El temps sol passa facturar i, sobretot, si la salut n'és la protagonista. Hi ha diverses teories i versions sobre com les llistes d'espera afecten -o no- la salut dels pacients. Hi ha qui té molt clar que sí que influeixen negativament i hi ha qui, per contra, creu que no ha és així.

La incertesa en aquest terreny ha portat, per exemple, l'Audiència de Barcelona a investigar ara l'Hospital de la Vall d'Hebron -després que la Fiscalia arxivés el cas- per saber del cert si la manipulació de les llistes d'espera dels pacients i les retallades de pressupost en sanitat podrien haver estat la causa directa de la mort de diversos pacients amb problemes greus de cor.

Darrere la investigació judicial hi ha vuit casos documentats de morts l'estiu del 2015, que podrien ser conseqüència directa de les retallades en el servei de cirurgia cardíaca, que va passar de 15 operacions cada dia, a 2 a 3 a la setmana. La gerència de l'hospital va disminuir tant els mitjans materials com personals.

La salut, en perill?

Precisament el 2015, el total d'operacions cardíaques realitzades a tota Catalunya va caure de 3.765 l'any 2014 a 2.067 el 2015, és a dir, es va intervenir un total de 1.698 pacients menys. Tanmateix, però, la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe, ha assegurat a El Nacional que ha estat "un petit percentatge que s'ha allargat les llistes d'espera" i està convençuda que "el ciutadà de peu ho ha notat poc".

Com ja s'ha dit abans, ha estat impossible aconseguir totes les dades de les operacions quirúrgiques, però amb les xifres que s'han reunit es pot veure com el 2009 hi havia menys persones en llista d'espera que el 2016 en aquest tipus d'intervencions. I no només això. El temps d'espera actual també és superior al d'ara fa sis anys.

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant es mostra prudent en aquesta qüestió perquè considera que "l'efecte directe [de l'increment de les llistes d'espera] és complicat de saber", però subratlla que, tot i això, "retardar certes operacions té impactes en l'atenció sanitària".

És molt difícil conèixer del cert algunes dades de la sanitat pública com les de cirurgia oncològica perquè, des de fa poc, es compatibilitzen diferent. Precisament per això, tenint en compte els criteris en aquest aspecte, es pot dir que els temps d'espera per aquestes intervencions s'ha mantingut més o menys al llarg dels anys i ha tingut un màxim de 34,83 dies d'espera el 2011, mentre que l'any passat ja era de 31.

A més, la diferència entre les persones en espera entre el 2015 i el 2016 només és de 10 persones, motiu pel qual es pot considerar que les operacions relacionades amb càncers, a diferència de les cardíaques, no s'haurien vist gaire afectades per les retallades. Tanmateix, però, cal tenir present que, segons la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez "els temps d'espera mai són neutrals", i no ho són pel funcionament dels "circuits sanitaris invisibles".

Circuits sanitaris

La diputada de CSQP posa, també, el focus en els anomenats "circuits sanitaris" o, dit d'una altra manera, "fer donar voltes al pacient". El metge de capçalera l'envia a l'especialista, que l'envia al metge comarcal, que el torna a enviar a l'especialista, i així va "mantenint-lo ocupat".

D'aquesta manera, explica, aquestes pràctiques que queden "ocultes" perquè no es comptabilitzen com a llistes d'espera per a una intervenció, per exemple, "donen a la persona la impressió que està fent coses", però, a parer seu, "això és emmascarar i allargar les llistes".

Unes llistes que considera que "no són innòcues" i que, a més, "si són malalties agressives, pots passar d'estalviar-te la quimioteràpia a haver-ne de fer". El temps, doncs, no perdona i, segons Martínez, "et pot costar la vida".