L'editorial Anagrama ha presentat avui una nova col·lecció, els Nous Quaderns Anagramaque no és sinó la nova versió d'una vella col·lecció que va marcar una època, els Cuadernos Anagrama. Es tracta d'una línia editorial especialitzada en la publicació de textos curts i de profunditat, a un preu econòmic (menys de 8 €). "Un material de combat", "de difusió d'idees diferents", com ho ha definit la filòsofa Marina Garcés.

Col·lecció necessària per a un debat imprescindible

Sílvia Sesé, l'editora d'Anagrama, ha argumentat que aquesta col·lecció té més sentit que mai, perquè estem en un moment en què la gent demanda elements de reflexió que arribin fàcilment al públic; per això, van decidir recuperar la vella col·lecció. Una recuperació amb novetats: la nova línia d'Anagrama és una sola col·lecció, en la que el que domina és la transversalitat. S'ha començat amb publicacions d'autors d'Anagrama, però es convida a altres autors a preparar textos sobre temes de debat públic: el medi ambient, l'economia, el feminisme, la presa de protagonisme polític de la gent, la deshumanització de l'individu, la mort i la immortalitat... Volen que sigui, en paraules de Marina Garcés, "una reflexió en curs": no pretén incorporar propostes definitives, intocables, sinó reflexions sobre l'actualitat i que s'interrelacionin estretament amb aquesta.

5 grans novetats

Per començar la col·lecció, Anagrama ha triat 4 títols, un dels quals s'ha publicat en català i en castellà. El primer ha estat Calais, d'Emmanuel Carrère, el mític autor de Limònov, la biografia del polèmic i extravagant autor rus. El text dels Quaderns és una crònica d'una estada a la ciutat francesa de Calais, en el moment de màxima ebullició de la Jungla, el campament de refugiats i emigrants que intenten colar-se a l'Eurotunnel per tal d'instal·lar-se a Anglaterra. Un text prou original que trenca amb el tractament estereotipat de la immigració il·legal. També s'ha editat un text autobiogràfic de Rafael Chirbes, que només s'havia publicat a Alemanya i a Espanya en una edició molt limitada. El año que nevó en Valencia és un text autobiogràfic de l'estada de Chirbes a València, però també un cant a la infància perduda i una reflexió sobre l'arrelament i la necessitat d'arrelament.  Per acabar, un altre autor mític de l'editorial, Claudio Magris, aporta una reflexió del concepte de secret, en el món de la filosofia, la història, la moral i la religió: El secreto y yo.

Garcés: Espanya viu en un període de fi de règim que permet obrir silencis i fer preguntes fonamentals

Filosofia en temps difícils

La filòsofa Marina Garcés ofereix un text, en català i castellà, sobre la Nova il·lustració radicaluna reivindicació per a actuar en un món on la reflexió va perdent pes front a l'autoritarisme i al terrorisme. Garcés reclama en el seu text que es recuperi l'esperit de la Il·lustració i que els ciutadans canviïn la marxa actual del món, que ella valora molt negativament. Creu que aquest text apareix molt oportunament, en un moment de molta mobilització política, però apunta que els qüestionaments radicals que no s'han de pensar només com a problemes particulars, sinó que cal relacionar-los amb fets més globals. Assegura que si no anem al fons del tema, tot analitzant el què suposa, tot queda en una batalla entre relats, d'una gran superficialitat, o amb mesures d'emergència, que no arreglen realment les crisis. Garcés assegura que Espanya viu en un període de fi de règim que permet obrir silencis i fer preguntes fonamentals: quins deutes hem heredat? Quins límits se'ns han imposat? I també quin paper juga la nacionalitat? Per a la filòsofa el major valor del procés és que va aixecant capes de la realitat espanyola que estaven ocultes, però també ajuda a qüestionar el programa europeu, que s'ha basat en el capital i en els Estats. Garcés assegura que estem en un moment de trànsit català, espanyol i europeu, que no se sap cap a on conduirà. Garcés creu que hi ha un capitalisme molt agressiu que vol replantejar com és l'home. Davant això Garcés creu que s'ha de ser propositiu, fer propostes de futur, més que entrar en posicions defensives, de manteniment del passat. El seu propòsit és recuperar la confiança amb les possibilitats de la gent en una Catalunya i un món on s'han imposat moltes pors.

Incorporant el català

Anagrama, que tradicionalment havia editat només en castellà i que ara tradueix també al català alguns dels seus títols, s'ha plantejat també incorporar el català als nous quaderns, que incorporen alguns títols en català i en castellà. a la mateixa col·lecció. Ho fan amb una numeració consecutiva, el que es presenta com una forma de "normalitzar" la publicació en dues llengües. El primer llibre editat en les dues llengües ha estat el de Marina Garcés, però ben aviat també s'ha programat la publicació de Jordi Amat, La conxorxa dels irresponsables, un text sobre el procés en català i en castellà.

Mítica als anys setanta i vuitanta

Els vells Cuadernos Anagrama van tenir un gran prestigi. En un moment en què l'assaig no arribava gairebé a les llibreries espanyoles i en què les revistes especialitzades tenien poca divulgació, Jorge Herralde, fundador de Anagrama, va decidir publicar textos emblemàtics, que revolucionaven diferents disciplines. Els textos es triaven a partir de revistes de pensament estrangeres, i es donava preferència a aquelles que opinions que suposaven un trencament amb el pensament majoritari. Anagrama va editar 165 volums que van ser referència obligada per a experts i per a estudiants universitaris, amb autors emblemàtics com Claude Lévi-Strauss, Samir Amin, Armand Mattelart, Witold Gombrowicz o Noam Chomsky. De fet, alguns autors, com Lacan, Althusser o Wilhem Reich, van ser publicats per primera vegada en espanyol gràcies als Cuadernos Anagrama. La clau de l'èxit era una tria molt curosa, realitzada pel mateix editor Jorge Herralde o per destacats especialistes (J.R. Llobera portava la col·lecció d'Antropologia i Sociologia, Joaquim Jordà la de Cinema...). Gràcies a aquestes col·leccions van arribar aquí en castellà els autors més exquisits del pensament dels anys setanta.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat