A l'espectacle penós ​de veure Joan Carles aclamat pels seus incondicionals (els pocs que li queden, la veritat) li mancava la cirereta. I a poques hores per a que foti el camp un altre cop després de la seva visita a Zarzuela, ha sortit la grossa. La màxima autoritat del joancarlisme, amb permís de Jaime Peñafiel i Carlos Herrera, ha dit la seva: Esperanza Aguirre. L'expresidenta madrilenya, Mestra Yoda de la jove Padawan i successora Isabel Díaz Ayuso, s'ha fet una ronda d'entrevistes a televisió trencant-se la cara per l'emèrit, el seu legat i la seva importància per a la sacrosanta unitat d'Espanya. Si va fer alguna cosa malament, escolta, mala sort. "Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra" és el seu lema favorit. D'això en sap molt. També de llançar-les i amagar-se'n. Quin personatge.

El repertori utilitzat per Aguirre és la quinta essència de la servitud més repel·lent i de la manca absoluta de principis decents sobre l'honorabilitat del càrrec de Cap d'Estat. Bàsicament la consigna és aquesta: el Borbón és Deu, està per sobre del bé i del mal, no me'l toqueu que munto un pollastre. Carcúndia. És el que hem sentit a 'Al Rojo Vivo' d'Antonio García Ferreras i la seva competència a Catalunya, el 'Planta Baixa'. TV3 l'ha entrevistada per aquesta qüestió i per l'entrevista de FAQS a Villarejo, després de la revelació d'uns àudios que demostren els tripijocs del rei de les clavegueres amb l'exdirigent popular.

Sentir l'Esperanza és entrar en dos túnels: el del terror i el dels temps. Al final, tots dos son la mateixa cosa. Esgarrifa sentir-la justificar les corrupteles, la barra i el comportament execrable de Joan Carles de Borbó. Pels arguments que fa servir i per les formes fatxendes que exhibeix contra els seus interlocutors. La idea és la de sempre: tot és culpa de Pedro Sánchez, i el que se surti d'allà és un traïdor, un colpista, una porqueria. Vaja, que el seu paredó particular està més ple que la platja en plena onada de calor. Això sí, l'Espe sempre afegeix una morcillita al seu discurs, depenent del canal i de l'àmbit geogràfic, polític i ideològic d'aquells que li donen veu. 

Esperanza Aguirre, Reina Sofía y Juan Carlos Europa Press
Esperanza Aguirre, Sofía i Juan Carlos / Europa Press

A Catalunya i a la tele pública del país, Aguirre no podia deixar passar l'oportunitat de deixar la falqueta reaccionària i antiindependentista. Ha tingut la poca vergonya d'acusar de separatista la mateixa televisió que li ha posat un micròfon davant i que l'ha tractada amb una educació i un respecte que ella no en té per la resta. La frase és d'una repugnància i cinisme sideral. Marca de la casa, vaja: "Quién tiene que dar explicaciones no es Juan Carlos, sino este gobierno mentiroso que tenemos. Un gobierno que dice que la jefa del CNI es estupenda y al día siguiente la cesa. ¿Por qué? Porque quiere congraciarse con los independentistas catalanes, que usted y sus espectadores serán muy partidarios pero dieron un golpe de Estado y que este gobierno mentiroso los ha indultado". Vaja, que si quiere bolsa, senyora. 

Esperanza Aguirre sobre Juan Carlos TV3
Esperanza Aguirre defensa l'emèrit insultant TV3 / TV3

Arguments de mercadillo per defensar un rei corrupte. Tot en ordre a la caverna.