Seguimos para bingo. Espanya segueix col·leccionant tots els números per aconseguir el premi gros a la infàmia. La democràtica, la jurídica, la moral. La croada europea contra l'independentisme català i els exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín acaba de rebre l'enèsima plantofada per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I no serà, segurament, l'última. Perquè si alguna cosa ha demostrat aquest Estat, els seus polítics i els seus executors togats és que de lleis no en sabran gaire (o no en volen saber), però de tossuderia i pràctiques regirades, maquiavèl·liques i penoses, ah, en això son Doctors Honoris Causa. Uns cracs que ni Mbappé, vaja. Saben allò bíblic de posar l'altra galta? Doncs a la meseta no en tenen dues, no. Més aviat son 57.
Pilar Rahola sentencia amb la seva contundència habitual l'esperpèntic intent d'arrabassar la immunitat als eurodiputats electes catalans. Un clatellot més, però quin clatellot: és "brutal i amb mà seca, el que li ha fet el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a l'eurodiputat Adrián Vázquez, honorable miembro del partido Ciudadanos, español de pro, patriota pata negra, a la resolució que acaba de publicar" al respecte. Un bolet que "se sent des de Lima fins a Tombuctú". A Espanya, però, hi ha un problema greu de sordesa interessada i estratègica: "Només a Espanya no la senten perquè viuen fora del planeta Terra, a Raticulín". La referència al famós il·luminat Carlos Jesús, el de 'Crónicas Marcianas', li va com a un guant als interessos rojigualdos en la persecució sistemàtica a Puigdemont i companyia. El 'Paraula de Rahola' que tanca la setmana és un epitafi demolidor.
"El TJUE li ha dit al senyor Adrián Vázquez, president de la Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu, que el que van fer traient la immunitat parlamentària al president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí estava radicalment mal fet, i que era una decisió presa no des d'una perspectiva jurídica i amb les lleis a la mà, si no des d'una perspectiva ideològica. Patapam, patapam, patapam". El mètode de Vázquez i els seus amos recorda al 'muera la inteligencia' que un altre patriota espanyolista, el militar feixista Millán Astray, li hauria dit a Miguel de Unamuno al Paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d'octubre de 1936. O també a una altra expressió molt més col·loquial: 'a por ellos'... i 'por cojones'. Diu veritats com cases de pagès: "El Vázquez aquest s'hauria d'amagar sota les pedres de la vergonya que hauria de sentir, però segurament li donaran una medalla o el recol·locaran quan Ciutadans s'enfonsi del tot". Perquè "Espanya no té vergonya. Els hi és igual, continuen amb una mentalitat profundament antieuropea. D'Europa sí que volen els calerons. Però la democràcia, l'estat de dret, les idees fonamentals i la seguretat jurídica, res de res".
Rahola explica per a aquells que no dominin gaire la qüestió que "el TJUE, que també ha renyat el Tribunal General quan els hi ha dit que no van fer-ho bé llevant la immunitat i no garantint-la, el que ha fet és dir "escolti'm, aquests senyors son eurodiputats, tenen plena immunitat i a més a més cal refermar-la perquè ja tenim antecedents de ser detinguts". Per tant, per si les coses no estiguessin prou clares, les deixem rotundes. Vázquez, tururú. Ets un ideòleg i un patriota espanyolista, però de cap de les maneres has fet la teva feina amb justícia". La decisió "hauria d'obrir un gran debat en els ambients jurídics espanyols, en el Tribunal Suprem i els Llarenas de torn, perquè no paren de rebre clatellots i clatellots i clatellots. Espanya no en guanya ni una! Si un dia guanyen una jo crec que faran a la Castellana una manifestació... amb banderes espanyoles, clar". Que esperin asseguts, perquè Europa no els hi compra la moto. Ara bé, "no passa absolutament res, continuen fent la seva com si no ho sentissin i com si no tinguessin vergonya. Ai, calla. És que no en tenen".
Paral·lelament a aquest disbarat europeu, el Suprem espanyol ha redoblat la seva aposta. Com? Activant allò que coneix molt bé, la venjança. "Ara es desdiu a si mateix i decidia que "donde dije digo", i no tocarà els indults, "digo Diego" i ara los voy a revisar". Un exemple paradigmàtic de com funciona el seu cervell... o millor dit, els seus budells. "El mateix TS que en el seu moment va aplaudir amb les orelletes els indults a Tejero, un senyor que s'havia alçat en armes contra la democràcia i havia ocupat el Congrés dels Diputats, però és clar, era un feixista. I als feixistes son una altra cosa. Son patriotes". Exactament el que van fer amb els "simpàtics membres del GAL, terrorisme d'Estat, i que son els mateixos que diuen que això d'indultar a Carme Forcadell, Josep Rull, Oriol Junqueras o Jordi Sánchez, i a tota la resta de presos polítics, 'vamos a revisarlo'". Lamentable. I el màxim ridícul possible: "El TJUE els està dient "quines barbaritats esteu fotent, espanyols, així no es fan les coses al segle XXI", l'Espanya decimonònica, reaccionària, reactiva, l'Espanya de la caverna".
Tot plegat, una nova constatació del tipus d'Estat que és l'espanyol. "No tenen remei. No hi ha massa crítica, no hi ha partits que es rebel·lin, no hi ha debat jurídic, hi ha quatre sàtrapes que fan el que volen mentre passegen la mòmia d'un rei corrupte tranquil·lament perquè al capdavall era el Cap de l'Estat i en conseqüència tampoc cal tocar-lo. No hi ha al món un nacionalisme tan feixistitzant, tan reaccionari i tan irreformable com l'espanyol. És l'essència mateixa de l'ultranacionalisme. Aquell que ha fet tant de mal a la història dels pobles".