"Necessito enemics, gent que m'odiï". Els desitjos de Pep Guardiola s'han fet realitat, i les xarxes han estat l'escenari per l'acarnissament amb el tècnic del Manchester City. Un Guardiola que, si bé parlava d'aquests enemics en termes futbolístics en un programa del canal GOL, ja havia tocat la fibra sensible dels seus haters per la seva posició política i ideològica, i especialment, per la seva defensa dels presos polítics catalans en una altra entrevista: "Una injustícia molt gran".

Les manifestacions del gloriós exentrenador blaugrana, sempre implicat en l'actualitat del país i que ha lluit el llaç groc a la Premier League, desafiant les normes de la competició anglesa, han estat "música per a les oïdes" dels sectors espanyolistes més reaccionaris. Les hordes s'han llençat a sobre del català, que reclama el seu dret a dir la seva: "Odias a España", "me das asco", "drogadicto" o "defensor de una revolución indigna y vergonzante", han estat només alguns dels "treballats" atacs contra el míster, que havia censurat al president Pedro Sánchez per mentir quan deia que la Federació Espanyola li va oferir ser entrenador de la roja, a banda de recriminar la falta d'unitat de l'independentisme.

L'enveja i la intransigència contra posicions polítiques incòmodes per a l'establishment torna a envestir contra un mite català i blaugrana, que no calla davant la barbàrie dels presos mentre continua engrandint la seva col·lecció de títols a Europa i prepara la seva futura tornada a casa.