L’artista mallorquí Miquel Barceló ha fet realitat un dels grans somnis que Josep Palau i Fabre no va poder materialitzar en vida i, coincidint amb el centenari del naixement del poeta, la Fundació Palau acull una exposició temporal d’obres de Barceló ideada exclusivament per commemorar l’efemèride. Es tracta d’un total de 68 obres provinents de la col·lecció de Barceló que, a través de la pintura, evoquen la narrativa del propi Palau i “l’esperit primitiu, tenebrós i cavernós”, que uneix els dos artistes. La directora de la Fundació Palau, Maria Choya, destaca l’admiració mútua que existeix entre els dos per la seva respectiva capacitat i imaginació creativa. L’exposició Pregon desig es pot veure fins al mes de setembre a Caldes d’Estrac (Maresme).

Palau i Fabre volia, com fos, que l’obra de Miquel Barceló tingués presència a la seva Fundació de Caldes d’Estrac. De fet, ja hi havia cinc gravats de l’artista mallorquí a l’exposició permanent de la Fundació, però Palau li va insistir en més d’una ocasió en poder fer-hi una exposició temporal d’una mostra més extensa de la col·lecció.

El moment ha arribat ara, coincidint amb el centenari del naixement del poeta i la commemoració de l’Any Palau i Fabre. Palau no ho va poder gaudir en vida i la mostra es converteix ara en un homenatge pòstum de Barceló a un home a qui considerava el seu “germà espiritual”. La directora de la Fundació Palau, Maria Choya, explica que existia una admiració profunda entre els dos artistes, tot i que Barceló no va conèixer Palau fins a finals dels any 90: “Hi va descobrir una poesia fresca i jove”, mentre que el poeta es mostrava “fascinat” pel domini de Barceló de diferents tècniques i la seva capacitat creativa, que li recordava a Picasso. “S’agermanen per l’esperit tenebrós, cavernós i primitiu”, relata Choya. I aquest primitivisme, assegura, és a l’exposició amb una sèrie de gravats eròtics que evoquen també a la narrativa del propi Palau: “La sèrie eròtica és molt Palau” i considera que les pintures, tot i no estar inspirades en cap dels textos del poeta, són molt “aparellables”.

Maria Choya, La directora  Fundació Palau

La directora de la Fundació Palau, Maria Choya. 


En total, la mostra consta de 68 peces de la col·lecció de Barceló, que l’artista ha cedit gratuïtament a la Fundació fins al mes de setembre. L’àmplia durada de la mostra i el fet que Barceló en sigui el protagonista dona també esperances als gestors de la Fundació Palau per poder donar un “impulsar” i donar-la a conèixer encara més. Entre les peces més destacades hi ha un quadern de viatge de Barceló, encara inacabat, que el pintor s’endú als llocs més remots del planeta en busca d’inspiració. La mostra també compta amb el quadern on Barceló va fer el procés creatiu del logotip de l’Any Palau i Fabre: “És un retrat de Palau on intervé també l’erotisme”, explica Choya.

De la resta de l’obra, destaca també el pop que dona la benvinguda al visitant i amb què el propi Barceló s’identifica: “És un animal amb un gran estoc d’imatges i colors a la seva memòria i està també vinculat al món del submarinisme”, que és una de les grans passions de Barceló, ha explicat la directora de la Fundació.


Palau a Madrid i a París

D’altra banda, dins els actes commemoratius de l’Any Palau i Fabre també s’ha anunciat aquest dimarts la itinerància de l’exposició Palau Mira a Picasso més enllà del territori català. Quan acabi la seva estada a Barcelona, la mostra viatjarà a Madrid, al centre Blanquerna, i al setembre serà a París, al Centre d’Estudis Catalans de la capital francesa. La projecció a l’exterior era, de fet, un dels objectius de l’Any Palau i Fabre que es commemora enguany.