La Clara Sànchez Mas té 28 anys i és mestra d’infantil, una professió que té aparcada però que li ha permès adonar-se que les diferències de gènere s’aprenen molt aviat, fins i tot, abans de néixer. Feminista militant i convençuda, ha format part de Gredidona, un grup d’investigació vinculat a la Universitat de Barcelona que fa tallers de prevenció de violència de gènere a adolescents i gent gran.
Quan s’aprenen les conductes masclistes?
Quan en un taller pregunto quan comença la socialització del gènere, la gent respon que entre els 3 i 7 anys i això no és veritat. Comença mentre som a la panxa de la mare. Què és el primer que li diuen a una dona embarassada? És nen o nena? I en funció d’això faran un regal o altre, pintaran l’habitació d’un color o d’un altre...
Però sent mestra s’haurà adonat que hi ha un moment en què els infants fan un “clic” i passen de jugar junts a separar-se en dos grups: el dels nens i el de les nenes. Ells, forts i elles, dolces.
Un dia em vaig adonar que als nens de 3 anys els explicava el conte de La rateta que escombrava l’escaleta i amb aquesta història estava narrant un feminicidi. Els estava explicant que el gat es menja la rateta i em quedava tan ampla! I a més, els deia que el gat és el més atractiu, que només se sent atret per la rateta pel seu llaç “supermono”, que després l’obliga a cuinar i que se la menja... i que, a més a més, la rateta rebutja la resta d’animals, dolços i tendres, perquè no responen al cànon de mascle.
Un dia em vaig adonar que als nens de 3 anys els explicava el conte de “La rateta que escombrava l’escaleta” i amb aquesta història estava narrant un feminicidi
En els tallers en què ha participat parleu de les violències quotidianes. Quines són?
Són totes aquelles que quan les dic em diuen: ets una exagerada, una histèrica, una feminazi. Són només alguns dels meus malnom,s però quan em diuen això és que està sonant una alarma, que estic tocant l’arrel del problema, que faig trontollar la realitat.
Quan em diuen ets una exagerada, una histèrica i una feminazi (...) és que estic tocant l'arrel del problema, que faig trontollar la realitat"
Posi’m un exemple.
El llenguatge. Quan fas el femení genèric o alternes el femení i el masculí, et diuen: “aquí ens estem passant!”, com si el llenguatge fos una cosa estàtica. Hi ha adjectius que si els passem al femení tenen unes connotacions negatives molt fortes: un home “zorro” no passa res, però una dona “zorra” té un significat negatiu.
Un altre.
L’esport. Diga’m el nom d’una dona futbolista. No en saps cap. En canvi, si et demano el nom d’un home futbolista, me’n sabràs dir més d’un encara que no t’agradi el futbol. És com quan Mireia Belmonte va fer un rècord mundial. A les notícies es va parlar més del canvi de pentinat de Sergio Ramos que no del triomf de la nedadora.
Digue’m el nom d’una dona futbolista. No en saps cap. En canvi, si et demano el nom d’un home futbolista me’n sabràs dir més d’un encara que no t’agradi el futbol
I a les xarxes, com es reflecteix aquest masclisme?
Buf, a internet és molt pitjor. Va sortir el joc del FIFA 2016 i van anunciar que per primer cop inclouria les seleccions nacionals femenines. Doncs bé, la xarxa i alguns fòrums es van omplir de comentaris masclistes com “al FIFA 2016, quan marqui una dona ho celebrarà fregant plats?” o “si compres FIFA 2016 tindràs de regal un allargador perquè la teva dona pugui jugar des de la cuina”. Són expressions que es donen i que queden impunes. En el 2.0 estan perfectament tolerades i no passa res.
Quan es va anunciar que el FIFA 2016 inclouria seleccions femenines la xarxa es va omplir de comentaris masclistes com "quan marqui una dona ho celebrarà fregant plats?"
Vuit dones van morir l’any passat a Catalunya a mans de les seves parelles o exparelles i només tres d’elles havien presentat denúncia. La violència de gènere és la gran assignatura pendent.
Als tallers els portava una portada de diari on es podia llegir: “En dos mesos han assassinat 18 banquers”. Què passaria si això fos veritat, que de debò els haguessin matat per ser banquers? Els mitjans en parlarien, l’Estat posaria mesures directes, hi hauria proteccions, la gent sortiria al carrer... Doncs bé, això és veritat, però no són banquers, són dones. I s’ha fet alguna cosa? La resposta és no. Per tant, tenim algun problema.
Afortunadament, tothom condemna aquest tipus de violència.
Sí, perquè la gent té molt clar que hi ha d’haver un rebuig a la violència física o psicològica. Ara bé, hi ha petites expressions sobre com construïm l’amor romàntic que la gent veu com a natural. És com la gelosia. Si l’altra persona en té, és perquè m’estima i l’importo. Doncs no, no és així.
Jo no vull conciliar perquè m’explotin per totes bandes, a casa i a la feina, sinó que vull corresponsabilitat en totes les tasques
Creu que la vaga serà un èxit?
Ja ho està sent. S’han creat moltíssims materials i s’han posat molts temes sobre la taula com la precarització laboral. El 70% dels contractes a temps parcial són a dones i tot per aquest rotllo de la conciliació. Jo no vull conciliar perquè m’explotin per totes bandes, a casa i a la feina, sinó que vull corresponsabilitat en totes les tasques, tant en les assalariades com en les de casa: cuinar, rentar, planxar... tasques que si no féssim, el món no funcionaria.
