Imatge superior: Montgomery i Rommel durant la guerra al desert del Nord d'Àfrica / Wikimèdia

Entre la nòmina de generals destacats de la Segona Guerra Mundial, al costat dels nord-americans -Eisenhower, Patton, MacArthur...- i els soviètics -Júkov, Rokossovsky, Txuikov,...- hi figuren, almenys, un de britànic i un d’alemany, Bernard Law Montgomery (1887-1976) i Erwin Johannes Eugen Rommel (1891-1944), els quals, significativament, es van enfrontar diverses vegades al camp de batalla i van aconseguir, l’un i l’altre, esdevenir herois en els seus respectius països a més de ser respectats pels seus oponents.

Nascuts amb una diferència de quatre anys, les seves vides van transcórrer paral·leles i amb molts punts en connexió: tots dos van lluitar i van resultar ferits durant la Primera Guerra Mundial; provenien de famílies de la perifèria del poder als seus països, d’Irlanda del Nord el britànic i de Suàbia -territori avui en dia comprés entre els lander de Baden-Württemberg i Baviera- l’alemany; van participar com a comandants de divisió a la campanya de França del 1940; van comandar els seus respectius exèrcits al Nord d’Àfrica i a Normandia i tots dos van arribar al rang de Mariscal de Camp.

erwin rommel 2 wikipedia

La imatge de Rommel al desert, indestriable de les ulleres per al pols i la sorra / Wikimèdia 

Aquests elements, sumats a altres coincidències més banals com que tots dos procedien de famílies nombroses, eren baixos d’estatura, o van tenir fills l’any 1928 conformen un seguit d’elements que han servit a l’historiador britànic Peter Caddick-Adams per escriure la biografia comparada Monty y Rommel. La biografia de los dos grandes generales europeos de la Segunda Guerra Mundial (Ático de los Libros, 2019), amb traducció al castellà de Joan Eloi Roca. Un treball que segueix la trajectòria vital de tots dos per comparar-ne les semblances, assenyalar les diferències i definir, a més, el llegat per a la història de tots dos.

L’autor és professor d’Estudis Militars i Seguretat de l’Acadèmia de Defensa del Regne Unit especialitzat en doctrina, lideratge i camps de batalla. Ha estat historiador oficial de l’OTAN a Bòsnia en el període 1996/97 i historiador oficial del Regne Unit de la guerra d’Iraq del 2003. És autor d’altres llibres sobre la Segona Guerra Mundial com Montecasino. Diez ejércitos en el infierno (Ático de los Libros, 2017) i Snow & Steel. The Battle of the Bulge, 1944-45 (Oxford University Press, 2014), sobre la batalla de les Ardenes.

L’experiència de la Primera Guerra Mundial

Bon coneixedor dels camps de batalla, Caddick-Adams recorre sobre el terreny les vivències de Montgomery i Rommel, que es van enfrontar diverses vegades però que mai van arribar a conèixer-se personalment. Tots dos van combatre al front occidental de la Primera Guerra Mundial i en alguna ocasió van estar en les mateixes localitzacions. Significatiu va ser el paper de Rommel, un dels artífexs de la victòria austroalemanya a la batalla de Caporetto (1917), al front italià, la mateixa que va servir a Ernest Hemingway de base per escriure Un adéu a les armes (en català a Proa, 1999).

L’un i l’altre van treure lliçons d’aquell conflicte, una de les quals va ser l’adopció per part de Montgomery del costum d’apropar-se a les tropes i esforçar-se a mantenir de manera fluïda la comunicació amb els subordinats com a resposta a la distància que els oficials professaven cap als soldats/carn de canó de la Gran Guerra. Els dos van adquirir experiència de combat i també d’organització, passant part del conflicte destinats als Estats Majors respectius.

El període d’entreguerres també va ser formatiu per a Montgomery i Rommel. El primer va ser destinat a Irlanda, on es va haver d’enfrontar a l’independentisme irlandès i posteriorment a l’Índia, mentre que el segon va aconseguir romandre en el reduït exèrcit alemany de la República de Weimar i va publicar diversos llibres, el més conegut dels quals, Infanterie Greift an (disponible en castellà com La infanteria al ataque, Tempus, 1990).

