Els restaurants situats en hotels de luxe tenen certes peculiaritats que els distingeixen dels independents. D'entrada, com és lògic, tenen una clientela de turistes que condiciona des del servei fins a la carta, passant pels vins: personal que a vegades parla millor anglès que la nostra llengua, gustos i ingredients que el món sencer sap que són típics de la península o de Catalunya i vins clàssics que permetin una elecció relativament senzilla.
D'altra banda, els restaurants d'hotel disposes d'unes instal·lacions més luxoses, que es noten des de la mateixa entrada, com un imponent hall amb personal perfectament uniformat. Aquesta categoria de locals té a més un ampli suport econòmic que prové del benefici proporcionat pel negoci hoteler i fins i tot moltes vegades del mateix restaurant, encara que deficitari, serveix de reclam a tall de màrqueting per atreure més clients a les seves habitacions. De fet, aquest suport econòmic els permet l'assessorament de grans xefs que donen firma i, per tant, reputació a la proposta. Tot això genera un tipus de restaurants una mica freds per al gurmet local, també més cars, però alhora brinden l'oportunitat de viure una experiència gastronòmica més luxosa, amb molts mitjans i gairebé sempre culinàriament molt satisfactòria.
El d'avui, la Fonda Espanya, és un perfecte exemple d'aquest gènere. En un preciós hotel, amb mosaics modernistes a les parets i decoració també de l'època, es troba a nivell del carrer Sant Pau, en ple Raval, gairebé tocant la Rambla, aquest impressionant restaurant que porta la firma de Martín Berasategui encara que el que cuina, i molt bé, és Germán Espinosa. Important recepció, en què cohabiten el restaurant que parlem avui i un atractiu bar de cocktails on es pot acabar la vetllada. Taules i mobiliari negres, amb un imponent moble al centre de la sala, com es feia abans, estovalles blanques i sostre alt, altíssim, completen una estampa que impressiona com poques.
La proposta gastronòmica té tres opcions: un menú econòmic de 35 euros, la carta, amb plats elaborats encara que alguns de molt lleugers, ideals per a un menjar ràpid abans de sortir de l'hotel i, sobretot, compte amb el "Menú Modernista" al qual el xef posa tota la seva creativitat i amb el qual, sota el fil del modernisme, plasmat al joc de coberts, hom es dóna un homenatge gastronòmic que, això sí, paga al preu de 75 euros sense begudes. Nosaltres tastem alguns dels plats més importants d'aquest menú, així com altres que només estan disponibles a la carta.
Comencem amb aquest magnífic aperitiu "galeta de peu de porc amb txangurro i maionesa pica", un mos amb espurna, cruixent i saborós, digne d'un restaurant amb les estrelles franceses. Com a entrant tastem l'amanida de "tomàquets ecològics, alvocat, formatge San Simón i sorbet de cítrics i verdures", delicada, elegant i fresca. Ens va encantar el punt vellutat que aporta la crema d'alvocat en el conjunt i el detall dels tomàquets pelats, es nota cura a la cuina.
Galeta de peu de porc amb txangurro i maionesa pica
Tomàquets ecològics, alvocat, formatge San Simón i sorbet de cítrics i verdures
Continuem amb un clàssic entre els clàssics de la cuina basca, influència de Martín, un "rèmol a la donostiarra amb patata panadera i piquillos a la flama", peix ben fresc i amb una excel·lent cocció del rèmol (no fàcil) i de la guarnició, amb les patates ben confitades. Ideal per acompanyar amb una mica de pa.
Rèmol a la donostiarra amb patata panadera i piquillos a la flama
Posteriorment, ataquem les carns amb el "guisat de peus de porc amb naps, all i oli i mojo d'herbes", un plat que per la barreja de sabors ens va traslladar a Mèxic, i amb el "Colomí, cor dels seus interiors amb foie, salsifis i praliné d'avellanes", molt ben cuinat, en el punt exacte i sucós.
Guisat de peus de porc amb naps, all i oli i mojo d'herbes
Colomí, cor dels seus interiors amb foie, salsifis i praliné d'avellanes
Les postres són un must. Tastem la "xocolata blanca amb espàrrecs, te matcha i menta" i la "Llet merengada, llima, gerd i anisats", ambdues postres amb una presentació especialment cuidada, amb un equilibri de sabors i textures estudiat. Sens dubte, cal guardar un buit per gaudir-ne.
Xocolata blanca amb espàrrecs, te matcha i menta
Llet merengada, llima, gerd i anisats
Una experiència que recomanaríem a qualsevol gurmet forà i que avui també ens atrevim a recomanar-te a tu. No és un restaurant de cada dia, però si tens una cita i vols acabar amb conquesta segura, si estàs de celebració o si vols quedar molt bé amb clients d'aquí o d'allà, la Fonda Espanya és una luxosa, singular i gastronòmicament interessant opció. I encara que Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner possiblement no van poder tastar plats així, segur que els hagués encantat poder-ho fer tant com a nosaltres.
| Puntuació | ||
|---|---|---|
| Menjar | Vins | |
| 75 | 70 | |
| Servei | Local | |
| 73 | 79 | |
| Preu | Estrelles Miguelín | |
| 35,5€ |  |
|
| Per persona: Menú nit 35,5€/persona - Menú Diari Migdia: 27€/persona - Menú Degustació: 75€/persona | ||
On és la Fonda Espanya?
Adreça: Carrer de Sant Pau, 9-11, 08001 Barcelona
Telèfon: 935 50 00 00
Horari: De dilluns a diumenge de de 13:00h a 15:30h i de 20:00h a 22:30h. Tancat diumenges nit i dies festius nit.
Web: https://www.hotelespanya.com/ca/restaurant-fonda-espana/