Setmana horribilis per al periodista Jaime Peñafiel. El primer motiu és ben conegut: el seu amic Joan Carles I trontolla com mai, i ja no se sent amb forces per defensar-lo. El segon és menys conegut, tot i que s'intuïa: els presos polítics independentistes comencen a sortir de la presó per treballar i reincorporar-se a la vida pública, que mai no haurien d'haver abandonat. El veterà cronista es destapa com un unionista 'de tomo y lomo', i dedica un article-missiva duríssim contra els represaliats, les autoritats penitenciàries catalanes i el govern de Pedro Sánchez. El destinatari del rampell, el president de la sala del Tribunal Suprem que els va condemnar a penes de 9 a 13 anys: "A su señoría, Manuel Marchena". Agafin-se a la cadira, que venen corbes.
Manuel Marchena EFE
Oriol Junqueras / Sergi Alcàzar
Josep Rull RAC1
Carme Forcadell / Marc Puig
"Me he sentido humillado y ofendido", diu Peñafiel a Marchena, com a net d'un magistrat de Granada. L'ofensa ve pels permisos a Junqueras, Cuixart, Sànchez, Forn, Forcadell, Rull, etcètera, concedits per la Generalitat i no aturats pel govern central: "son delincuentes, condenados por sedición y malversación". Es compadeix del jutge, que "tuvo que estudiar" molt durant les sessions del judici de l'1-O, i que ha vist com la condemna "por la que se ganó el respeto y la admiración de muchísimos españoles" ha acabat en una zona de l'anatomia del President Quim Torra i Pedro Sánchez: "se han pasado por el forro de los cojones la sentencia que con tanta imparcialiadad i conocimiento jurídico dictó". Pobret. Peñafiel l'adopta com a nou ídol i frisa per saber els seus sentiments ferits. Amb el seu avi no s'haguessin atrevit, "terror de abogados defensores de asesinos" i que aplicava amb contundència el garrote vil. Una màquina de matar abolida el 1978, de les poques coses bones que va portar la Transició. El columnista juga amb aquest mètode d'execució i la permissivitat que assegura existeix amb els presos catalans, als que voldria veure engabiats per saecula saeculorum, o com a mínim 177 anys. "Pobre Urdangarín", n'afegeix. Quina gràcia tot plegat.
Albert Rivera Jaime Peñafiel GTRES
Au, Jaime, pren-te una til·la, mira el calendari i oblida't d'al·lucinacions medievals. Dedica't a la monarquia i deixa en pau la democràcia i la justícia. Ens anirà millor a tots plegats.