Mica en mica, Jair Domínguez s'ha convertit per mèrits propis i a molta honra, en un dels enfants terribles de l'unionisme. Té una virtut que avui en dia els falta a molts comunicadors: es mulla. Provoca. Toca els nassos. No té por de posar a lloc a qui ell creu que s'ho mereix i no es calla la boca ni va amb mitges tintes a l'hora de deixar anar el seu sarcasme, la seva ironia o les seves plantofades.
Primer, en el llunyà Bestiari il·lustrat, on disparava fotografies del rei emèrit, de Salvador Sostres o de Fèlix Millet. Després a l'Està passant, on fins i tot s'ha vestit de Hitler i on sovint desarma el mateix Toni Soler per la seva gosadia, o irresponsabilitat, segons els ulls amb que es mirin les seves intervencions. Però en una cosa coincideixen els uns i els altres: diu les coses tal com raja. Que li preguntin a Inés Arrimadas, de qui després del paperot a Waterloo va dir: "busca que algú li llenci una galleda de merda al cap". Però l'unionisme exaltat no entén de comprensió lectora i fins i tot el van amenaçar: "A Arrimadas un barreño de mierda y a tí un balazo entre las cejas”.
Toni Cantó no va arribar a aquest nivell, però per dir-li a Domínguez que "llama a la violencia contra quien no piensa como él y será recompensado con más colaboraciones. Esta impunidad separatista tiene que acabar de una vez. 155 Ya!", es va endur una rèplica de les que et deixen K.O:
Toni, t’equivoques. Això no és violència. Com tampoc no és violència dir que em vull pixar a la teva boca. Confoneu els termes. https://t.co/NWjllADZYI
— Jair Dominguez (@sempresaludava) February 23, 2019
Sovint Jair Domínguez empra, per acompanyar la seva mordacitat tuitaire o escrita, els fets més essencials de l'ésser humà: miccionar, en el cas de la resposta al diputat de Cs o alimentar-se, en el cas de l'exministre Juan Ignacio Zoido. En un article escrit a la revista Esguard, l'autor feia burla de la papada del polític. Un article evidentment irònic, amb el títol "Vull menjar-me la papada d'en Zoido", i on escrivia coses com: "Agafar un cúter i tallar-li la papada en rodó. He d'anar en compte per no aprofundir massa i seccionar-li una artèria important: només m'interessa la seva papada, tot aquell greix palpitant i sucós. És cert que la podríem fer confitada amb oli i ceba, però això ens duraria massa temps. I jo me la vull menjar ara".
Evidentment Domínguez no és Hannibal Lecter. Suposem que prefereix unes costelletes de vedella que uns malucs humans. Però els ultres unionistes ho aprofiten tot, com del porc, per carregar els neulers. Els diaris de Pedro J. Ramírez, Eduardo Inda, Jiménez Losantos, El Mundo, ABC... ho van aprofitar per acusar-lo d'antropòfag i torturador. Ridícul. I probablement aquest dijous hi tornin. Perquè aprofitant la compareixença de Zoido al Tribunal Suprem per declarar en el judici al procés, Jair Domínguez no s'ha pogut estar de dir-hi la seva.
Dues paraules i una lletra repetida han estat suficients per un Jair Domínguez que demostra que li va la marxa. Què ha escrit mentre l'exministre està declarant?: "Aquesta papada... mmmm...":
Aquesta papada....mmmm...
— Jair Dominguez (@sempresaludava) 28 de febrero de 2019
La xarxa s'hi ha abonat:
— It’s a me, David! 💜 💛 (@davidtsh) 28 de febrero de 2019
Se comió al contramaestre del barco Piolin.
— Marta Tonisastre (@MartaTonisastre) 28 de febrero de 2019
Ahí hay por lo menos 6000 pesetas de bocatas de bacon.
— Astrid (@AstridHirsch) 28 de febrero de 2019
Zoido suant en dijous gras
— tote llado 💛 (@tote_llado) February 28, 2019
😂😂😂😂😂😂😂😂😂😂😂😂
Però que ningú pensi que Domínguez s'ha saciat. La seva ironia té saque per estona.