La indústria dels videojocs es caracteritza per encapçalar el progrés tecnològic en moltes ocasions. El maquinari de les consoles i els ordinadors, així com els títols dels que es nodreixen, estan evolucionant contínuament. Es tracta d'un negoci que constantment explora noves maneres de sorprendre el públic, tant al més jove com a l'adult que porta moltes experiències viscudes als comandaments.

Dins d'aquest sector, hi ha un negoci basat en la nostàlgia i que atreu el públic més antic. Una de les companyies que més sap explotar aquesta línia de mercat és Nintendo. L'empresa japonesa va llançar el novembre de 2016 la Nintendo Classic Mini, una versió en miniatura de la icònica Nintendo Entertainment System (NES) de 1986. Malgrat tractar-se d'un producte d'edició limitada, l'enorme acollida va portar la companyia a incrementar les seves existències i va vendre 2,3 milions d'unitats a tot el món fins que es va frenar la seva producció l'abril passat.

L'èxit assolit per aquesta revisió de la NES va animar Nintendo a continuar amb el negoci de la nostàlgia. De manera que aquest estiu, l'empresa de Kyoto va anunciar el llançament de Super NES Classic Edition, una reedició de la Super Nintendo de 1992, per al proper 29 de setembre. Poc després del seu anunci, les reserves a totes les botigues es van esgotar en qüestió d'hores. La falta d'estoc de Nintendo i l'enorme expectació pels consumidors ha donat peu a què la consola sigui víctima de l'especulació en alguns basars online.

Per això mateix Nintendo no sembla voler deixar passar el tren de les consoles retro. La companyia ha realitzat un registre del comandament de Nintendo 64 a l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), el que suposaria el retorn de la seva famosa plataforma de sobretaula que va arribar al mercat espanyol el 1997.

El cert és que Nintendo és una empresa que rendibilitza molt la nostàlgia. Les seves sagues més famoses continuen causant tant impacte com quan van veure la llum fa tres dècades, amb exemples tan reconeixibles com Super Mario (1985), The Legend of Zelda (1986) o Pokémon (1996). L'empresa japonesa no ha deixat d'esprémer les seves llicències més importants durant tots aquests anys i continua deixant marca entre els fans de sempre i els nous.

La generació dels remasteritzats

D'altra banda, des de la sortida de Xbox One i PlayStation 4 el 2013, han estat molts els estudis de desenvolupament de videojocs que han remasteritzat alguns dels jocs més icònics. Es tracten de títols antics que reben millores a nivell tècnic per treure partit del maquinari de les consoles d'última generació. Diverses companyies han aprofitat la quota de mercat de la nostàlgia.

L'exemple més recent i de més rellevància és Crash Bandicoot N. Sane Trilogy, que conté els tres primers lliuraments de la saga en un format remasteritzat i adaptat a les especificacions tècniques de PlayStation 4. El títol va arribar el passat 30 de juny al mercat, i en només dos dies es va convertir en el títol més venut del mes, a més d'aconseguir la millor estrena en vendes d'un joc exclusiu de la consola de Sony en el que va de 2017.

Altres jocs com a Bioshock: The Collection, Uncharted: The Nathan Drake's Collection, The Last of Us Remastered, Halo: The Masterchief Collection o Assassin's Creed: The Ezio Collection, entre d'altres, són exemples de com en aquesta generació de consoles el mercat de la nostàlgia ha tingut el seu públic.