La matinada del 21 de juliol del 1969 la humanitat va poder seguir amb una expectació inèdita com l'astronauta Neil Amstrong va caminar en càmera lenta per la superfície de la Lluna. Tres anys més tard ho va fer l'astronauta Eugene Cernan, amb la missió Apollo 17 de la NASA. Era el 7 de desembre de 1972, i des de llavors, en 47 anys, ningú més ha tornat a trepitjar la Lluna. De fet, cap humà no ha aconseguit anar més enllà de l'òrbita baixa de la Terra.
Per què no hem tornat a la Lluna en 50 anys?
En 47 anys l'ésser humà ha transformat la societat amb la revolució d'internet, s'han aplicat tècniques de modificació genètica, s'han desenvolupat tractaments per curar el càncer, tenim vehicles que es condueixen sols i un llarg etcètera de descobriments, però no hem aconseguit tornar a posar els peus a la Lluna. Per què?
La resposta és rotunda. No hi ha hagut pressupost econòmic per a una altra missió espacial com les del programa Apollo. El programa nord-americà va mobilitzar més de 400.000 científics, enginyers i tècnics que hi van treballar durant 14 anys i hi va dedicar el que avui serien uns 106.000 milions d'euros.
L'administrador de la NASA, Jim Bridenstine, en una visita al Kennedy Space Center. Foto: NASA
Durant la carrera espacial entre els Estats Units i l'URSS, que va començar en el context de la guerra freda, el primer hi dedicava una partida econòmica que va arribar a la xifra rècord d'un 5,3% del pressupost nacional el 1965. Però a principis dels 70, quan l'home ja havia arribat a la lluna i s'havia guanyat, per tant, la carrera, el pressupost cap a la NASA es va retallar considerablement. Políticament, la descoberta de l'espai ja no entrava en el ventall de prioritats.
Cap president hi ha cregut del tot
Després que el president Nixon rebaixés la partida dràsticament, ja als anys vuitanta Reagan no va ser capaç d'augmentar el finançament, tot i que havia intensificat la competència durant la carrera espacial. Bush va intentar rellançar un programa espacial el 2004 que passava per tornar a enviar astronautes a la Lluna a partir de l'any 2015, però el Congrés ho va tombar.
Per Clinton, les missions espacials van ser un tema totalment menor, i encara més després de l'accident del transbordador espacial Challenger, que es va desintergrar a la seva desena missió, el 28 de gener del 1986, i va causar la mort dels seus set tripulants 73 segons després de llançar-se. A partir de llavors els governs van emparar-se en la prudència per argumentar la falta de pressupost.
Amb Obama al capdavant del govern nord-americà tampoc es van fer grans avenços en matèria aeroespacial. Obama no va estar disposat a gastar-se els 104.000 milions de dòlars que es va calcular que costaria tornar a enviar l'home a la Lluna.
La família Obama visita les instal·lacions del Kennedy Space Center. Foto: Bill Ingalls
Ara, però, el president dels Estats Units, Donald Trump, estudia tornar a la lluna i ha assegurat que està disposat a oferir a la NASA un pressupost il·limitat si l'agència espacial pot aconseguir enviar algú a Mart durant el seu mandat. Una llei signada el març del 2017 per Trump atorgava a la NASA un pressupost anual de gairebé 19.500 milions de dòlars. La NASA estudia fer noves expedicions a la Lluna, aquesta vegada per construir-hi una base lunar que permeti que els humans hi visquin durant un mes i que això sigui una escala per a la conquesta de Mart.
For all of the money we are spending, NASA should NOT be talking about going to the Moon - We did that 50 years ago. They should be focused on the much bigger things we are doing, including Mars (of which the Moon is a part), Defense and Science!
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 7 de juny de 2019
Trump, disposat a conquerir la Lluna i Mart
El febrer del 2019 l'actual administrador de la NASA, Jim Bridenstine, va plantejar tornar a la Lluna el 2028, però va topar amb les presses de Tump, que va voler avançar la data al 2024. En unes declaracions el vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, va dir que "si els coets privats són l'única manera de fer arribar l'home a la lluna en cinc anys, aleshores s'utilitzaran coets privats".
Trump signa la constitució del National Space Council. Foto: Aubrey Gemignani
El vicepresident nord-amercià, Mike Pence, va assenyalar el març passat que el retorn al satèl·lit en cinc anys és "política d'Estat" de l'Administració de Donald Trump. Per això, va demanar a la NASA que considerés "totes les opcions i plataformes disponibles" per a aconseguir aquests objectius, "inclosa la indústria, el govern i tota la indústria espacial estatunidenca".
La NASA ha batejat a aquest nou programa com Artemis, en la mitologia grega deessa de la caça, els boscos i els animals i germana bessona d'Apollo, que va donar nom al programa espacial que el 1969 va enviar tres persones a la Lluna.
"Aquesta vegada, quan arribem a la Lluna ens quedarem i el que aprenguem ho utilitzarem per a fer el següent gran salt: enviar astronautes a Mart", ha dit Bridenstine.
La prioritat dels astronautes
La prioritats dels astronautes en qüestions espacials és radicalment diferent. Per ells el més important és la missió. El procés de disseny, la ingenieria i la seguretat de les proves espacials són un requeriment imprescindible per fer que els humans arribin a la Lluna, independentment de qui sigui president.
Per Scott Kelly, l'astronauta americà que ha passat més temps a l'espai (un any), creu que la lluna "és un bon lloc per practicar abans d'anar a Mart, però que tornar-hi "no és una proposta seriosa".
Quantes persones han estat a la Lluna?
Un total de 12 homes van trepitjar la Lluna amb les missions Apollo, en sis visites. També hi ha casos d'astronautes que van fer el viatge però que no van arribar a aterrar a la superfície lunar: són sis pilots, a més de les tripulacions de l'Apollo 8,10 i 13. D'aquests, tres astornautes van fer el viatge dues vegades, i per tant són 24 les persones que han viatjat a la Lluna.
Saps quantes n'hi ha, ara mateix?
La carrera espacial: nous competidors
La Xina ha entrat com a nou competidor a la carrera espacial. A principis d'any va aconseguir de manera inèdita fer aterrar una nau a la cara oculta de la Lluna. "És el primer cop que s'aconsegueix", va destacar l'Administració Nacional de l'Espai de la Xina moments després que es confirmés l'operació.
La sonda Chang'e-4, llançada al cel el 8 de desembre, va tocar terra lunar el 3 de gener. La maniobra d'arribada es va fer a la conca d'Aitken, al pol sud del satèl·lit de la Terra.
China's Chang'e-4 lunar spacecraft has successfully touched down on the dark side of the Moon today! How will the probe explore the Moon this time? Let's watch the video. #ChangE4 pic.twitter.com/eQJ5clwfTl
— Global Times (@globaltimesnews) 3 de gener de 2019
L'èxit de l'aterratge va suposar una gesta més en l'ambiciós programa espacial del país asiàtic. I també per al món en general.