La sarna no és una malaltia de l'Edat Mitjana ni associada a l'amuntegament, pobresa o falta d'higiene, és una malaltia parasitària que "mai ha deixat d'estar present" i que pot afectar persones de totes les edats, des del nadó fins a l'avi, i de qualsevol condició socioeconòmica. I encara que diu el refrany castellà que "sarna con gusto no pica", el cert és que "pica moltíssim", de tal forma que la principal manifestació clínica d'aquesta malaltia és una coentor intensa, sobretot durant la nit.

Marta García Bustinduy, dermatòloga de l'Hospital Universitari de les Canàries, a Tenerife, i membre de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia, assegura que cal desmitificar aquesta malaltia i no vendre-la com una cosa vergonyant. Encara que "no s'ha de treure-li importància. És una infecció i cal tractar-la", precisa aquesta especialista.

No és difícil encomanar-se. De fet, cada cert temps es produeixen brots, els últims s'han conegut aquesta setmana a Tarragona: un a l'Hospital Sant Joan de Reus, que ha afectat una trentena de professionals sanitaris, i un altre en un col·legi de la Riera de Gaià, amb quatre infectats. Dies després es va declarar un nou brot, també a Catalunya, a l'Hospital Moisès Broggi, de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), amb quatre treballadors afectats.

Malaltia parasitària

La sarna o escabiosi és una malaltia parasitària de la pell produïda per un àcar de la família Sarcoptidae que penetra a la pell llaurant un solc, on té lloc la còpula, després de la qual el mascle mor. La femella inicia llavors la posada d'ous amb una freqüència de dos a tres diaris durant el curs de la seva vida (quatre a cinc setmanes).

Segons explica el Ministeri de Sanitat en el seu web, el període d'incubació abans de l'inici de símptomes en persones sense exposició prèvia és de 2 a 6 setmanes. En aquelles que han estat prèviament infestades, els símptomes solen aparèixer en 1-4 dies.

És el moment, diu la dermatòloga, en què "la femella surt de sota de la pell a posar els ous i es produeix un alliberament de toxines en l'organisme que produeix una picor terrorífica des del coll fins a la punta del peu".

A més, només aparèixer una erupció cutània, localitzada o generalitzada. Sovint s'aprecien solcs i en ocasions acaben en un punt gris (vesícula perlada), que es localitzen principalment a les zones flexores de colzes, aixelles, mans, entre els dits, canells, engonals, dors dels peus, genitals i natges, però, en qualsevol cas, no són vistoses.

En la literatura clàssica es parlava d'aplicar tinta xinesa en les lesions per fer-les evidents, però també es pot utilitzar un marcador fluorescent, que funciona de forma semblant, assenyala el doctor David Palacios, coordinador del grup de treball de dermatologia de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen).

300 milions d’afectats

Mundialment, s'estima que la sarna afecta 300 milions de persones l'any, però es desconeix la incidència a Espanya encara que és una malaltia de declaració obligatòria. El paràsit necessita del cos humà per viure. "Som part del seu cicle vital", indica el doctor Palacios.

El contagi es produeix "pell amb pell" i amb un contacte molt estret. És per això, que encara que no es transmeti per via sexual està considerada a vegades com a malaltia de transmissió sexual. Fora de la pell humana, l'àcar pot sobreviure entre 24 a 36 hores, per la qual cosa pot encomanar-se indirectament a través de les peces de vestir, roba de llit o tovalloles.

Per això, la mesura higiènica general és rentar tota la roba que hagi estat en contacte amb la persona afectada a més de 60 graus de temperatura o bé aïllar-la en bosses entre 6 i 7 dies. "Cal ser exquisidament curosos", ha advertit la doctora García Bustinduy.

El tractament normalment és tòpic, una crema (permetrina al 5%) que s'aplica durant la nit, es renta l'endemà, i es torna a repetir a la setmana per prevenció. El període de transmissió dura mentre que no es destrueixi l'àcar i els seus ous.

"El paràsit mor en el 99% dels casos l'endemà d'iniciar el tractament", diu la dermatòloga, qui insisteix en la importància que es tractin tots els membres de la família a la vegada, tinguin símptomes o no.

Una idea del desconeixement i el rebuig que provoca aquesta malaltia és la reacció dels pacients davant el diagnòstic: "però com tindré jo sarna si això és d'una altra època?". "I toca explicar-los que encara que pensem que és una malaltia medieval, està aquí", diu el doctor Palacios.

La dermatòloga insisteix que no s'ha d'avergonyir-se de tenir sarna i per a això "el millor és comparar aquesta malaltia amb els polls. És una parasitació que afecta el mateix gent neta que no neta; no és una malaltia de la condició humana".