Aquesta setmana el programa Tot es mou va ser testimoni d'un moment molt criticat pels espectadors de TV3. En la tertúlia amb Helena Garcia Melero, un Jordi Cañas més xulopiscinesc que de costum menystenia la periodista Cristina Fallarás amb paraules com "¿ Lo has entendido? No sé si tienes la cabeza dotada". Pura 'elegància' i respecte de cara a la seva interlocutora. Una actitud que, evidentment, va ser aplaudida per Albert Rivera, que ho qualificava de "zasca".
No os perdáis este zasca de @jordi_canyas cargado de claridad y dignidad en defensa de los demócratas en #Alsasua pic.twitter.com/m7b331a2CN
— Albert Rivera (@Albert_Rivera) November 6, 2018
La mateixa Fallarás responia hores després amb ironia sobre l'excés de temps que té el líder del partit taronja per anar celebrant una "respuesta violenta" i no un zasca, tal i com li deixa clar l'escriptora.
Estoy segura @Albert_Rivera que tiene cosas mejor que hacer que celebrar lo que ud llama un “zasca” (que no es tal, sino respuesta violenta) a una periodista en sus funciones.
— Cristina Fallarás (@LaFallaras) 8 de noviembre de 2018
Segura de que no ignora el aluvión de insultos y amenazas que desencadena su tuit.@PDLI_ @fape_fape https://t.co/etyIi150xQ
Ja que Rivera està tan al corrent del que fa o deixa de fer Cristina Fallarás, probablement algú li comenti el darrer text de la periodista. Al diari Público, Fallarás ha escrit un article que té el contundent títol de "Mierda de país". Ella mateixa és conscient que aquestes tres paraules provocaran les ires de més d'un hiperventilat que "se le echará a hervir la sangre con la simple lectura de estas tres palabras y con una indignación mostrenca se prepararán para dar una respuesta a tamaña provocación en redes o donde sea que tienen su lugar de desahogo". Rivera, això sí que és un zasca en tota regla. Com aquest altre: "Habrá también quienes, sin leer el texto, con la simple visión del título, se lancen a insultos y amenazas, hombres y mujeres que viven mascando odio y tela de bandera".
Fallarás està acostumada a aquesta mena de persones que descriu en el seu text. I lluny de posar atenuants, continua amb un verb cru i directe: "esto va de banderas, vivaespañas y basura". Brossa com la que escolta els darrers temps, resumida en unes altres tres paraules: "al clamor del “a por ellos” no le dimos la suficiente importancia. En ese triste rebuzno estaba ya la semilla de lo que vemos y lo que vendrá: ellos y nosotros. Y a por ellos es a por quien vamos. ¿Para qué vamos “a por ellos”? Es evidente que para nada bueno".
Fallarás posa al seu lloc aquells que s'omplen la boca amb la paraula "España". La boca i altres parts del cos: "Se les llenó la boca de España, el pecho de España, los genitales de España, el cerebro (les quedaba sitio) de España. ¿De qué España? ¿Qué es esa España que les envuelve la neurona? Nada y todo". I un avís a navegants carregat d'intranquil·litat: "hay un movimiento putrefacto al que no estamos plantando cara porque, como siempre, como idiotas, no lo estamos viendo venir. La bandera y su patria son su argumento, un argumento vacío de contenido que es ya solo arma".