Després de dos anys sense trepitjar la sorra i d'haver estat pare per quarta vegada, Jesús Janeiro Bazán, conegut com Jesulin de Ubrique, va tornar al cercle dissabte passat. No va ser com aquelles tardes de glòria en què omplia les grades de milers d'espectadors, però si va aconseguir la satisfacció en els 1.000 assistents a l'esdeveniment.

Als seus 48 anys, Jesulín va torejar a Maella, Saragossa, en una plaça amb capacitat per a 1.200 persones i 27 metres de diàmetre, considerada de 3ª categoria, i que complia 100 anys d'antiguitat.

Jesulín de Ubrique torna a torejar

Jesulín va compartir cartell amb Nicanor Villalta, un dels principals matadors del segle XX, i amb el jove Cristiano Torres, de 16 anys. Jesulín es va enfrontar a dos toros. Al primer li va tallar les dues orelles, mentre que al segon va sumar la cua. Es pot dir que la recaptació serà per a la residència per a la tercera edat de Maella. Sort d'això.

Cartell de la cursa de Maella
Cartell de la cursa de Maella

El dia anterior, Jesulín va oferir una entrevista al diari La Comarca. "Totes les places no compleixen cent anys i per a mi és una satisfacció el poder anar a aquesta terra a torejar. El compromís m'obliga, almenys, a intentar donar el millor de mi. I sobretot a passar una bona tarda de toros, a divertir-nos i a donar-li el gust a la gent que vagi a Maella", va apuntar orgullós.

Jesulín anuncia diversos compromisos per a aquest estiu

També va explicar que la pandèmia li va impedir de celebrar entre 15 i 20 curses que tenia previstes. I que des de 2020 no havia tornat a torejar. "Se'n van anar en orris i porto ja des del 2020 i no he torejat absolutament res. A Maella serà la primera vegada que torejaré després de dos anys. Hoo agafo amb moltíssimes ganes", va apuntar. A més, va anunciar que té "algunes coses tancades al llarg de l'estiu. Espero que tot vagi bé".

També el van preguntar per com s'havia preparat: "Jo no soc una persona d'abandonar-me molt. Per naturalesa i perquè m'agrada solc fer esport pràcticament diàriament. M'he anat preparant una mica al camp: almenys tenir contacte amb els animals. Això és molt diferent de fer esport normal i corrent. Torejar és una altra cosa i he estat fent una mica de temptador, torejant alguns toros a porta tancada, i de moment me n'he trobat bastant bé".

"M'he tret dos o tres quilets de sobre i poc més. No és el mateix torejar un festival que ja torejar una corrida de toros i vestir-te de llums, això són paraules majors, i potser l'entrenament és molt més exigent", va afegir. Encara que va deixar clar que els seus millors moments, si és que això del toreig té bons momentos,ja es van acabar: "Crec que els meus anys de glòria ja van passar, no? Tampoc no tinc 20 anys ja, en tinc 48, i com a professional són ja 36 anys, 33 com a matador de toros. Això dona per a molt. És veritat que hi ha hagut anys gloriosos però no té res a veure a com jo em sento ara, és molt diferent".