En Carlos és un adolescent de 15 anys, fill d'una família de classe mitjana. Un noi com qualsevol altre de la seva edat, que usa les xarxes socials, balla hip-hop i es mou amb skate. Un dia coneix la Clàudia gràcies a Tinder i se n'enamora bojament. Fins aquí tot normal, però en Carlos és adoptat. Mai no ha donat importància a aquest fet, però, per motius que se li escapen, aquesta circumstància emergeix i el fa trontollar, fent que es replantegi la seva identitat. 

Aquest és l'argument d'A.K.A. (Also Known As), el monòleg de Daniel J. Meyer que després d'esdevenir un dels espectacles revelació de la temporada a la Sala Flyhart i d'haver triomfat als Premis Butaca, on va obtenir el de millor actor, direcció, text i espectacle de petit format, acaba d'aterrar a l'l’Espai Lliure. on es podrà veure fins el dia 30, amb pràcticament totes les entrades exhaurides. Per aquells que havien fet tard, al març es podrà veure a La Villarroel.

A.K.A./Roser Blanch

L'equip d'A.K.A. encapçalat pel seu autor, la seva directora Montse Rodríguez i el seu protagonista, el jove actor Albert Salazar, es mostren sorpresos de l'èxit d'aquesta obra que van anar construint durant més d'un any i il·lusionats per totes les bones experiències que els ha comportat. "Que una obra tan petita ens hagi donat tantes alegries és una mica màgic" explica Meyer. Des de la seva estrena a la Flyhart i gràcies a una activa campanya a les xarxes socials, que són les formes de comunicació preferides pels adolescents, ha fet que A.K.A. s'hagi convertit en un fenomen juvenil. La meitat del públic que ha vist l'obra a la Flyhart, als bolos o al Festival Zero és de l'edat del personatge, asseguren, i això és positiu perquè l'obra permet als pares intentar conèixer una mica més els seus fills. A més, a traves de la paraula, la música i el ball, a l'obra s'hi tracten temes que poden preocupar els joves, com la identitat, les xarxes socials, el racisme, la família, el primer amor, els amics, el sexe..., i ho fan, sobretot, d'una manera molt propera a ells. "No ens posem una gorra i ens pensem que fem obres per ells, sinó que els interpel·lem de tu a tu" assegura Rodríguez. Meyer, en aquest sentit, deixa clar que l'obra s'ha escrit observant-los, posant-se en la seva pell i la seva emocionalitat, sense jutjar, sense prejudicis, ni projectant una mirada adulta al món adolescent. 

A.K.A./Roser Blanch

El protagonista, Albert Salazar, nascut l'any 1995 i amb experiència ja en televisió -va ser un dels joves cuiners de La Riera, de TV3-, com en teatre, confessa que per construir el personatge, que durant l'obra va dels 15 als 20 anys, hi ha posat bàsicament la seva experiència personal. "El personatge s'assembla a mi en un 70% quan tenia la seva edat i, a més, tinc un germà que ara té 15 anys i que també m'ha servit de font d'inspiració". El 30% restant, correspont a les classes de hip-hop que Salazar va realitzar per poder afrontar les coreografies que el personatge desplega a l’escenari.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat