El Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró obre aquest divendres la seva primera exposició íntegrament dedicada a l'escultura. Es tracta de la primera de les dues mostres escultòriques que la Col·lecció Bassat preveu fer entre 2018 i 2019. Aquest primer any es podran veure un total de 90 peces de 38 artistes representatius de tot l'art escultòric del segle XX al món. En aquest sentit, destaquen especialment tres figures, tres "joies", com les ha definit el mateix Lluís Bassat: Relief (1951) d'Eduardo Chillida, Reclining woman I (1980) d'Henry Moore i A la llotja (1911) d'Eusebi Arnau. També hi ha peces d'autors com Pau Gargallo, Juli González o Joan Miró.

En total, el fons escultòric de la Col·lecció Bassat compta amb més de 300 obres, de les quals se n'han seleccionat prop de 200 per tal de presentar-les al gran públic. En aquesta primera part de l'exposició, que s'allargarà fins al més d'octubre, es podran veure les primeres 90 i la resta s'exposaran en una segona exposició, encara sense data que provablement sigui ja al 2019. La mostra que ara s'estrena posa de manifest una de les característiques principals de l'art col·leccionista de Bassat, l'eclecticisme que combina grans noms de la història de l'art i també autors anònims o menys populars. El mateix Bassat explica que la mostra compta amb "escultura realista, noucentista, abstracta o de nova figuració" i barreja peces "de marbre, pedra, ferro, bronze o bambú".

És, segons el mateix col·leccionista, una mostra molt representativa de l'art escultòric a Catalunya i al món i suposa una "oportunitat" al visitant per conèixer com ha estat "l'escultura de tot el segle passat". Les peces van de l'any 1911 de la més antiga fins l'any 1989, algunes de les quals ja havien estat exposades a nivell internacional i d'altres que no s'havien vist mai.

La peça més antiga és d'Esusebi Arnau, un bust d'una dona titulat A la llotja, que ja havia estat exposat al Museu Metropolitan de Nova York. És, segons Bassat, una de les tres petites "joies" de la mostra. Les altres dues són peces d'Eduardo Chillida i una diminuta peça d'Henry Moore que representa una dona estirada i que va agradar tant al propi artista que n'existeix una rèplica de quatre metres. "Només per aquestes tres peces ja val la pena", exclama Bassat. També destaquen Urà (1933) de Pau Gargallo, del 1933, com el que dóna la benvinguda a l'Ajuntament de Barcelona, o Tête double tête (1936), una figura de Juli González que presenta un cap amb dues cares. L'exposició també compta amb obres d'altres artistes internacionals com Fernand Léger, Joan Miró, Robert Müller, o Jorge Oteiza.

A més de les escultures, els visitants tindran l'oportunitat de veure la Nau Gaudí com molt poques vegades s'ha vist, en la seva forma original, diàfana i sense els habituals plafons expositius que en els darrers anys s'havien convertit en un element més de l'estructura de l'edifici.