Després de més de tres dies de silenci, Laura Rosel s'ha dirigit a la seva fidel audiència -com s'ha pogut comprovar- a través d'un fil a Twitter aquest dijous al vespre. La ja expresentadora del FAQS va ser acomiadada de la nit al dia, sense que ningú s'ho esperés, per la productora del programa, El Terrat, i substituïda automàticament per la periodista Cristina Puig.

L'acomiadament ha quedat envoltat de misteris sobre com s'ha gestat i quins són els motius reals de la decisió. Les paraules de Rosel, per ara, no hi posen més llum. La periodista recorda les 42 setmanes "frenètiques" de FAQS a les que es refereix com "l’aventura més excitant, estimulant, a estones delirant i també, dolorosa" que ha viscut fins ara.

Així resumeix aquesta etapa: "Entrevistar convidats de tots els colors, viatjar, descobrir històries apassionants i un repertori de personatges, compartir emocions amb gent a qui admiro, gaudir del talent dels mestres, aprendre, fer equip, endurir la pell". I un record pels espectadors del programa, qui durant les últimes hores l'han defensat aferrissadament i han criticat amb força el seu acomiadament. Acaba donant les gràcies a TV3 -cap menció a El Terrat- i desitjant sort al relleu que agafa Puig.

El més significatiu sobre com està la periodista després de rebre aquest fort cop, però, no es troba a les seves paraules sinó, com de costum en ella, a la seva samarreta. 

El fil de tuits ha anat acompanyat d'un canvi radical al seu compte: foto de perfil nova i foto de portada nova. Ni rastre del seu passat al FAQS. I, imprès al jersei que llueix en una expressiva foto: "Je m'en fous" (Se me'n fot, en francès). Així de directa, amb els braços estesos, els ulls tancats i un somriure als llavis. 

Aquí, l'abans...

twitter laura rosel pre

... i aquí l'ara...

twitter laura rosel post

... amb la nova foto de perfil:

laura rosel foto je men fous

Rosel marxa sense voler-ho, sí. Però, almenys, ho fa sense retrets -públics- i amb un comiat amb l'estil i la classe de la cèlebre Édith Piaf, a qui recorda el missatge implícit de Rosel. "Non, rien de rien, non, je ne regrette rien. C'est payé, balayé, oublié, je me fous du passé". No em penedeixo de res. Se me'n fot el passat.