El 28 de juliol del 2010, a partir d'una iniciativa legislativa popular originada per la plataforma Prou!, el Parlament de Catalunya va aprovar l'abolició de les corrides de toros a Catalunya. La votació va obtenir 68 vots favorables, 55 en contra i 9 abstencions. D'aquesta manera, Catalunya es convertia en la segona comunitat autònoma en prohibir aquesta pràctica després que les Illes Canàries ho fessin l'any 1991.

Anys enrere, a Catalunya hi havia una forta tradició de corrides de toros, amb algunes places històriques com la Monumental o Las Arenasperò abans, durant i després dels dies on es debatia la seva prohibició, van alçar la veu moltes personalitats de tots els àmbits posant el crit al cel que a casa nostra es continués donant crèdit a una cosa com aquesta. També hi va haver alguns com Mercedes Milá, Kiko Veneno o Albert Boadella que es van manifestar a favor de continuar amb el que es coneix com la fiesta.

cartell monumental

Corrida de toros a la Plaça Monumental de Barcelona

Però a Catalunya no estan per fiestas d'aquesta mena, i més, si la festa consisteix en matar uns animals de manera lenta i tallant-li després las orejas y el rabo. La fiesta, aquí, es va acabar. I ara, onze anys després, gairebé no queda ni rastre de muletas, capotes, i trajes de luces. Ni de cartells com aquest. Però a El matí de Catalunya Ràdio han estat fins un indret on possiblement hi hagi els darrers ressons de la tauromàquia a Catalunya. Una reportera del programa de Laura Rosel ha anat fins al costat del camp de futbol municipal de L'Hospitalet de Llobregat on hi ha "un petit terreny de sorra".

I a qui s'ha trobat la periodista allà? "A un noi i una noia que una vegada a la vida van dir allò que cantava Albert Pla, 'Papa, jo vull ser torero'". Són l'Alba i el Mario, dos joves que tenen el somni de ser toreros. Per fer-ho, han anat a "l'única escola taurina que hi ha a Catalunya".

laurarosel 183101804 791131018443720 3141377113841662890 n

Laura Rosel / @laurarosel

Sense entrar en les motivacions que han dut els dos nois a voler dedicar-se als toros, cap al final de l'entrevista els hi han preguntat "com porteu fer això en una terra com Catalunya?". Resposta: "Per nivell de torejar és molt difícil, aquí no hi ha res, sempre hem d'anar fora", diu ell. I ella assumeix que a la seva mare no li agrada gens i pel que fa als amics, que "no els hi agrada, però em respecten".

Suposem que el programa de Rosel ha abordat aquesta connexió pel valor radiofònic de la raresa, però els 6 minuts i 27 segons que li ha dedicat l'espai a parlar d'uns aprenents de torero no ha agradat gens ni mica a la immensa majoria de l'audiència que hi ha dit la seva via xarxes socials.

De seguida, innombrables missatges qualificant de vergonyós que es dediquin minuts en una emissora privada a parlar de toros:

tuits toros