Les relacions amb Churchill i Hitler

De natural esquerp i solitari d’ençà de la mort de la seva dona, Montgomery va coincidir per primer cop amb Churchill a la desfilada de la victòria a Lille a l’octubre del 1918, però seria més tard quan un i altre col·laboressin estretament i sovint de manera enfrontada per formar el tàndem que va dur la Gran Bretanya a ser part bàsica de la victòria aliada.

Per la seva banda, Rommel no va ser un militar especialment polititzat, tot i que al final la política seria la raó de la seva mort -va ser induït al suïcidi en ser relacionat amb l’atemptat contra el Führer del juliol del 44, una acusació que mai no va ser demostrada-, però el que sí és cert és que va créixer a l’ombra de Hitler, amb qui va entrar en contacte ja el 1936 com a comandant del regiment d’escolta del dictador alemany i va formar part del seu cercle de confiança. Posteriorment va comptar amb l’apreci personal del temible ministre de Propaganda, Joseph Goebbels.

El desert i la formació dels mites

En tot cas, la formació dels mites de Montgomery i Rommel es va gestar al nord d’Àfrica quan tots dos, després d’enfrontar-se com a generals de divisió al front francès el 1940, on van adquirir experiència en la guerra amb tancs durant la blitzkrieg, van tornar a coincidir en un combat amb una dimensió èpica, la guerra al desert.

L’Afrika Korps alemany i el Vuitè exèrcit britànic formen part d’un episodi bèl·lic, sovint romantitzat, que en realitat no s’adeia amb la realitat d’un conflicte en un escenari inhòspit, marcat per les grans distàncies, les dificultats en el subministrament i les temperatures extremes. Ara bé, aspectes com el fet que allà al desert la guerra no tenia un component polític ni ideològic, ni aparentment havia excessos contra la població civil ni es cometien crims de guerra, van ajudar a crear el fals mite d’un enfrontament entre cavallers.

Tanks Matilda britànics a Tobruk el 1941 Rommel Montgomery wikipedia

Tancs Matilda britànics prop de Tobruk el 1941 / Wikimèdia

Tot plegat, amb el suport dels aparells de propaganda respectius van ajudar a la creació de les icones en que s’acabarien convertint Rommel i Montgomery. L’alemany, amb les inconfusibles ulleres protectores contra el sol i la sorra sobre la gorra de plat, i el britànic amb la seva boina negra de costat.

Les ulleres i la boina

Les ulleres amb les que Rommel posava per les fotografies de propaganda eren, de fet, de fabricació britànica, i formaven part del botí de guerra que l’alemany es va permetre en ocasió de la captura, el 7 d’abril del 1941, dels generals britànics Philip Neame i Richard O’Connor, de qui es va quedar també els seus enormes vehicles de comandament blindats.

Acompanyat del malnom de Wüstenfuchs (l’animal conegut com a fennec o, de manera més senzilla i aclaridora, guineu del desert), amb tota probabilitat invenció dels corresponsals de guerra que tenien lliure accés a l’entorn de Rommel, les ulleres van acompanyar el general al llarg de la campanya fins a formar part indestriable de la seva imatge, cosa que va portar als britànics a buscar una imatge icònica igualment clara per al seu oponent, Montgomery.

Cal tenir present que la guerra no només es combatia al front de batalla. Al front intern, les revistes i, sobretot, els noticiaris cinematogràfics i pel·lícules filmades gairebé en paral·lel a l’acció bèl·lica, com Victory desert, del 1943, jugaven un paper molt important a l’hora de mantenir alta la moral de la població civil i intacta la confiança en la victòria final. Els dos protagonistes del llibre ho sabien i per això no defugien la premsa, ans al contrari.

De fet, Monty va adoptar la boina de costat a suggeriment de l’editor del diari militar Eight Army News, el director de la Unitat de Fotografies i Pel·lícules de l’Exèrcit i el seu ajudant de camp, els quals s’havien adonat que calia combatre Rommel també en el camp de la imatge. És més, primer ho van intentar amb un xamberg, el barret d’ala ampla i doblegat en un costat típic de les tropes australianes -i uns anys enrere, també de les tropes colonials alemanyes-, però entre que el barret va quedar ple d’insígnies de les unitats que servien sota Montgomery i que l’home no era alt -1,67 cm, un centímetre menys que el seu oponent-, la fila va quedar més ridícula que èpica.

