L'afany de protagonisme d'Enric Millo porta cua. El contingut de la seva entrevista de 5 minuts a RAC1 ja  no té interés perquè l'exdelegat de Soraya a Catalunya prefereix que es parli de quant va durar. I li plouen les clatellades, des del director del programa on va aparèixer, Xavi Bundó, a una eminència jurídica com el catedràtic de Dret Penal Joan Josep Queralt. Millo va canviar de partit: de CiU al PP i Rajoy va creure que aquest seria el camí que farien molts catalans. Que conservi la vista: Unió no existeix, CDC no sap si existeix i el PP català va pel camí (4 diputats). 

Enric Millo Esco President parlament - Sergi Alcàzar

Sergi Alcàzar

Si l'alçada d'un individu es mesura per l'alçada dels qui li contesten, Millo és un gegant. Mai s'hauria pensat que una eminència com Queralt baixaria a dir-li el que en pensa del fet que Millo protesti per només 5 minuts a un programa de màxima audiència.

Ploramiques: Persona que per no res plora. El catedràtic és tan breu com contundent i atribueix a Millo tres característiques més: petit, amnèsic i indecent. Millo intenta recuperar-se del cop com pot. La puça respon el gegant:

Millo definitivament deu tenir un problema de memòria perquè cal ser molt ignorant per clamar per una opinió del Dr. Queralt sobre l'1-O i els que el van liderar. On viu Millo? Què llegeix? Queralt ha escrit centenars d'articles sobre això i des de la seva excel·lència professional. Millo ve d'Arbeca: "seria bo conèixer la teva opinió". Un tuit que fa mal als ulls, per les faltes d'ortografia indignes d'un exdelegat del govern i per la ignorància que destil·la. Queralt se l'ha tret de sobre com qui s'espolsa una molla de pa:

Joan Queralt acte Juristes - Sergi Alcàzar

Sergi Alcàzar

Millo no ha gosat badar més boca. Millo, millor que calli.