Risto serà un dels protagonistes de la nit de diumenge. El seu Chester es postula com una autèntica bomba de rellotgeria que farà parlar... i molt. I és que en l’avenç del programa apareix la periodista Pilar Eyre insinuant que el rei emèrit, Joan Carles I, podria tenir un fill extramatrimonial. Boom. L’expectació és màxima.

Mentrestant, però, el publicista se centra en promocionar el seu article d’El Periódico: “T’odio civilitzadament”. Si bé la setmana passada va aprofitar per compartir una carta d’amor a la seva dona, Laura Escanes, ara ha optat per un tema totalment diferent.

Un al·legat a l’odi... civilitzat, és clar. D’això tracta la seva última peça, en què assegura que si no coneixes i experimentes què és l’odi, difícilment descobriràs què és l’amor. Perquè Risto considera que odiar té molts beneficis: “No saps el que et perds -si no odies-. Perquè hi ha un odi que et mobilitza, que et fa estar alerta, que t’empeny a fer coses que mai creuries, exactament igual que l’amor. Odiar molt fort no és incompatible amb estimar igualment fort, així doncs per què renunciar-hi”.

“La nostra societat està malalta de tot allò que prohibeix. Per això deu ser que existeixen els delictes d’odi. I a mi, que sóc un ferri defensor de la llibertat individual i que la prohibició m’acostuma a fer bola, em pregunto què hi ha de dolent a odiar si un ho fa de forma civilitzada”, comença.

Dirigint-se a una tercera persona a qui odia, Mejide reflexiona i arriba a la conclusió que necessitem algú que no ens agradi per adonar-nos de què volem evitar ser o fer: “Al capdavall, tots necessitem un antagonista de vida, algú de qui aprendre el que NO volem arribar a ser. D’alguna manera, et necessito, i si no existissis, et juro que t’hauria d’inventar (...). És llavors quan, des del meu odi civilitzat, abandono la conversa perquè acostumo a haver de parar. És el moment en què m’adono que moltes de les coses que odio de tu són les que no m’agraden de mi mateix. És el moment en què tu has deixat de ser persona odiada per passar a ser un catàleg desconstruït del que no he sigut capaç de canviar”.

Un Risto d'allò més reflexiu que es prepara ja per fer tremolar els ciments de la Casa Reial.