Fa dos anys, el Govern va aprovar un Decret Llei d'acceleració del desplegament de les energies renovables que establia les bases per impulsar la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, participatiu i just. L’objectiu era clar: assolir una societat descarbonitzada l’any 2050.
El decret llei ja ha començat a tenir resultats. En dos anys, Catalunya ha passat de 9 a 1.500 MW d’energies renovables autoritzades i a punt per ser construïdes. Però la transició energètica és molt més que energies renovables. Parlem d’estalvi energètic, d’eficiència, d’electrificació, d'empoderament de la ciutadania i de mobilitat sostenible.
A partir del decret llei, s’ha anat avançant en aquest canvi de model energètic. Però, com estem ara mateix? Estem fent els deures en aquest sentit? Per descobrir-ho, avui volem dedicar un programa especial sobre la transició energètica del nostre país, que cal recordar que no la fa la Generalitat, sinó la ciutadania. Per això, ElNacional.cat ha convidat a participar en una taula rodona per abordar el tema a Daniel Pérez, director general de l’Energètica, a Manel Rivero formador i dinamitzador de comunitats energètiques i a Carles Pazos, propietari de dos vehicles elèctrics.
D'entrada, Pérez ha remarcat que, a escala global, cal fer la transició energètica perquè el planeta s’està escalfant i no s'estan complint els objectius climàtics. En aquest sentit, afirma que Catalunya ha de fer la seva aportació en la reducció d’emissions. "Però, a més a més, hem de fer la transició energètica perquè ens interessa. I és que, avui, les energies renovables són les més barates", indica. "Amb la transició energètica, atraurem més empreses i consumidors", assegura. Aquestes empreses i consumidors, comenta, vindran a Catalunya a gaudir d’aquesta energia barata generada amb fonts renovables.
Dit això, Pérez subratlla que cal aprofitar la transició energètica per canviar el model energètic. "L’opció catalana és la d’aprofitar aquest canvi de tecnologia per canviar l’estructura de propietat que hi ha al darrere. I que els ciutadans, les empreses locals, els ajuntaments i la mateixa Generalitat a través de L’Energètica puguem tenir també una participació activa en aquest nou model". És a dir, comenta Pérez, que les empreses que actualment tenen el 90% del mercat energètic fòssil, no passin a tenir aquest 90%, però de fonts d’energia renovables.
Rivero, expert en energia solar: "Calen acords amb gent que vulgui plaques solars a la seva teulada"
Rivero ha explicat què és l'autoconsum energètic col·lectiu. “L’autoconsum col·lectiu pot ser un grup de veïns d’un bloc que es posen d’acord per instal·lar plaques solars”, ha assenyalat. Sobre aquest punt, comenta que una de les particularitats interessants de l'autoconsum energètic col·lectiu és que les plaques solars no cal que s'instal·lin a la mateixa teulada, sinó que pot cercar-se una altra que es trobi a una distància màxima de dos quilòmetres. “Un grup de gent es pot posar d’acord per produir energia per a ells, a un preu molt més econòmic que a través de la companyia elèctrica", indica Rivero. "Es pot aprofitar una teulada pública o privada”, afegeix.
També ha subratllat que també existeixen les comunitats energètiques. "Una comunitat energètica és un autoconsum compartit, però amb una entitat jurídica que ofereix més serveis als usuaris", ha afirmat. N'és un bon exemple, segons ell, la ciutat del Prat de Llobregat, que està creant una comunitat energètica de ciutat. "Una comunitat energètica pot oferir molts més serveis. Per exemple, serveis de rehabilitació, aerotèrmies, plans d’estalvi…", ha remarcat. I ha recordat que cal explotar més les teulades dels habitatges per produir energia solar perquè "tenim molta teulada exposada al sol”. “Calen acords amb gent que vulgui instal·lar plaques solars a la seva teulada”, ha subratllat.
Carles Pazos, usuari de vehicle elèctric: "El cost de mantenir un cotxe elèctric és gairebé anecdòtic"
En primer lloc, ha assenyalat què és el que canvia d’utilitzar un cotxe elèctric en lloc d’un fòssil. "Has de planificar els teus circuits i intentar ser el més eficient energèticament possible. Però la meva vida no ha canviat", assegura. I ha destacat que, afortunadament, a Catalunya, hi ha una molt bona xarxa de recàrrega i l'avantatge que suposa poder aparcar gratuïtament a les zones blaves de la ciutat de Barcelona.
En segon lloc, pel que fa al cost econòmic d'apostar pel cotxe elèctric, ha subratllat que, avui dia, hi ha una gran varietat de cotxes de diferents gammes per triar i que el seu manteniment és molt barat. "El cost de mantenir un cotxe elèctric és gairebé anecdòtic. Pots gastar-te al voltant de 100 euros l’any", ha indicat. "Si fas més de 12.000 quilòmetres l’any, ja et surt a compte el vehicle elèctric", ha afirmat. I ho ha reblat, tot assegurant que "a partir del quart o el cinquè any, ja pots amortitzar la despesa feta". "Això sense tenir en compte les ajudes de l’administració. Si aconsegueixes les ajudes, la cosa baixa moltíssim", ha reblat.
Finalment, respecte a l'impacte ecològic del vehicle elèctric, ha assegurat que la seva família ha estalviat 18.000 litres de combustible en 10 anys. "Amb el meu vehicle elèctric, he deixat de cremar 10.000 litres de combustible. I amb l’altre vehicle que tinc 8.000 més, ha assenyalat.