L'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra presentava verbalment al consell la informació d'un projecte i alhora cada conseller tenia un resum que únicament contenia un text en el qual no s'entrava en el detall de l'operació sinó que descrivia la inversió o projecte, que s'aprovava per assentiment sense votar. Així es tancaven les operacions immobiliàries de Catalunya Caixa que està investigant l'Audiència Nacional a partir d'una denuncia de la Fiscalia, que es va admetre a tràmit l'1 de març. 

El consell d'administració era, segons la Fiscalia, "una simple figura legal desproveïda de tota mena d'eficàcia controladora dels càrrecs directius de l'entitat". El consell es reunia un cop al mes i havia d'aprovar entre 20 i 30 projectes en cada sessió, sense cap coneixement tècnic ni documentació que ajudés a valorar la idoneïtat de la compra. Tampoc es votava, es feia per assentiment. Però cada membre del consell cobrava 1.000 euros només per assistir a la reunió.

Segons la investigació, "l'expedient que es lliurava a cada conseller contenia una mínima informació del projecte i aquest expedient únicament podia ser consultat en la mateixa sessió en què s'anava a votar la seva aprovació". Seguint aquest procediment, a la Fiscalia no li "estranya que mai es realitzessin autèntiques votacions i que tots els projectes s'aprovessin per assentiment".

"L'absència d'un autèntic control en la presa de decisions -diu la querella- feia que el director general i el director general adjunt eren els qui realment decidien a la Caixa, sense que les seves decisions mai fossin posades en dubte ni a la comissió executiva ni al consell d'administració".

Segons la Guàrdia Civil, que ha investigat el cas, "no es demanava la informació dels expedients perquè semblava una desconfiança cap als executius de la Caixa i perquè els bons resultats de Procam, una de les empreses participades, no s'inclinaven a cap visió crítica que fes dubtar de què es presentava. Tots els projectes proposats per Procam venien informats favorablement i sempre s'aprovaven, i es realitzava per assentiment".

L'any 2005, Procam suposava el 90% dels beneficis de la Caixa, i per aquest motiu, segons la investigació "no feia dubtar d'ells".

La declaració de Narcís Serra

Narcís Serra, ex vicepresident del govern espanyol amb Felipe González, ex alcalde de Barcelona i ex primer secretari del PSC, va declarar en seu policial, davant la Guàrdia Civil, en el moment que es va començar a investigar el cas. En l'Interrogatori policial, Serra explica que "en els seus cinc anys (com a director general de Catalunya Caixa) mai es va votar res perquè sempre es va confiar en els passos de garantia", que també descriu durant l'Interrogatori policial: "Havien de comprovar primer que els projectes a aprovar anaven amb el vistiplau de l'assessor jurídic institucional, el senyor Llevadot, segon que hi hagués una aprovació per part del comitè de riscos de la Caixa sobre el projecte, i que la proposta des d'un punt de vista comercial o econòmic o comercial era avalada pels directius de la Caixa. I en funció d'això s'aprovava".

La Guàrdia Civil conclou que "no s'informava si els actius eren o no del soci immobiliari, tampoc si existien o no pagaments per mediació, ni si existien o no garanties en funció de la requalificació final dels terrenys que n'asseguressin la inversió".

Serra admet que el finançament de les operacions sí les aprovava el consell d'administració de Catalunya Caixa, però no les compres dels terrenys. Aquestes operacions les aprovaven els consells d'administració de les societats participades.

Segons la declaració en seu policial de Narcís Serra, "es cobraven uns mil euros per assistència al consell o a la comissió i les reunions eren mensuals", i "els comitès d'inversions analitzaven les operacions que superaven el 3% d'alguna mesura de la Caixa", que no va poder explicar durant l'interrogatori perquè no ho recordava.

Serra no explica per què la comissió executiva aprovava projectes superiors als 6 milions d'euros. "L'única explicació és que existís un error de l'assessor jurídic institucional, el senyor Llevadot, ja que ells no coneixien aquests límits", diu. I s'estranya que la comissió de control no ho detectés. Les funcions de la comissió de control eren verificar i garantir la legalitat
de les decisions de l'òrgan de govern. 

Els 15 investigats

La querella de la Fiscalia centra la investigació en l'excúpula de Catalunya Caixa. Es tracta de la direcció de l'entitat i dels membres de la comissió executiva. També hi ha els responsables de l'empresa participada Procam.

Narcís Serra va ser president de Catalunya Caixa (CX) des del 16 de març de 2005 fins al 16 de novembre del 2010. Serra va ser amb anterioritat dirigent del PSC i alcalde de Barcelona del 1979 al 1982. Va plegar per ser ministre de Defensa del primer govern de Felipe Gonzalez i després va ocupar el càrrec de Vicepresident del govern socialista a l'Estat espanyol. El 2005 va accedir a la presidència de Catalunya Caixa i va plegar al cap de 5 anys. Es va fer públic el seu augment de sou enmig de la crisi econòmica i va saltar a la llum el primer cas pel qual encara se l'està investigant pels sobresous dels alts càrrecs de l'entitat financera. Serra està pendent de judici per aquest cas. 

José Maria Loza Xuriach, director general de CX des de 1998 fins febrer de 2008.


Adolf Todó Rovira, director general de CatalunyaCaixa per acord del consell d'administració de data 22 de gener del 2008 amb efectes d'1 de març de 2008.
 

Lluís Gasol Moros, director general adjunt de CX des de 1998 i des de l'any 2005 també va ser administrador únic de PROCAM fins al any 2008.
 

Eduardo Aznar Berrezuelo, director executiu de PROCAM des del any 2005 i membre dels consells d'administració de les societats participades per PROCAM.
 

Joan Valls Porcel, director de l'àrea immobiliària de PROCAM des l'any 1998 fins a l'any 2010.

A més hi ha els 9 membres de la comissió executiva de Catalunya Caixa: Joan Güell Juan, Antoni Llarden Carratalá, Joan Manuel Pla Ribas, Josep Alonso Roca, Joan Echániz Sanz, Josep Molins Codina, Montserrat Robuste Claravalls, Francesc Josep Villegas Herrero i Josep Maria Alentorn Torras.