Si res no canvia, el proper mes de setembre Jordi Basté començarà la que serà la seva dotzena temporada al capdavant d'El món a RAC1. Ho farà sent líder indiscutible. El seu programa l'escolten cada dia més de 720.000 persones, unes xifres mai aconseguides en una ràdio en català. Però a aquestes xifres s'ha arribat després d'una temporada molt complicada, "la més complicada que he tingut mai", i amb una sensació d'esgotament absolut ara que queden pocs dies perquè marxi de vacances. Basté continuarà posant el despertador ben d'hora, però no gira l'esquena a un futur a emprendre nous reptes professionals, ja siguin amb algun càrrec directiu, ja sigui fent tele o en el món de l'escriptura, amb la seva segona novel·la que es publicarà en un parell de mesos.
Roberto Lázaro
Acaba la temporada... Estàs "fatal com sempre", millor o pitjor? "Fatal com sempre" em sembla un concepte massa light. Estic pitjor que mai, molt cansat, no ens hem d'enganyar.
El dia que vas parlar del darrer EGM, amb unes dades de rècord, se't veia cansat en nomenar tot el que ha passat aquesta temporada...
Sí. Va tot tan ràpid que anem a cop de titular. Atemptats de Barcelona, moció de censura, 1 d'octubre, 21 de desembre, Brussel·les, Escòcia, Alemanya... ha estat tot tan bèstia que ha quedat esborrat tot en el que hem volgut aprofundir.
Ha estat la temporada que més t'ha costat decidir-te a renovar?
Sí. Indiscutiblement.
Per tu, pel grup Godó, per tots dos...?
No, no, ha estat un tema meu. La casa no té res a veure. És un tema meu. Soc un any més gran, tinc la sensació que estic esgotant la gent... Són reflexions que sempre fas quan ets a punt d'arribar a final de meta. Ha estat esgotador. Imaginar-me 225 despertadors més per endavant, em suposa un problema. He pensat en mi mateix i en els meus i si valia la pena fer un any més. En principi, hem arribat a la conclusió que sí.
Roberto Lázaro
Faràs com Guardiola, de moment un any més i prou?
Sí. No nego que pugui fer 400 i pico, o 600, si cal... Portem onze anys... Si em dius, 'et veus multiplicant per dos aquests anys?', ja et diré que no, segur. Si em dius, 'Et veus cinc anys més?', impossible. Estic molt, molt, cansat. A més, el que fem ara no té res a veure amb el primer any. Llavors entrevistàvem gent molt diferent, temes diferents, però ara tot és el mateix tema. I a mi, m'esgota.
Als agraïments per les xifres dels EGM, vas mencionar els oients, la casa, l'equip..., però vas verbalitzar tres noms propis, els de l'equip de corresponsals a Madrid. Entendries que la ràdio fes retallades en aquest sentit, i que la delegació de Madrid ja no fos de tres persones? No. A mi sempre m'agrada esmentar tothom, per allò del "Tots som 1", perquè RAC1 som com una sèrie de Netflix amb molts capítols. I aquest ha estat un any per reivindicar la gent dels serveis d'informatius, d'aquesta i de totes les ràdios. No ha estat un any ni dels presentadors, ni dels esports, ni res. Aquest ha estat el d'informatius, i en aquest cas, la delegació de Madrid. El que han fet la Mireia Garolera, el Jordi Bracons i la Mar Poyato és multiplicar-se per 20. Si jo he acabat esgotat, imagina ells.
TVE
La temporada ha estat atípica pel que ha passat al món... i a RAC1. A mig curs, Eduard Pujol va deixar la direcció de la ràdio per anar a fer política a JxCat i el seu lloc el va ocupar Ramon Rovira. A nivell personal, com ha estat el canvi? Aneu en la mateixa direcció?
Jo tinc un problema molt greu: necessito algú que em mani. Jo puc fer ràdio, puc tenir intuïció per dir 'ves per aquí, fes allò altre'..., això puc fer-ho. Però jo quan perdo una persona que m'ha guiat, és com perdre un pare. Jo soc una mena de 'Domingo Savio' que necessita un 'San Juan Bosco'. Això ho vaig tenir a Catalunya Ràdio, amb Santi Carreras, que era qui em manava, qui em deia per on havia d'anar. Això ho vaig tenir a RAC1 amb Eugeni Sallent, quan vaig arribar aquí. I això ho vaig tenir amb Xavier de Pol i Eduard Pujol quan van venir aquí. L'Eduard em va dir d'un dia per l'altre que marxava a fer política, el Xavier de Pol després també va marxar, i em vaig quedar orfe. I ara, després de tant de temps tenint aquesta figura damunt meu, estem en un procés d'adaptació, perquè també és molt recent. Però jo necessito aquesta figura que em mani.
No et veuries a tu mateix sent el que dirigeixi, el que faci de 'pare' a algú?
No, no, no, si jo fos director, si em fessin manar, puc fotre un pa com unes òsties. Puc ser director? Sí. Però necessito al damunt un director general. A mi, ordenar, crear, parir alguna cosa, pensar una redacció, encantat de la vida. A mi m'agrada dirigir grups. Però que no em deixin portar els números, perquè seria un drama.
@jordibaste
RAC1 és una ràdio independentista?
RAC1 és una ràdio independent, que ha tingut una idea sobre el país que durant molt de temps ha estat el que ha estat, i que ara pensa exactament igual que abans. Totes les ràdios tenen una fotografia, 'aquesta és més de dretes, aquesta d'esquerres'..., perquè ens agrada etiquetar. Som un país d'etiquetes. 'Tots els que treballen en aquesta emissora són així', es diu sempre. Però RAC1 és una ràdio més plural que moltes que diuen que són lliures. Per això intentem portar gent com el Sardà, la Rahola, el López Alegre, el Bernardos, la Carracelas, l'Ernest Folch... Cadascú, com deia el mestre Cruyff, 'con sus cualidades'.
Precisament sempre han dit de tu 'que si podries tornar a Catalunya Ràdio', 'que si podries dirigir una ràdio de Jaume Roures'... T'hi veuries?
I per molts anys que em puguin oferir feines a altres llocs, aquí, a Madrid. Ja m'està bé estar al mercat, però porto molts anys aquí, eh? Posem-ho en valor això també.
TV3
I la televisió? Al programa Això no és un trio vas dir que en tenies ganes. I ara, a veure què passa amb La nit a 8TV... Seria aquesta una opció que t'atrauria?
No, ara això no ho puc fer. Amb un matinal diari seria impossible. Ara, un programa setmanal o així, potser m'hi veuria.
I a TV3, on ara el director és el teu amic Vicent Sanchis?
Veurem. Ara mateix no et puc dir res. Un programa setmanal? Potser... Ja veuríem si ens trobaríem còmplices la tele, la productora de torn i jo.
Sergi Alcázar
Algú que va compaginar tele i ràdio va ser Ricard Ustrell. En una entrevista a En Blau va dir que "a Catalunya Ràdio la gent és més feliç que a RAC1, en el sentit de fàcil", perquè "a la pública tot és més senzill, hi ha més comoditats, més recursos, un sou digne...". Què en penses?
Bé... (pausa) Està bé que digui això ara que ha marxat de Catalunya Ràdio... Ho dic en broma i amb ironia, eh? Que hi ha millors sous que aquí? És evident. Més comoditat? Per descomptat, nosaltres tenim una planta i ells tres o cinc. Recursos? També, només fa falta veure la quantitat d'unitats mòbils que tenen a la porta, i nosaltres només en tenim una. Però hauríem de debatre sobre mitjans públics o privats. Jo no sé comparar felicitats, però he estat als dos llocs i he estat molt feliç als dos llocs.
Parlant de Catalunya Ràdio, avui mateix una jutgessa de Barcelona ha arxivat el procés contra Mònica Terribas sobre haver facilitat suposadament informació dels moviments de la Guàrdia Civil i la Policia el passat setembre durant els escorcolls a la Conselleria d'Economia de la Generalitat...
No ho vaig escoltar i no puc opinar, però sigui el que sigui estic molt content per Mònica Terribas i Catalunya Ràdio.
RAC1
Dilluns Xavier Sardà va dir que no continuarà la temporada vinent a la tertúlia d'El món a RAC1. Avui ha dit el mateix Toni Soler. Entens la seva decisió, més enllà que et dolgui?
I tant! Ha estat una temporada molt desgastadora i porten molts anys opinant del mateix. Ho entenc. És bo per a ells, per al programa, és reinventar-se, perquè podem caure en el parany d'esgotar la gent. I que a mi el Xavier em digui 'vull plegar', jo li diré 'pensa-t'ho', i ell, 'ja m'ho he pensat', doncs adeu i cap problema, ja ens trobarem en breu a un lloc o altre. És una molt bona decisió i molt honrat per part seva.
També hi ha hagut canvis als esports. Raül Llimós deixa RAC1 i Dani Senabre, que va deixar de presentar el Tu diràs, ha dit que als Esports de RAC1 hi havia una màfia...
Màfia, ja et dic jo que no. Una altra cosa són els grups. A un col·lectiu passa, com passa als partits polítics o a les redaccions, aquí, a El Nacional, a tot arreu. L'altre dia vaig estar amb un grup de gent on hi havia una persona que treballava a una emissora de ràdio i li vaig preguntar per una persona que conec. I em va dir: 'ui, sí, però està a matar amb un altre, no es poden ni veure'. I jo vaig pensar que no era la imatge de bon rotllo que m'havia imaginat. Però això no vol dir que ens haguem de postular amb un o altre. Jo em porto molt bé, de meravella, amb el Dani Senabre i adoro el Raül Llimós, la primera persona que em va donar ajuda eterna aquí va ser ell. No sé quina relació tenen entre ells, però jo m'hi porto molt bé amb ells.
GTRES
També tens una bona relació amb Iñaki Urdangarin. Et va costar parlar del seu tema, quan va ingressar a la presó?
Em va costar, perquè moltes vegades les amistats són valorades a partir de crueltats. Tot i que no he estudiat a fons el seu cas, sé coses de la història i del que ha passat i he dit moltes vegades que hem estat molt severs. Però començo a entendre com va tot això. En general, eh? Perquè ara qui sigui em podria titular amb segons quina frase de que he dit això, i això generarà que hi hagi uns clics, que farà que hi hagi unes rebotades sense que la gent hagi llegit exactament el que vull dir. Per tant, m'ho estalvio. M'està passant darrerament una cosa que és l'autocensura. M'estic censurant a mi mateix, i és molt injust per a la professió, per mi mateix, per al programa, i per a la majoria dels oients.
Al setembre es publica la teva segona novela, Els coloms de la Boqueria, després d'Un home cau. T'hi has trobat encara més còmode escrivint amb el Marc Artigau aquesta segona entrega dels casos de l'investigador 'Albert Martínez'?
Sí! Molt més, perquè té molta més sang, és més bèstia, és més 'jo'. A més, el talent del Marc és una cosa... A banda d'una de les millors persones que conec, en sentirem a parlar molts anys d'ell a la dramatúrgia catalana... Aquest llibre passa al Teatre Romea i a la Boqueria. Però no puc dir res més! Escriure em permet fer una altra cosa, ara que estic tan cansat de la ràdio. Només prego que entre el 20 de juliol i començaments de setembre no passi res greu. Estic en un moment que necessito que la ràdio em trobi a faltar i jo trobi a faltar la ràdio. També és veritat que sóc d'enamorament fàcil i potser tingui ganes de tornar d'aquí a quatre dies. Però necessito desconnectar. I crec, sincerament, que molta gent necessita desconnectar de mi.
Roberto Lázaro
Per acabar, el test En Blau, on et demano que defineixis amb una paraula els següents conceptes (i que pots veure al següent vídeo):
Matinar: Una putada
Escriure: El que més m'agrada
RAC1: La meva segona casa
Catalunya Ràdio: La meva tercera casa
TV3: Una tele líder i amb grans amics
Pilar Rahola: Una llenapistas, el 'I will survive' de Gloria Gaynor
Mònica Terribas: Un talent, una amiga i una enorme comunicadora
Joaquim M Puyal: El mateix que he dit per la Mònica val pel Puyal... que espero que m'expliqui per què ho ha deixat. Sé que em dirà 'l'edat'..., però crec que encara tenia molts anys de futbol
Josep Cuní:Jo el trobo a faltar. Té aquella virtut que només els passa als bons, que quan hi és, t'esgota, i quan no hi és, també, perquè el necessites a prop i el trobes a faltar. Els vols 'para lo bueno y para lo malo'
Toni Clapés: De la mateixa manera que necessito algú que em mani, a ell el necessito tenir a prop, és el meu yan, qui m'ho fa veure tot més magre i més negre, però és imprescindible per la ràdio catalana. Ell i el seu equip
Vicent Sanchis: Ha estat una mena de 'Trapero' de TV3, que potser alguns no hi donaven gaire, però que ha aconseguit un lideratge molt sòlid, fins i tot, amb el Mundial de Futbol a la competència. Per tant, 'algo tendrá el agua cuando la bendicen'
Ramon Rovira:És una persona molt diferent de quan és amic fora que dins de la ràdio. A la ràdio és una persona molt contundent, sòlida, molt 'de corbata'. Fora és divertit, és un 'conyón'
El Grup Godó:El lloc on m'han donat molta més llibertat del que la gent es pot pensar. Mai m'han dit que el havia de dir. De la mateixa manera que estic molt agraït a Catalunya Ràdio, també ho estic al Grup Godó.
Jordi Basté: Què vols que digui de Jordi Basté? Un pesaat. M'agradaria escriure un tuit i dir-li, 'Estàs molt pesat, plega una temporada i deixa'ns en pau'