuatzin, que va arribar a Catalunya l'any 1528 com un regal entre l'últim rei asteca al Baró de Toloriu, després de la invasió espanyola de Tenochtitlan. A cavall del vent és, segons la seva autora, la història d'una dona valenta i lliure que encarna el drama que, encara avui, viuen tantes d'altres.

La novel·la es basa en fets reals documentats i les llegendes que la conquesta espanyola de les Amèriques va transportar fins a la península, bastit sobre quatre personatges -una criada índia, un noble occità, un escrivà d'Índies i una dona de la Cerdanya titllada de bruixa- que tenen en comú que coneixen i formen part del món de la princesa Xipahuatzin. Ells són els qui posen davant del lector, la bellesa i el progrés de la civilització asteca, el xoc de cultures, la generositat de les víctimes, el patiment de l'exili i el desig indestructible de preservar la llibertat, malgrat un destí imposat que la princesa asteca comparteix només amb els que estima i l'estimen.

Com ha confessat l'autora, que es va estrenar en la ficció amb la novel·la Un secret de l'Empordà, la novel·la A cavall del vent té el seu origen en una trobada casual entre Tubella i un home que va afirmar-li que era descendent de l'emperador asteca Moctezuma Xocoyotzin i que estava recopilant informació per a poder demostrar-ho. "Al principi no m'ho vaig creure, hi vaig pensar que era un boig. Al cap de poc vaig aconseguir el seu contacte i em vaig interessar en una història concreta del món dels asteques que era l'arribada a Catalunya d'una princesa dels Mexica. Aquesta senyora va existir i va estar a Toloriu. Anava acompanyada d'un seguit de persones."

Tal com explica Tubella; "em va interessar poder trobar restes d'aquesta noia. Moctezuma va regalar tres filles a Hernan Cortès, abans es feia. En Cortès va escollir la filla que més l'hi agradava. Fins i tot la va batejar. Cortès va regalar les altres a Joan de Grau i Ribó, baró de Toloriu. La princesa tenia només 18 anys quan va arribar a Catalunya. Això està també documentat".

Tubella explica que li va cridar l'atenció com aquesta princesa que va néixer en el si d'una civilització molt avançada com era l'asteca o la Mexica, va acabar vivint en un indret rural i precari com el poble de Toloriu a les faldes del Cadí. Els Mexica disposaven d'escoles per als nens, d'una xarxa de clavegueram, d'aigua corrent i potable entre altres tecnologies que a l'Europa del segle XVI, encara no tenien. El Baró de Grau vivia en un castell, i la princesa asteca la van deixar viure en una masia propietat del mateix baró. Una casa precària i freda. La princesa no volia viure en aquestes condicions, perquè abans vivia millor. Fins i tot va agafar una forta depressió.

Com a explicat l'editora d'A cavall del vent, Glòria Gasch; " la novel·la és un relat ple d'emocions de les pròpies víctimes de la colonització de les Amèriques. Una novel·la històrica solida i creïble, amb uns episodis relatats de forma molt professional. L'obra té un ritme suau, gens agressiu, que a poc a poc va donant la informació en compta gotes perquè el lector ho vagi descobrint al llarg de la història. L'Imma va descrivint els llocs on transcorre la novel·la, com els Pirineus i el Cadi de forma molt visual i gràfica".

L'autora ha hagut de llegir a escriptors mexicans, a l'antropòleg francès Christian Duverger i diversos historiadors americans per tal de documentar-se abans de posar-se a escriure. Ha consultat més de 70 llibres, l'Arxiu d'Índies i va dedicar un any investigant. No està previst una traducció de l'obra al Castellà.