La llibertat és un terme polèmic. A tothom li agrada, asseguren defensar-la i se'ls omple la boca en pronunciar-la. Ara bé, hi ha qui la fa servir com a excusa i paraula màgica que els hi permet perpetrar tota mena d'atropellaments. I no, no parlem de l'àmbit polític, on la interpretació del mot mereix un capítol especial. En aquest cas només ens referim a la vida quotidiana. A coses que passen cada dia al nostre entorn i poden passar desapercebudes, tret, evidentment, per a aquells que pateixen les conseqüències del seu mal ús. Caldria recordar una dita molt encertada, aquella de "la teva llibertat acaba on comença la de la resta". Una fórmula senzilla que entenen fins i tot a les llars d'infants. Malauradament, es compleix cada cop menys. I la fi de l'estat d'alarma ha potenciat les conductes irrespectuoses i la laminació total del seu significat. Un bon exemple: la proliferació de festes a cases particulars a hores intempestives, rebentant els nervis i els timpans dels veïns. 

Turisme Barcelona, policia demanant calma a un turista en apartament - Pau de la Calle

Guàrdia Urbana demanant calma a un turista en un apartament / Pau de la Calle

És un fenomen que segurament es produeix a totes les ciutats de Catalunya, però en el cas de Barcelona, molt més poblada, és una epidèmia i una xacra. Sí, d'acord: el confinament, la pandèmia, les restriccions... tot ha estat molt dur, feixuc, llarg. Hi havia ganes de celebrar, d'alliberar-se, de desfermar la festa. Però "ni calvo, ni dos pelucas". És un festival permanent i un suplici. I el que és encara més aberrant: no és cosa només dels caps de setmana; els dies laborables passa el mateix, i davant de la indiferència policial. Hi ha més disbauxa un dilluns o dimarts a un pati d'illa de l'Eixample que durant la revetlla de Sant Joan​. I per cert: molts dels que emprenyen cada nit, també ho feien durant els pitjors mesos de la pandèmia, amb les mesures restrictives en funcionament. Els importa tot un rave, van a la seva. Milers de ciutadans estan fins els nassos, com Toni Clapés. El de RAC1, veí de l'Eixample Esquerra, ho denuncia amb una barreja d'indignació i tristor: "0:55H. Festa darrera festa. BAR-FEST-ONA. Trist enyorar l’estat d’alarma". Una situació que es produeix a tots els barris i districtes de la ciutat, sense descans. 

Toni Clapés tuit festes @toniclapes

toni clapes tv3

Toni Clapés està fart / TV3

clapés 1 tuits

clapés 2 tuits

Senyores i senyors de l'Ajuntament: prou. O actua, o munten un 'festòdrom' ben allunyat dels ciutadans que, oh sorpresa, només aspiren a poder dormir per les nits i anar a treballar l'endemà. A que les seves criatures no es despertin pels crits i el volum ensordidor de la música (pèssima el 95% de les vegades). A que les persones malaltes puguin descansar i reposar-se. Vaja, a que els seus impostos serveixin per viure en pau i tranquil·litat.