La cineasta francesa Agnès Varda ha mort avui a l'edat de 90 anys, segons ha anunciat la seva família. Coneguda com "l'àvia de la Nouvelle vage", havia rebut l'Oscar honorífic l'any 2017, el mateix any que havia estrenat la seva darrera pel·lícula, Cares i llocs. Vídua des de 1990 del cineasta Jacques Demy, Varda ha estat una pionera del cine fet per dones, animant a les dones a sortir de les cuines i fer-se amb les eines per a fer les seves pròpies pel·lícules.

El barri de pescadors de Seta, bressol de la Nouvelle Vague 

Nascuda a Brussel·les l'any 1928, filla d'un grec expatriat de l'Àsia Menor i d'una francesa, va estudiar Història de l'Art a l'École du Louvre de la capital francesa, i va treballar com a fotògrafa del Théâtre National Populaire (TNP) de París. De la fotografia va passar al cinema. S'explica que hi va arribar després de gravar el barri de pescadors de La Pointe Courte de Seta per a un amic malalt terminal que no hi podia anar. D'aquí en va sortir l'any 1954 la primera pel·lícula de la seva filmografia, La Pointe Courte, la història d'una parella en crisi que visita aquest singular escenari, i que es considera un dels millors precedents de la Nouvelle vague francesa, moviment del qual Varda en va ser una de les figures més destacades juntament amb Chris Marker, Marguerite Duras, Alain Robbe-Grillet, Jean Cayrol i Henri Colpi.  

Amb una obra d'una quarantena de treballs, entre llargmetratges, curtmetratges i documentals, destaquen obres com Cleo de 5 a 7, la trobada entre una noia jove i bonica que espera els resultats d'unes proves que han de determinar si té càncer i un jove soldat que ha de marxar a Algèria. A l'entorn del Maig del 68, el seu cinema es contagia de l'esperit del temps, amb obres com La felicitat, Les criatures, Lion's love. A Una canta, l'altra no, va convertir el feminisme en un festival de color i alegria. Casada en segones núpcies -del primer matrimoni en va néixer Rosalie Varda, directora artística- amb Jacques Demy -pare del seu fill, l'actor Mathieu Demy-, va homenatjar el seu marit a les pel·lícules Jacquot de NantesLes Demoiselles ont eu 25 ans i L'Univers de Jacques Demy.   

Varda par Agnès, el seu testament cinematogràfic

Amb Sense sotre ni llei, la història d'una sense sostre interpretada per Sandrine Bonnaire, va guanyar el Lleó d'Or del Festival de Cinema de Venècia l'any 1985, obrint una nova etapa realista centrada en la crítica social, amb  Black panthersDaguerréotypes, Murs, mursJane B. par Agnès V.Cinévardaphoto, Els espigoladors i l'espigoladora i la seva seqüela Dos anys després. El mateix any que va guanyar l'Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera, amb 89 anys va filmar Cares i llocs, film realitzat amb l'artista JR, en que la cineasta plantejava un joc entre el documental i la investigació social. Abans de morir, encara va tenir temps de presentar el seu testament cinematogràfic, Varda per Agnès, a la darrera edició del Festival de Berlín.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat