La presentadora catalana Sònia Ferrer ha quedat commocionada, com tothom, per una trista notícia que es coneixia fa unes hores: la mort de la periodista i fotògrafa Olatz Vázquez als 27 anys després d'un any de lluita contra un càncer gàstric amb metàstasi abdominal. La notícia, dolorosa per sí mateixa, ho és més pel fet que Vázquez va rebre tard el diagnòstic de la seva malaltia.
La jove va emmalaltir enmig de la pandèmia del coronavirus, el març de l'any passat. Feia temps que es trobava malament i tenia programada una gastroscòpia per al 22 d'abril, que es va retardar fins el 9 de juny. La jove periodista, intuint que alguna cosa no anava bé, va demanar que reconsideressin el seu cas. "Olatz, no et preocupis, hem estudiat el teu historial clínic i tu no tens res greu", va ser la seva resposta.
Olatz Vázquez / Instagram
Tres mesos més tard, després d'un any de perenne malestar, per fi va poder realitzar-se la prova. "Olatz, hem trobat diverses úlceres tumoritzades al teu estómac". Era càncer gàstric. "Em vau dir que era jove i que no tenia res greu", va recriminar als metges. "Surto de la consulta. Caic a terra. Crido. Ploro. Ràbia, impotència, dolor." Confessava a Twitter. Vázquez va documentar gran part de la seva lluita a les xarxes socials per tal d'ajudar altres persones en la mateixa situació, fins que finalment s'ha sabut el trist desenllaç.
I Sònia Ferrer, commocionada, ho ha aprofitat per explicar la seva pròpia experiència: "No sé bien qué me ha llevado a compartir esto, supongo que la historia de Olatz me ha tocado".
Sònia Ferrer / @soniaferrer
Ferrer explica en primera persona què va haver de patir ella anys enrere, una situació de desconeixença total per part dels metges, de neguit i dolor per part d'ella i la seva família i de no ser capaç ningú d'assumir que no sabien què li passava.
I el que li passava era ni més ni menys que tenia un càncer d'ossos a la columna: "Yo tenía 15 años y un tumor de hueso en la columna que me estrangulaba la médula. Una supuesta eminencia en traumatología le dijo a mi madre que tenía un dolor imaginario y que solo quería llamar la atención. Lo que empezó siendo ocasional, se volvió diario".
Sònia Ferrer / @soniaferrer
L'eminència es va cobrir de glòria. No va ser l'únic. Ferrer "caía al suelo y convulsionaba con unos dolores inhumanos. Intentando calmarlos, me pinchaba Nolotil a diario y tomaba todo lo que llegaba a mis manos y claro, mi orina acabó manchada de sangre. Tenía ya 16 y un 'gran' urólogo insinuó delante de mi madre y mi abuela que viviendo sola en el extranjero, a saber con quién me habría acostado y qué infección podría haber pillado. (vivía sola, sí, pero seguía siendo virgen aunque nadie parecía creerme).". Com ho senten.
N'hi ha més. Un dentista també va fer de les seves: "Un dentista me quitó las muelas del juicio porque sin duda se debía a un dolor reflejo". Traumatòleg indecent, uròleg indecent, dentista indecent... i osteòpata indecent, que li va dir que es posés un alçador a la sabata esquerra "porque dijo que tenía una pierna 1cm más larga que la otra". Per no parlar d'urgències, on arribava "rompiendo la ropa con los dientes, llorando y gritando porque el dolor era insoportable y me daban el alta diagnosticándome 'gases'...". De traca:
El fil és dolorosament demolidor. I dolorós va ser tot el que va patir Ferrer fins que finalment un metge salvador se li va aparèixer tres anys després. El Dr. Frederic Font Vila, "lo más parecido a Dios", que va veure que es podia tractar d'un tumor. "Con casi 18 años ya el tumor era demasiado grande para que el riesgo de tocar la médula al quitarlo no fuese casi inevitable. Acabó todo bien porque aquí estoy, caminando y bien, pero pudo no haber sido así".
La presentadora esclata i recorda l'infern d'indecisió que va viure per part de moltes persones que "Nunca, ninguno, supo decir “no sé lo que te pasa”. Tan difícil es?? Prefieren inventar antes que reconocer que no llegan a todo. Importándoles muy poco las consecuencias. No cuestiono la calidad de los médicos, pero sus necesidad de dar un diagnóstico alargó mucho mi sufrimiento y casi acaba con mis piernas". Una necessària reflexió en veu alta per tal d'evitar que no passin mai més desgràcies com les d'Olatz Vázquez.