La Junta Electoral Central ha decidit que Quim Torra no pot ser president de la Generalitat i ha votat inhabilitar-lo. Es converteix així en el darrer president català represaliat, d’una llarga llista que inclou també els seus dos predecessors en el càrrec, Artur Mas i Carles Puigdemont. I la paciència dels indepes, que veuen com des de l’Estat eliminen presidents com en un tauler del ¿Quién es quién?, s’esgota. A les xarxes socials, la indignació de molts ciutadans és notable pel què però també pel com. Els Òscars de La Competència exemplifiquen prou bé aquest estat d’ànim.
La percepció de molts catalans, també la de l’Òscar Andreu, és que els electors voten a les urnes però el veredicte final el tenen altres (i altes) instàncies espanyoles. És per això que els ciutadans tenen només dues sortides, diu: “delegar els vots a la JEC i a l’Estat en general o dir que prou i fins aquí”. Ell té claríssim quina de les dues “permetrà mirar a la cara a les generacions que han de venir”. Però és que la inhabilitació de Torra per part de la JEC no arriba sola. També prohibeixen que Oriol Junqueras sigui eurodiputat. I ho fan un divendres previ a un cap de setmana llarg en el qual, a més a més, s’ha de votar la investidura de Pedro Sánchez. I l’Òscar Dalmau sospita: “El més sorprenent és que a Madrid treballin funcionaris un divendres a la tarda, preludi de tres dies festius”. Intenten fer descarrilar la investudira de Sánchez amb l'abstenció d'ERC?
Tenim dues sortides: delegar els nostres vots a la JEC i a l’Estat en general (una mica com des del 2017) o dir que ‘prou’ i ‘fins aquí’. Totes dues opcions poden sortir cares, però només una d’aquestes ens permetrà mirar a la cara a les generacions que han de venir.
— Òscar Andreu (@OscarAndreu) January 3, 2020
El més sorprenent de la Junta Electoral Central no és la inhabilitació del MHP Torra sinó que a Madrid treballin funcionaris UN DIVENDRES A LA TARDA, PRELUDI DE TRES DIES FESTIUS.
— òscar dalmau (@philmusical) January 3, 2020
Inhabiliten i cessen presidents però el moviment indepe encara és allà. I els Òscars també hi són sempre per explicar-ho. A la seva manera.