Pilar Rahola ha volgut encetar el seu Paraula de Rahola d'aquest dimecres 4 de maig al seu canal de YouTube recordant que "el president Carles Puigdemont acaba d'anunciar que no es presentarà a la presidència de Junts, de manera que deixa la primera línia del que serà la política d'interior, però també per dedicar-se al que vol, i que fa amb tanta importància i força: liderar, ajudar a coliderar i enfortir el gran moviment independentista. Més enllà de les misèries de la política interior catalana, ferida per tantes problemàtiques, lluitarà en tres fronts". Quins? L'escriptora els desgrana fil per randa: "Com a president del Consell per la República, lluitar per tot el moviment independentista, per implementar la república catalana i per posar en evidència internacionalment i lluitar i derrotar Espanya pel que fa a tota la repressió i a tota la democràcia ferida, corrupta, putrefacta que Espanya representa". Per tant, probablement, des de la perspectiva de l'enfortiment del moviment independentista, el pas del president Puigdemont de deixar Junts i dedicar-se fonamentalment a l'alta política independentista "és una bona decisió", considera Pilar Rahola, perquè "l'allunya de la dinàmica de partits i el situa en el centre del moviment global. Des d'aquesta perspectiva probablement era la millor opció".
Altra cosa és com queda la seva formació, Junts, "perquè al capdavall, perdre la presidència del seu líder més emblemàtic, important, influent social, políticament i òbviament el que representa el seu ideal màxim, no és una cosa menor". En quina situació, doncs, quedarà el seu partit amb la renúncia de Puigdemont de continuar presidint-lo? Rahola s'ho pregunta i n'extreu unes conclusions: "Estem parlant d'una formació molt nova, forjada en situacions de molta crisi i de procedències molt diverses, i en conseqüència, que ha comès molts dels errors que es cometen quan s'inicia una formació nova". Des de la perspectiva de l'escriptora, hi ha tres grans errors que ha comès Junts que "haurà de recosir o resoldre a partir de la nova direcció, del nou congrés i d'aquesta nova etapa que s'inicia, perquè ja cada vegada menys és una nova formació i cada vegada més és una formació ja instal·lada. Les formacions polítiques necessiten agafar-se, arrelar-se bé en tres aspectes on jo crec que Junts falla". Quins? Primer: "La solidesa dels lideratges. Junts té persones molt emblemàtiques, i ara per exemple s'està promocionant la possibilitat, el binomi, de la presidenta del Parlament Laura Borràs com a presidenta i de Jordi Turull com a secretari general, arran també de la sortida de la secretaria general de Jordi Sànchez. Parlem d'un binomi, Borràs-Turull, d'enorme força política, tots dos són grans líders, Jordi Turull ha crescut extraordinàriament en la presó i s'ha convertit en un autèntic líder de l'independentisme, fins i tot, més enllà de les misèries quotidianes, i Laura Borràs, sense cap mena de dubte, és una autèntica força de la natura des de la perspectiva política i de lluita compartida". Rahola considera que tots dos "són dos noms importants, però també no hi ha cap mena de dubte que durant tot aquest temps hem pogut viure massa egos confrontats. I el primer que ha de tenir clar Junts és que aquest binomi o qualsevol altre que hi hagués, no es pot convertir en un xou de baralles entre egos. Perquè Junts, durant un cert temps, ha donat aquesta imatge, d'un excés de personalisme en persones que són molt fortes políticament, però que han de començar a donar una imatge de treball compartit".
El segon gran problema que té Junts, segons Pilar Rahola, és "la definició ideològica, si vol ser un partit, no en té prou només amb la lluita per la independència, que en aquest cas és inequívoca. Però ideològicament s'ha de definir una mica més: una part substancial de Junts ve del món Convergent. D'altres venen de posicions diverses de militància en l'independentisme, però ha de tenir una idea clara si defensa a classes mitjanes, si està en la centralitat del país o si compra posicions més esquerranoses. Hem de saber una mica per on va, perquè de vegades Junts ha semblat la vella Convergència i d'altres la CUP, i entremig hi ha un ampli camí que a hores d'ara està poc definit". I la tercera cosa, que Rahola considera important de cara a aquesta nova etapa de Junts?: "La definició de l'estratègia pel que fa a l'independentisme. Les idees també han d'estar, en aquest sentit, una mica més clares. Perquè probablement el govern actual de coalició ho és de coalició, però mirant-se de reüll, no hi ha estratègia compartida ni unitat estratègica en l'independentisme i tot plegat ha quedat una mica desdibuixat". Rahola té claríssim que de vegades, "Junts es deixa arrossegar per l'estratègia de rendició d'ERC, si més no, en el moment actual i d'altres sembla que és més CUP. Caldrà trobar estabilització, quin és el projecte que Junts presenta per implementar la República, amb la qual sempre ha dit que n'estava compromés perquè es comprometia amb el mandat del primer d'octubre".
En definitiva, "controlar els personalismes, perquè Junts té persones molt potents, fortes, importants, però sovint amb una imatge massa personalitzada i poc compartida els uns amb els altres. Cal treballar la unitat interna o patiran molt. No cal arribar al silenci monacal d'ERC, que sembla que tots pensin a la una, però potser sí caldria afinar les 'humitats internes'. Després, definició ideològica: cal saber si Junts és un punt intermig entre ERC i la CUP, o és una altra cosa o què caram és. I finalment: definir estabilitzar l'estratègia. Perquè els temps que venen són temps de nous reptes. Caldrà un Junts fort, com totes les formacions independentistes han de ser fortes pels reptes que han de venir. I a més, tindrem un president de la Generalitat a l'exili que és el president del Consell per la República i per tant, simbòlicament de tot el moviment independentista. Però tot això s'ha d'afinar. Veurem si finalment en aquest congrés tot això passa":