Amb totes les mirades posades al que s'està vivint al Congrés dels Diputats i al Senat, la notícia de l'admissió a tràmit del recurs del PSOE al veto del Parlament a designar senador Miquel Iceta ha passat gairebé desapercebuda. I diem gairebé, perquè afortunadament la Pilar Rahola sempre hi està alerta. Passaven poc més de 5 minuts des que la notícia començava a ocupar petits racons als mitjans de comunicació, els suficients per a la Rahola, que ja s'olora el tripijoc entre el Tribunal Constitucional i el Govern espanyol: "Si en @miqueliceta aconsegueix ser senador per imposició del TC i en contra de la majoria del @parlamentcat , la vergonya serà immensa."

Miquel Iceta paraïgua @miqueliceta

@miqueliceta

Clar i català. Rahola s'avergonyeix davant d'un biscotto, que dirien els italians, de proporcions èpiques. Un tribunal de clara ascendència política en connivència amb un govern per aixafar la voluntat d'un Parlament sobirà, que rebutja la cortesia parlamentaria per a algú que ha demostrat zero empatia amb bona part dels seus companys d'escons. Companys empresonats, per cert. I un govern, l'espanyol, que ha guanyat les eleccions a Espanya, però no pas a Catalunya. La seva millor arma, com ja va demostrar l'infame Jorge Fernández Díaz, és el Constitucional, "que te lo afina". Ara sembla que sortirà en defensa d'Iceta, que es va quedar a un pam del caramel més llaminer de la seva vida: Un de prop de 200.000 euros l'any. Vergonya? La xarxa ha respost Rahola dubtant de que encara en quedin existpencies.

Veurem com es resol el Icetagate, un cop designades les presidències de Congrés (Meritxell Batet) i Senat (Manuel Cruz). Dos catalans ocupen les càmeres, però potser això no és suficient per a l'enrabiat Iceta, el del 155. Acabarà fent allò de "quítate para ponerme yo" amb el seu "successor" Cruz? Sembla que al culebrot encara li manquen un parell de capítols.