Bernard Montgomery 2 wikipedia

La imatge icònica de Montgomery, la millor d'una sessió de fotos feta a tal efecte / Wikimèdia 

La boina negra del Reial Regiment de Tancs, en canvi, va fer el fet. La coneguda imatge de Monty dalt d’un tanc amb els prismàtics a la mà va ser la millor d’una sessió de fotos feta especialment per a crear una imatge perdurable i reconeixible... i estar a l’alçada de Rommel, i no només en l'aspecte físic.

Retrobament a Normandia

Acabada la guerra al desert el maig del 1943 amb victòria britànica i nord-americana, Rommel i Montgomery tornarien a coincidir en un altre escenari de guerra, Normandia, on tots dos ocuparien papers de primer ordre, el britànic com a comandant del 21è Grup d'Exèrcits, al qual pertanyien totes les forces terrestres d'invasió, i l’alemany com a responsable de les defenses del Mur de l’Atlàntic, la línia defensiva que havia d’evitar la invasió aliada.

El Dia D però, Rommel no era a la línia del front -estava de permís perquè va tenir la mala sort que el dia del desembarcament era l’aniversari de la seva dona-, i un cop retornat va intentar vigorosament impedir el desenvolupament de la invasió fins al punt d’arribar a discutir amb Hitler, però poc després va resultar ferit en un atac aeri i va retornar a Alemanya.

Al seu torn, Monty va esdevenir un dels artífexs del desembarcament i, en aquest punt val la pena destacar que els exèrcits britànics i canadencs van tenir, de fet, un paper tant o més important que els nord-americans durant el desembarcament, malgrat la imatge generalitzada que va ser al contrari. La culpa d’aquesta visió esbiaixada va ser, precisament, de Monty i Churchill, que temerosos d’un fracàs a gran escala, van limitar al màxim la presència de corresponsals entre les unitats anglocanadenques, cosa que no va passar en les nord-americanes.

erwin rommel 3 wikipediaBernard Montgomery 1 wikipedia

Rommel i Montgomery van viure vides paral·leles / Wikimèdia

En tot cas, Monty va aconseguir consolidar l’exèrcit aliat a França, malgrat el fracàs en la presa de Caen, encara que posteriorment faria veure que tot era una estratègia per fixar l’enemic mentre els nord-americans els flanquejaven. Posteriorment arribaria un altre sonat fracàs, el de l’operació Market Garden, la qual, sorprenentment, Caddick-Adams ventila en tres pàgines.

En paral·lel, Rommel viu els seus últims dies en una voràgine d’esdeveniments. El 15 de juliol discuteix amb Hitler sobre l’estratègia a seguir, el 17 resulta ferit en un atac aeri mentre viatjava en el seu cotxe en un poble anomenat, atenció, Saint Foy de Montgommery. El 20 de juliol fracassa l’operació Valquíria, és a dir, l’intent d’assassinat de Hitler. El 14 d’octubre, encara convalescent, rep la visita dels generals William Burgdorf i Ernst Maisel, que el conviden a suïcidar-se davant les sospites d’estar al darrere del complot contra Hitler. Rommel accepta a canvi de garanties de protecció a la seva família i el 18 és enterrat amb els honors d'un funeral d’Estat.

Postguerra: Monty el tossut, Rommel l’heroi

Acabada la guerra, Montgomery coneixerà tot tipus d’honors però, tossudament, esmerçarà part de la seva vida a enfrontar-se a antics companys d’armes en una guerra de biografies i memòries que el portaran a enemistar-se entre d’altres, amb Eisenhower.

Per la seva banda, Rommel es convertirà pòstumament en el primer heroi alemany de la Segona Guerra Mundial gràcies a diversos factors com la seva reconeguda capacitat militar, la seva resistència al nazisme -encara que fos d’última hora i no del tot demostrada-, i els nous temps polítics, amb la guerra freda, l’amenaça comunista, la consolidació de la partició d’alemanya i, el 1949, la creació de l’OTAN -una aliança on Rommel hauria pogut encaixar, en cas de sobreviure-. És en aquest context que s’entén l’estrena, tan aviat com el 1951, del film The Desert Fox (El zorro del desierto), on un general del bàndol perdedor adopta el paper d’heroi protagonista.

Montgomery va morir el 24 de març del 1976 i l’1 d’abril, igual que Rommel, va rebre funeral d’Estat. El mateix reconeixement final per als dos Mariscals de Camp europeus més importants de la Segona Guerra Mundial. I dos generals convertits en mite.