Carles Guerra vol un canvi de rumb per la Fundació Tàpies, i el vol aviat. Després d’un any fluix de visites, que amb tot no considera “greu”, el director es planteja revitalitzar la Fundació amb un nou “model”. Guerra estudia la fórmula a concretar al juliol amb un pla director on es reflectirà la voluntat d’obrir la institució a nous “aliats” (universitats, empreses, menciona), fer-la menys depenent de les administracions públiques (actualment aporten el 50% del pressupost), i incorporar serveis i models d’equips adequats als nous temps. Fer-se present portes enfora, a la ciutat, reforçar el catàleg on-line de la seva biblioteca o incrementar els esforços en comunicació i màrqueting són alguns dels reptes que té al cap, ha explicat a l’ACN. Quant al relat, la Tàpies no abandonarà el seu caràcter de “fundació monogràfica” i oberta a “tots els grans caràcters” de l’art contemporani, remarca Guerra.

La Fundació Tàpies va tancar l’any 2018 amb poc menys de 50.000 visitants, una xifra baixa provocada, en part, pel tancament durant dos mesos i mig per problemes de climatització i de les pluges intenses del setembre. Amb tot, el seu director, Carles Guerra, considera que “a final d’any, gràcies a l’esforç d’administracions i família, no hi ha hagut dèficit; ha estat un any difícil, però s’arriba a un balanç no negatiu”. 

Més enllà d’aquest contratemps, Guerra ha detallat a l’ACN que vol dur la Fundació cap a un finançament “més autosuficient”, amb menys dependència de les administracions públiques. “No es tracta de pressupostos més elevats sinó de pensar bé què és un museu avui en dia, quins serveis incorpora, quins equips té i amb quines competències i quin tipus d’aliances ha de crear”, esbossa el director sobre el futur de la institució.

I afegeix: “Això és un canvi de model que cal pensar-lo ràpidament i que cal posar-lo en pràctica amb caràcter d’urgència”. Conscient que un canvi així no es fa en dos dies, ni probablement en els dos anys que li queden al capdavant de la institució, Guerra diu que ell no abandonarà aquest “credo” respecte “què ha de ser una institució del segle XXI”. El primer pas, el pla director que presentarà el proper mes de juliol. 

Carles Guerra entén que la Fundació es troba en una etapa de “transició” cap aquest nou “model” que l’ajudi a recuperar visibilitat i rellevància en el panorama museístic barceloní. Aquesta entitat privada amb participació pública ha de ser “de les primeres” a fer una transició cap a un finançament més autosuficient, proclama el director. 

Això “deixar enrere el recolzament estrictament públic passa per trobar nous companys de viatge. Guerra considera que la Fundació té una “escala mitjana” que li permetrà de trobar aquestes “aliances i companys de viatge”, diu citant la col·laboració amb la universitat i altres centres de coneixement, a banda de l’empresa privada. 

Per Guerra, el canvi no vindrà tant de reformes físiques ni de relat expositiu sinó d’implementació de serveis “que mai hauries imaginat que haurien de tenir lloc dins d’una institució com un museu”. “Si tens una cafeteria fas el lloc més acollidor o una llibreria, espais no estrictament de continguts; podrien ser importants”, apunta el director. 

Però més enllà d’aquestes possibilitats, Guerra se centrarà en donar més “visibilitat” a la institució. En aquest sentit, entona el mea culpa i assumeix que s’ha destinat històricament un percentatge menor dels pressupostos a la difusió, la comunicació o la publicitat, en comparació “al què és tendència en institucions europees”. Guerra provarà de revertir aquest comportament, tot i que una part de la projecció insuficient de la Fundació l’atribueix al fet que “Barcelona ha estat molt proteccionista amb el paisatge urbà”. 

“Quan va aparèixer la Fundació Tàpies només hi havia la Fundació Joan Miró, i ‘la Caixa’ fent algunes exposicions...”, rememora Guerra per il·lustrar la dificultat d’afrontar un “canvi de model” en aquesta casa. El director confia que el patronat de la Fundació aprovi al juliol els seus plans al pla director i que això “doni ales per començar a prendre iniciatives”. 

El responsable de la programació de la Fundació Tàpies proposa, en tot cas, que les institucions públiques segueixin tenint-hi pes i valora que “se sentin seva” la Fundació, perquè malgrat ser privada, “ha tingut vocació pública històricament”. Això no ha de canviar, com tampoc el relat “monogràfic” (Tàpies) sempre acompanyat pels grans noms del segle XX, però sí “assimilar altres serveis que la ciutadania espera i que encara no estem preparats per donar”, reitera. 

Quins? Tenir més impacte “fora” de la fundació, entre altres aliats, amb el món educatiu, "perquè els efectes de la Fundació" es notin més enllà de les seves parets; reforçar el catàleg en línia de la Biblioteca de la Fundació, que està tenint un gran retorn; i integrar la Fundació a Barcelona i al barri, “com a contrapunt del relat de ciutat” en una zona amb gran pressió turística, il·lustra Guerra.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat