A la samarreta que il·lustra aquest text, la periodista i presentadora del Preguntes freqüents, Cristina Puig, apareix lluint una samarreta amb la cara de Batman envoltat de diferents versions del Joker, el popularíssim malvat del còmic i el cinema que es caracteritza per una rialla incontrolablement tràgica. Però ara per ara, del que menys ganes té la presentadora del FAQS és de riure. I més, després de saber-se la dura condemna emesa pel TS en la sentència al procés. La sentència es va saber dilluns, veurem quin FAQS ens trobem dissabte. De moment, però, ja hem sabut l'opinió de la seva conductora a través d'un colpidor text que ha publicat a la web del periodista de RAC1 Joan Maria Pou, Fot-li Pou.
TV3
Puig col·labora regularment amb aquesta web on es recullen pensaments de diferents periodistes. I el títol i la fotografia del seu darrer article són prou explícits: Temps perdut, sota una imatges de sis nens jugant feliços. Una imatge que la periodista lamenta que es perdran sovint les 9 persones que estaran molts anys a presó després d'unes condemnes immisericordes. Al llarg del text, Puig fa una reflexió profunda i emotiva sobre el que significa el pas del temps, un temps que els presos polítics veuran sacsejat per obra i gràcia dels deliris d'un tribunal venjatiu. "Com éreu fa 13 anys? Quins somnis teníeu en fa 12? Com us imaginàveu la vida quan projectàveu pensaments a 11 anys vista? Quantes persones que estimàveu i abraçàveu fa 10 anys, avui ja no hi son? I 9 anys enrere... què fèieu 9 anys enrere?". S'ho pregunta Cristina Puig i li pregunta al lector. Un dolorós exercici, sabent que les preguntes fan referència a les condemnes, de Junqueras, els Jordis, Forcadell i companyia.
Sergi Alcázar
"El pas del temps pren una altra dimensió quan qui te'l gestiona és algú que per imperatiu legal ha decidit que hauràs de passar-lo entre reixes. Llavors els minuts semblen hores i els dies no acaben mai. La sentència del procés s'ha fulminat d'una tongada 100 anys de la vida de 9 persones. Homes i dones amb projectes vitals i familiars que hauran de quedar ajornats o ser explicats en els cinc minuts que duri la trucada de telèfon permesa". Els condemnats hauran de fer, tal i com lamenta Puig, un exercici de "recordar per mantenir els vincles, perquè els anys que els han robat ja mai més podran ser. No almenys de la manera com havien imaginat viure'ls".
Òmnium
L'autora del text, enumera llavors un seguit de coses que el temps que els ha arrabassat el TS als presos farà impossible de dur a terme. Una llista que commou si ens posem per uns instants en la seva pell: "El temps de veure créixer els fills, nits robades que no hauran viscut al seu costat quan estaven malalts, quan tenien pors, o pares ja grans, als qui potser t'has adonat que no els has dit prou que els estimes i ara et fa por no ser a temps de poder tornar a fer-ho". O les "sis hores que ja van ser una vergonya per a algú a qui han escapçat el dret de poder acaronar el seu fill acabat de néixer" en referència a Jordi Cuixart. La presentadora ens demana un difícil exercici que malauradament no es van aplicar els jutges: "Pensem-hi, encara que només sigui un moment. Només així ens podrem fer càrrec de la magnitud de l'escàndol d'aquesta sentència". Clica a la foto per llegir el text:
"Temps robat"... Dediquin un temps a llegir aquest text. Paga molt la pena.