Esport i política, política i esport. L'etern debat. Que si el futbol hauria de ser només futbol, que si no cal barrejar una cosa amb l'altra... Però és evident que l'esport, i especialment el futbol, han viscut incomptables exemples de l'estreta relació que sovint han tingut amb fets que van més enllà d'una pilota. Franco impedint que un equip vestís de color vermell, una copa dedicada al 'Generalísimo' primer i al 'Rey' després, presidents de la Liga i ex de Fuerza Nueva demanant el vot per partits ultres com Vox, i un llarg etcètera. El Camp Nou, el Barça i Catalunya van units de la mà sovint, per no dir gairebé sempre. Més, des que el procés està en el seu punt àlgid, amb crits d'independència al minut 17 i 14 segons de cada part. I encara més des de fa un any, amb els 9 presos polítics a la garjola.
Efe
"Només les dictadures empresonen els líders polítics pacífics", deia una gran pancarta groga que es va veure en el partit de quarts de la Copa contra el Sevilla. Dies abans del judici de l'1-O, part dels culers es pronuncien. José Luis Sánchez, periodista de La Razón, La Sexta o 'El chiringuito', s'ha indignat. Per a ell, i per molts altres, és un sacrilegi que al Camp Nou es llegeixin coses com aquesta. No va dir el mateix de la pancarta on es llegia que "Mourinho, tu dedo señala el camino" quan li va posar el dit a l'ull de Tito Vilanova.
¿Esto sí se puede emitir? ¿Esto no mancha la imagen del fútbol español? Vergüenza, por enésima vez, en el Camp Nou. pic.twitter.com/V98Mn2IrnS
— José Luis Sánchez 🇪🇸 (@JLSanchez78) 30 de enero de 2019
Celebraste una pancarta que incitaba al odio y la violencia (Mou, tu dedo nos señala el camino) y ahora quieres limitar la libertad de expresión persiguiendo criminalizando las ideas independentistas de una afición. pic.twitter.com/v6nVE5h0ol
— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) 31 de enero de 2019
Pel periodista, això és una vergonya i embruta la imatge del futbol espanyol. Però qui l'ha posat a lloc ha estat el cantant Gerard Quintana, deixant-lo en evidència amb un tuit d'una càrrega irònica considerable:
Tienes toda la razón, es una verguenza que haya presos políticos, pero no solo para el fútbol español.
— Gerard Quintana (@gerardquintana) 30 de enero de 2019
Sánchez no s'ha donat per al·ludit. Sí algun usuari de la xarxa que ha volgut anar-li a Quintana amb l'eterna cançó unionista de que no són presos polítics sinó polítics presos. Però al líder de Sopa de Cabra no se'l convenç amb quatre sopars de duro així com així, i ha tornat a posar a lloc més d'un:
Políticos presos son Rato, Zaplana, Fabra, Costa, Ibáñez, Serra, Oriol Pujol... Y con condena firme. Por si no lo tenias claro. A los presos políticos ni siquiera les han juzgado, todavia. No te equivoques.
— Gerard Quintana (@gerardquintana) 31 de enero de 2019
Gerard Quintana, però, anava més calent que quan cantava allò de No podría estar ni una noche más sin chupar tu sexo i no s'ha quedat aquí. En un país on la llei i la justícia semblen a l'alçada del betum, el músic ha escrit un altre comentari indignat per la diferent vara de mesurar que hi ha a Espanya:
Todos somos iguales ante la ley, menos los militares abusadores, los curas pederastas, las monjas robaniños, la monarquia emérita y no emérita, los jueces que enchufan a su hija en la judicatura, los ultras patriotas, los torturadores franquistas, los responsables del Alvia....
— Gerard Quintana (@gerardquintana) 30 de enero de 2019
Gerard Quintana saludava sempre el públic dels concerts de Sopa dient allò de "Bona nit, malparits!". Probablement els hi diria això mateix a molts periodistes anticatalanistes hiperventilats si els tingués al davant. Però aquesta vegada sense carinyo ni complicitat.