A Toni Soler hi ha poques coses que el sulfurin més que les bajanades que diuen molts sobre Catalunya. Probablement, una d'aquestes coses que estan frec a frec en el seu nivell d'irritabilitat siguin les ximpleries que es diuen sobre el món de la cultura en general i de la literatura en concret. I si la combinació és "bajanada sobre Catalunya" + "bajanada sobre la literatura", a Toni Soler li explota el cap. Gairebé al nivell d'Inés Arrimadas i el seu Matrix personal que tan bé van escenificar a l'Està passant.

A banda de ser el director i presentador de l'exitós programa satíric dels vespres de TV3, Toni Soler és escriptor i historiador. La literatura és una de les seves passions sovint confessada. L'última obra seva és El tumor, un llibre on es despulla i explica amb tot detall els sentiments que guardava dins seu després que el seu pare morís per culpa d'un càncer.

llibre toni soler 

Més enllà dels llibres que ha escrit, actualment la nineta dels seus ulls, professionalment parlant, és la revista trimestral El món d'ahir, una publicació imprescindible on diferents autors de molts àmbits escriuen de tot: la mort, el cinema, la música... Uns exemplars cuidats al més mínim detall, tant a nivell formal com de contingut, amb un disseny que ha guanyat diversos premis i un recull de plomes inigualable: Casasses, Salvans, Gimferrer, Perejaume, Atxaga, Puntí, Zweig i un llarg etcètera. Una altra cosa no, però passió per les lletres, la té. Per totes en general. També per les catalanes, evidentment.

el mon d'ahir

Aquesta és la portada del primer número de la revista. I quin és el primer nom que apareix, precisament, encapçalant la llista d'autors que van escriure en aquell primer número? Mendoza. Eduardo Mendoza. L'escriptor barceloní és el detonant, precisament, de l'última rucada que ha indignat Toni Soler. No per ell. Mendoza és un referent per Soler i un autor a qui venera. Sinó per algú que per parlar de Mendoza, ha fet un dels ridículs més espantosos que es recorden dels darrers temps. Javier Lambán és l'actual president de la Diputació General de l'Aragó.

javier lamban

wikipedia

El polític s'ha caracteritzat pel seu "afecte" cap a tot el que faci olor de català. A Torra va dir-li "nazi" ("y no me retracto de ello"), a més de considerar que "las políticas de apaciguamiento ya fracasaron contra el nazismo" o que "vista la hoja de ruta de los independentistas me temo que desde Madrid, políticas de paños calientes y de apaciguamiento ya no se podrán seguir aplicando ninguna". Ara el senyor Lambán està llegint un llibre. Una obra meravellosa de Mendoza, que torna a seduir els lectors amb la seva ironia a El rey recibe. El problema no és el llibre, que està sent tot un èxit de vendes. El problema és la gran manca de cultura que ha demostrat el president de l'Aragó, menystenint, de passada, segles de literatura catalana:

Fa vergonya haver-li de recordar al senyor Lambán noms com Ramon Llull, Àngel Guimerà, Josep Mª de Sagarra, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Quim Monzó i tants i tants d'altres. Uns mindundis per un home al que ningú ha definit millor que Toni Soler:

La xarxa ha estat igual de contundent. Fins i tot, n'hi ha qui li ha recordat al president aragonès que un dels màxims exponents de la literatura en català del segle XX era, precisament, de l'Aragó:

Per molts llibres que algú llegeixi, no per això deixa de ser un inculte. I el senyor Lambán n'és un exemple.