La indústria dels videojocs ha pres noves vies de negoci. Durant anys, les grans empreses del sector han educat un gran nombre de clients a la seva manera. La venda de jocs incomplets i per fascicles s'ha normalitzat a ulls dels consumidors, que paguen sabent que hi ha més contingut per al títol en qüestió, però de cara a més endavant i per uns diners extres.

Diversos equips de desenvolupament han agafat aquest camí. Avui es llança al mercat Destiny 2, creat per Bungie i Activision Blizzard, que representa un exemple clar de la venda de productes fraccionats. Quan el títol es va anunciar el març passat, les empreses desenvolupadores del joc van anunciar que existiria un accés de temporada per dos DLC (contingut de descàrrega) quan ni tan sols no havien ensenyat cap imatge en moviment d'aquest.

Això vol dir que Destiny 2, que es ven a un preu de 69,99 euros per a PlayStation 4 i Xbox One, pot arribar a costar 99,99 euros si s'opta per la versió que conté el contingut extra que arribarà en el futur. El negoci dels DLC no acabarà aquí: el primer lliurament de Destiny també va disposar d'un accés de temporada de dues expansions i, més endavant, es va vendre un tercer DLC a 39,99 euros i un quart a 29,99 euros. L'experiència completa del primer joc costava 170 euros aproximadament i tot apunta que Bungie i Activision Blizzard repetiran la jugada.

La realitat és que la gran majoria de companyies opten per oferir continguts descarregables de pagament. Sagues com Call of Duty, Battlefield, Final Fantasy, Assassin's Creed, Fallout o The Legend of Zelda, entre moltes d'altres, s'han beneficiat d'aquest tipus de model de negoci. Hi ha una gran exasperació dins de la comunitat de jugadors sobre aquest assumpte, però la veritat és que hi ha un públic ampli que decideix gastar-se els diners en aquesta classe de continguts.

Final Fantasy / Square Enix

Per a Electronic Arts (EA), el negoci dels videojocs incomplets li suposa prop de 1.300 milions de dòlars a l'any, tal com va revelar Blake Jorgensen, director financer de la companyia, en una conferència d'inversors de Morgan Stanley l'any passat. Tanmateix, la desenvolupadora ha decidit donar un cop de timó amb les seves polítiques i apostar per altres vies de negoci en algunes de les seves sagues.

Star Wars Battlefront 2, que aterrarà al mercat el proper 17 de novembre de la mà d'EA, no disposarà de continguts descarregables de pagament i totes les novetats introduïdes en el títol amb el pas dels mesos seran gratuïtes. Aquest moviment, molt aplaudit durant el seu anunci a la passada fira de l'E3, ja l'havia dut a terme amb Titanfall 2.

La idea passa per deixar de banda els DLC de pagament per no dividir la comunitat: si en un videojoc multijugador tu pagues per aquest contingut i jo no ho faig, no podrem jugar plegats. Per aquesta raó, i per llaurar-se una imatge més bona, altres estudis aposten pel model de negoci dels micropagaments.

El negoci on tots surten guanyant

Overwatch, guardonat com a joc de l'any en els Game Awards 2016, es nodreix dels micropagaments. En el títol de Blizzard, els usuaris tenen l'opció de pagar per capses on apareixen ítems aleatoris i purament cosmètics, per la qual cosa no afecten l'equilibri del joc. Overwatch va generar 586 milions de dòlars el 2016 gràcies a les microtransaccions. Mentrestant, tot el contingut introduït al videojoc al llarg del temps és totalment gratuït per als jugadors.

Aquest model l'utilitzen altres empreses en jocs com Halo 5: Guardians, Rainbow Six Siege, Gears of War 4 o FIFA. Es tracta d'una política d'empresa que té sentit per a ambdues parts sempre que els micropagaments no aportin avantatges als jugadors que els facin.